'Cançó per a Helena' (Picap, 2014) és el catorzè àlbum d'Enric Hernàez (Barcelona, 1957). La cançó que dóna títol al disc està dedicada a la seva filla i té anys de maduració, com explica Hernàez en aquesta entrevista. Com és habitual en els seus discos, una de les seves dèries musicals són els aires jazzístics, i pel que fa a les lletres rellegeix diversos poetes, entre els quals Joan Brossa i Josep Palau i Fabre.

Text: Helena Morén Alegret Fotos: Juan Miguel Morales

EDR: El tema d’arranjar amb aires jazzístics té també a veure amb haver inaugurat a Viella el BarnaSants 2013 o amb el 360 llunes (2011), disc antològic enregistrat en directe al BarnaSants?
Enric Hernàez: Sí, al 360 llunes (2011) ja vaig avançar alguna cançó d'aquest disc. La meva intenció era enregistrar-lo el 2012 després de tornar de la biennal Catalunya-Uruguai, organitzada pel mateix BarnaSants, però un problema de salut, ja superat, me'l va endarrerir. El 2013 em van encarregar la presentació del BarnaSants amb l'espectacle He mirat les muntanyes com brillaven amb la col·laboració de la cantant aranesa Alidé Sans. Així que aquest 2014 tenia l'objectiu clar de fer el disc. Ja fa uns anys que treballo de professor al Taller de Músics, i quan estava pensant com volia que sonés, i després d'unes converses amb Lluís Cabrera i Enric Palomar (Taller de Músics), l'Enric em va aconsellar un jove músic, en Javi Garrabella. Vaig anar a veure'ls tocar en una jam que es feia a la sala Versalles de Sant Andreu. Al tercer tema vaig saber que havia trobat el so del proper disc.

EDR: El jazz va bé per cançons d’amor com “Luxe” o “Perdre’m de tu”?
E.H: La influència del jazz crec que d'una manera o altra ha estat sempre molt a prop de les meves cançons. Moltes de les meves influències com el filin cubà, la bossanova o la samba cançao (entre moltes altres) estan estretament lligades al jazz.

EDR: Tu sempre has tingut debilitat per musicar poemes, i en aquest disc més de la meitat ho són. N’hi ha dos on tornes a col·laborar amb David Castillo. Què us uneix com a artistes?
E.H: A part d'una gran amistat, ens uneixen paisatges comuns, gent que ja no hi és, i ara ja una història comuna.

EDR: Un dels teus temes estrella és “Ombra d’Anna”. Quantes versions en tens enregistrades? Necessites tenir-la sempre a prop? Què et captiva de Palau i Fabre?
E.H: "Ombra d'Anna" la vaig compondre amb 17 anys. L'any 1983 vaig conèixer el poeta a la seva casa de Bruc amb València i li vaig demanar permís per enregistrar-la. Ho vaig fer el 1984 al disc Una foguera de sant Joan en ple gener (Blau, 1984), i ara, just 30 anys després, volia veure com sonava amb aquesta formació plena de joventut. També en vaig fer una versió en el directe 360 llunes. Vaig tenir la sort de coincidir molts cops amb l'Alquimista i fins i tot dfer un espectacle amb ell i l'actor Quim Lecina al SAT. Poemes de l'Alquimista (La Sirena, 1952; 2a ed., Barcelona, Proa, 1972; 3ª ed. restaurada i augmentada, Proa, 1977; 6a edició definitiva, Proa, 1991) és un "dels meus llibres".



EDR: Què consideres que és el fort de la poesia de Brossa, de qui musiques dos poemes ("El darrer trobador" i "Sonell"?
E.H: Em va emocionar molt el poema "El darrer trobador" que Marçal Girbau m'havia enviat des de Tolosa. Me'l vaig endur a l'Uruguai i vaig compondre la música a l'hotel Esplendor de Montevideo. L'any passat la vaig cantar a Tolosa tancant un cercle, i és un dels temes del disc que m'han deixat satisfet, per les textures aconseguides i la llibertat que s'hi respira.

EDR: La cançó que dóna títol al disc la dediques a la teva filla. És un regal amb corda o de tornada? (per l’escena a l’escullera que cantes) I quan compons temes propis, hi poses experiències personals?
E.H: Sí, era una cançó que li devia (també en dec una al meu fill Daniel), i una tarda l'Helena es va posar a ballar a l'espigó del Bogatell i la cançó va sortir sola. Fins i tot a la ficció el material amb què treballem prové de la nostra experiència (o d'altres feta nostra).

EDR: “Pels voluntaris catalans, morts a França” l’has cantat per al projecte col·lectiu Brigada Intergeneracional. Com creus que s’ha de fer memòria històrica?
E.H: La memòria històrica ha de començar per l'ensenyament. No serà gens fàcil, perquè els guanyadors del 39 encara manen. O els seus fills o els seus néts. Aquest país necessita un autèntic rentat de cara i una condemna radical per part de tots del feixisme. Mentre el poder estigui en les mans que està (i no parlo només del poder polític) això serà impossible i caldrà fer feina de guerrilla. Doncs en això estem.

EDR: Com és que Àngel Guimerà t'ajuda en aquesta tasca ara?
E.H: Malgrat que Guimerà dedica la cançó al voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial, cada cop que la canto recordo les Brigades Internacionals.

EDR: Creus que cal mantenir la carrera musical al marge de l’actitud política, o hi ha projectes i projectes?
E.H: Cap poema, cap cançó, parlin del que parlin, careixen d'ideologia.

EDR: Serà l’Any Ovidi. Tu que el vas conèixer, què en pots recordar?
E.H: L'Ovidi era una de les persones més extraordinàries que he conegut. El buit que va deixar l'Ovidi és immens. I professionalment era d'un rigor enorme. Els seus concerts fregaven la perfecció.
I no sé si ho he explicat mai, però quan estava en plena adolescència buscant si muntar un grup, o entrar de guitarrista a alguna banda o anar en solitari, dos concerts em van ajudar a decidir-me. Un concert a Premià de l'Ovidi amb en Xavier Batllés, en Victor Amman i en Juan Soriano presentant Crònica d'un temps (Discophon, 1973), i un del Serrat a la plaça del Sol de Gràcia, acompanyat per en Miralles, el Bardagí, el Rosales, el Ponsa i en Claudi Vila.

EDR: També ets molt amic de Serrat, que ara ha celebrat amb un disc quàdruple 40 anys de trajectòria (Antología desordenada), i l’any 2015 farà anys d’aquell 18 de febrer de 1965 en què Salvador Escamilla el va presentar a Radioscope... Què valores de Serrat?
E.H: En Serrat és un dels grans compositors de cançons del segle XX i XXI. Les seves cançons em van acompanyar i fer créixer. Crec que a part d'un lletrista, o poeta, extraordinari, té el talent melòdic natural dels privilegiats.