Els premis Enderrock de la crítica van atorgar el reconeixement de millor grup revelació del 2012 a
Txarango amb el debut '
Benvinguts al llarg viatge' (DiscMedi, 2012) i ara tornen a aparèixer al palmarès després d'un any decisiu en la trajectòria de la banda del Ripollès. Aquesta vegada la crítica dels Premis Enderrock ha considerat
Txarango com a millor artista de l'any: han captivat un públic apassionat i intergeneracional amb les cançons del seu segon disc, '
Som Riu' (DiscMedi, 2014), i han omplert la gran majoria de festes majors i festivals dels Països Catalans. A més, han organitzat un festival ple de somnis i esperança, el
Clownia, i col·laboren en un projecte solidari a l'Àfrica.
EDR: La crítica us ha considerat el millor artista del 2014. Què representa per a Txarango aquest reconeixement?
Alguer Miquel: Estem molt feliços i agraïts. Realment si pensem en ara fa un any, estàvem preparant unes cançons noves, amb la incertesa de tornar a començar de nou, perquè amb el primer disc ens havia anat tot molt bé, però mai ens havia passat que algú esperés un disc nostre, i això era el que ens passava amb Som Riu. Quan ens preparàvem tota la temporada, teníem neguit perquè podia anar bé o no, i tot el que ens ha passat aquest any ha estat molt bèstia. Estem molt contents perquè hem treballat molt, portem un any de 24 hores al dia treballant en això amb tota la il·lusió del món. Per nosaltres el premi és realment veure que la gent ve als concerts, s’estima les cançons, i que el món de la música et digui que segurament estàs fent bé les coses és aquella cirereta que fa que agafis seguretat. És com una onada d’aire per seguir treballant així.
EDR: Us sentiu com una petita família?
A.M: És que ho som. La sort que vam tenir és que a part de ser una colla d’amics ens vam triar per ser companys de feina, i això no passa a gaire gent. Hi ha un orgull de pensar que això ho hem fet nosaltres. Sempre diem que ho hem fet sols: no ho hem fet sols, ho hem fet amb tothom, però sí que ho hem fet sense res, vam començar amb ganes i prou, sense diners.
EDR: Als vostres concerts es genera una acció-reacció amb el públic impressionant. És pretès o esporàdic?
A.M: Ens agrada que la gent balli. Personalment, si la gent ve a escoltar les cançons m’agrada, però si les celebra encara m'agrada més. Pensem que la música serveix per celebrar que estem vius, i ens agrada que els concerts siguin així. Nosaltres al públic li demanem molt, tot el directe està pensat perquè la gent cridi i piqui de mans, i en molts moments només sentim el que canten ells. Al final semblem nosaltres els espectadors, perquè tenim davant l’espectacle, som allà d’excusa però el que s’està generant passa a dues bandes.
EDR: Aquesta celebració ha traspassat fronteres amb un projecte al Senegal. Com va sorgir?
A.M: A mesura que el grup anava creixent intentàvem trobar la fórmula que la música i el que fèiem servís per una altra cosa més que per fer-nos feliços. Per sort, ens dediquem al que ens fa feliços però vivim en un món que no ens hi fa. Tenim aquest refugi que és la música però ens falta participar d’una manera que ens sembla lògica i positiva, i si es pot influir o intervenir... Sempre intentem buscar coses per les quals
Txarango pugui treballar, i fem servir aquest altaveu per donar-ho a conèixer. La història del Senegal és molt curiosa, perquè les nostres cançons van arribar a través de l'associació Etnik Solidària, que treballa en projectes de cooperació a un poble que es diu Caparan. La gent d'allà té mòbil però poc accés a internet, i resulta que es van fer seu el disc
Benvinguts al llarg viatge, i el porten al telèfon. Al cap d’un temps els va arribar el segon, se’l van posar i nosaltres fa temps vam veure un vídeo a internet on sortien imatges de gent de l’Àfrica cantant les nostres cançons. [...] Ens vam posar en contacte amb ells i els vam dir que volíem anar-hi. Les cançons del nostre primer disc que parlen de viatjar, de 'junts podem arribar més lluny', els havia semblat que explicaven la feina que fan allà. Des de la comissió de joves del poble estan reconstruint un centre cultural i ens van proposar si podríem apadrinar-lo. [...] Vam apadrinar el projecte, aquí vam fer unes samarretes solidàries per recaptar fons i vam anar allà a posar la primera pedra. A més d’això ens van preparar un festival de música expressament perquè hi actuéssim i tot d’artistes de la zona hi van participar. Va ser una setmana de convivència brutal i jo crec que el viatge més fort que hem fet mai amb el grup. Ja pensem a tornar-hi, vam posar la primera pedra però aviat s’haurà d’inaugurar.
EDR: Un altre fet interessant de Txarango ha estat obrir el vostre camp d’acció i convidar altres grups a tocar a Sant Joan de les Abadesses, al festival Clownia. Com va ser l’experiència? Es repetirà?
A.M: En la mateixa línia, nosaltres arribàvem a dir unes quantes coses a través dels nostres discos però ens semblava que ho podíem fer encara més gran fent alguna cosa així. Com que la majoria som del Ripollès i és un lloc que sempre queda lluny dels grans esdeveniments, ens semblava que devíem alguna cosa al lloc on hem crescut i vam muntar aquest festival. La gent va venir i van ser ells, el públic, que va donar personalitat al festival. Nosaltres flipàvem que tot anés tan bé, molts grups ens van ajudar a engegar-ho i sense la seva col·laboració hauria estat impossible. Fa uns quants mesos que estem treballant per dur a terme una segona edició, i si va bé, doncs que es vagi consolidant.
EDR: I de cara al 2015, quins són els projectes més immediats de Txarango?
A.M: La idea que tenim és sobretot seguir amb la internacionalització del grup. Pensem que si volem sobreviure de la música, que és com estem ara, i aspirem a mantenir-ho, el grup ha de funcionar fora de Catalunya o el que seria el nostre territori natural als Països Catalans. Som un territori d’unes mides concretes, hi ha una sèrie de concerts que es poden fer, però nosaltes som un grup molt gran i necessitem treballar més perquè això s’aguanti d’alguna manera. Està molt bé perquè estem coneixent el món a través de la música, però el que tenim al cap ara és seguir amb la gira que estem fent centrant-la sobretot a fora. Estem molt contents perquè ens estan sortint moltes coses a l'estranger, la gent és molt oberta i trobem facilitats a tot arreu.
