La revista digital setmanal d'Enderrock
- 49
La banda tarragonina enregistra el seu potent directe a 'Punk parranda'
L'ànima punk
de Bongo Botrako
A l'EDR 41 estrenàvem el tema "Mundo nuevo" de Bongo Botrako. Aquest mes de desembre el grup és un dels protagonistes de l''Enderrock', amb motiu de l'encartament del DVD 'Punk parranda' (Kasba Music, 2014), que inclou les 19 cançons que van interpretar a l'última edició del Viña Rock, i que la banda ha volgut regalar als lectors de la revista que els va consagrar amb el Premi Enderrock 2013 a millor artista català en llengua no catalana.
Text: Roger Palà / Helena Morén Alegret Fotos: Javier Rosa
Aquest 2014 serà un any per emmarcar per a Bongo Botrako. Han estat a Holanda en una gira de clubs que ha eclosionat en festivals com el Lowlands o el Zomerparkfeest; han fet gira per Itàlia, Bèlgica i França, i han tocat per tercer any consecutiu al Viña Rock, a Villarrobledo (Albacete), un concert que ha quedat immortalitzat ara amb el CD-DVD Punk parranda, que s'encarta amb l'Enderrock d'aquest mes.
Fa vuit anys que funcionen com a banda, i el 2010 van publicar el primer disc, Todos los días sale el sol (Kasba Music, 2010), que els va fer brillar amb llum pròpia. La cançó que dóna títol al disc, conegut com el boom del 'Chipirón', va ser tot un fenomen, i el va seguir la confirmació que no eren un grup de one hit wonder, amb la publicació de La revoltosa (Kasba Music, 2012) i ara amb el directe Punk parranda, que el seu cantant, Uri Giné, contextualitza: "Estàvem cansats que ens diguessin que fèiem rumba. Algú sincerament pot creure que Bongo fa rumba? No en tenim ni una al repertori. Aquesta confusió estilística ens va portar a dir ‘Sabeu què? Ens posarem una etiqueta pròpia’. No és acadèmica, no defineix res ni entraria en un llibre de teoria musical, però ens agrada. Tenim una ànima punk, pel que fa al compromís i a la crida a la lluita pels drets socials, i una part de parranda festiva amb un directe salvatge, de viure com si no hi hagués demà".
Uri Giné està content per l'evolució de la banda i, tot i que agraeix l'estima que es té per la cançó del 'Chipirón', considera té un parell de consideracions respecte a això: "Nosaltres, quan fem discos, no plantegem cada cançó com un tot. Cada disc té un sentit propi i a dins hi ha moltes coses. Quan extreus una cançó d’aquest tot i es converteix en un fenomen, penses: ‘Ostres, si arribo a saber què passaria me la penso molt més’. Si el meu epitafi vital ha de ser una única cançó... l’hauria de refer sencera! Volem dir moltes coses a les cançons i no només el que diu aquesta. No és una lletra superficial, perquè encara que la gent ho cregui no parla només de xipirons. I que consti que hem tingut ofertes de patrocini de bars de tapes... Però sí que evidentment ha marcat una línia. Si ho haguéssim sabut hi hauríem posat una mica més de compromís, una faceta que amb el segon disc, Revoltosa, es va accentuar. Però la casualitat és així i s’ha de viure amb el que hi ha. Al final la gent se l’ha fet seva, és una cançó popular".
Com a mostra tenim el seu directe, i els versos de dues de les seves cançons: 'Un día, cuando todo ésto acabe y el dinero no tenga ningún valor, algunos tendrán que comérselo./ Un día, cuando empiece una nueva era y todo cambie de color, el dinero será pasado y compartir será hoy' ("Dinero no se come") i, parafrasejant Antonio Machado: 'Empiezas mil caminos, no van a ningún lugar. Pues amigo no hay camino, se hace camino al andar' ("Caminante").
Fa vuit anys que funcionen com a banda, i el 2010 van publicar el primer disc, Todos los días sale el sol (Kasba Music, 2010), que els va fer brillar amb llum pròpia. La cançó que dóna títol al disc, conegut com el boom del 'Chipirón', va ser tot un fenomen, i el va seguir la confirmació que no eren un grup de one hit wonder, amb la publicació de La revoltosa (Kasba Music, 2012) i ara amb el directe Punk parranda, que el seu cantant, Uri Giné, contextualitza: "Estàvem cansats que ens diguessin que fèiem rumba. Algú sincerament pot creure que Bongo fa rumba? No en tenim ni una al repertori. Aquesta confusió estilística ens va portar a dir ‘Sabeu què? Ens posarem una etiqueta pròpia’. No és acadèmica, no defineix res ni entraria en un llibre de teoria musical, però ens agrada. Tenim una ànima punk, pel que fa al compromís i a la crida a la lluita pels drets socials, i una part de parranda festiva amb un directe salvatge, de viure com si no hi hagués demà".
Uri Giné està content per l'evolució de la banda i, tot i que agraeix l'estima que es té per la cançó del 'Chipirón', considera té un parell de consideracions respecte a això: "Nosaltres, quan fem discos, no plantegem cada cançó com un tot. Cada disc té un sentit propi i a dins hi ha moltes coses. Quan extreus una cançó d’aquest tot i es converteix en un fenomen, penses: ‘Ostres, si arribo a saber què passaria me la penso molt més’. Si el meu epitafi vital ha de ser una única cançó... l’hauria de refer sencera! Volem dir moltes coses a les cançons i no només el que diu aquesta. No és una lletra superficial, perquè encara que la gent ho cregui no parla només de xipirons. I que consti que hem tingut ofertes de patrocini de bars de tapes... Però sí que evidentment ha marcat una línia. Si ho haguéssim sabut hi hauríem posat una mica més de compromís, una faceta que amb el segon disc, Revoltosa, es va accentuar. Però la casualitat és així i s’ha de viure amb el que hi ha. Al final la gent se l’ha fet seva, és una cançó popular".
Com a mostra tenim el seu directe, i els versos de dues de les seves cançons: 'Un día, cuando todo ésto acabe y el dinero no tenga ningún valor, algunos tendrán que comérselo./ Un día, cuando empiece una nueva era y todo cambie de color, el dinero será pasado y compartir será hoy' ("Dinero no se come") i, parafrasejant Antonio Machado: 'Empiezas mil caminos, no van a ningún lugar. Pues amigo no hay camino, se hace camino al andar' ("Caminante").