La revista digital setmanal d'Enderrock
- 52
Millor disc de jazz del 2014
David Mengual: "Cada cop som més a prop de trobar una veu pròpia"
'Vertebrats' (Bebyne Records, 2014), el doble CD de David Mengual Free Spirits Big Band, ha guanyat el Premi Enderrock 2015 de la crítica al millor àlbum de jazz. No som davant una big band convencional, al contrari, aquí hi ha molt d'espai per a la sorpresa i per als camins insospitats. En parlem amb l'impulsor del projecte, el contrabaixista David Mengual.
text: Jordi Martí Fabra Fotos: Arxiu David Mengual
EDR: Després d'haver presentat treballs que parteixen d'alguna manera de dos noms propis, Bill Evans i David Castillo, aquest pren un motiu, Vertebrats, on pràcticament hi cap tot... En aquest sentit és un treball més ampli i divers que els anteriors?
David Mengual: Al segon disc, Menta, diari sonor (Bebyne Records, 2012), també hi ha un ventall de músiques d'origen molt variat... És com una banda sonora de moments vitals importants. Potser la diferència és que Vertebrats té un fil conductor: la personalitat d'en Toni Vaquer, un dels músics més emergents de l'escena, amb qui ara mateix estem treballant per al nou projecte de la Free Spirits. Potser una altra diferència és que la banda ha madurat en tots els sentits i cada cop som més a prop de l'objectiu, que no és altre que trobar una veu pròpia i proposar a cada nou projecte un nou repte.
D.M: El fet d'agrupar petites peces en suites ha estat totalment premeditat. D'aquesta manera, canviant l'ordre de les peces, les suites estan vives i sonen com noves cada cop que les toquem. En el disc, estan ordenades en tracks, així l'oient pot triar l'ordre en què les escolta. Una altra raó per fer-ho així era fugir del consum ràpid i proposar un viatge d'anada amb la maleta buida, i un de retorn ple de sensacions, records i experiències.
EDR: Has dit alguna vegada que potser us vau equivocar quan vau posar el nom del grup, i és clar que no sou una big band convencional. El que és clar és que un grup tan nombrós –i també l'octet– dóna molta llibertat per triar uns camins o altres quant a timbres, harmonies, etc. Deu ser molt divertit fer aquesta música, oi?
D.M: No només és divertit, és molt emocionant. Sembla que les possibilitats són inesgotables, i aquesta sensació alimenta un procés d'aprenentatge molt intens. Aquest 2015 serà el nostre cinquè aniversari com a projecte. L'evolució del grup, en aquests cinc anys, ha estat increïble, i tot això ho hem aconseguit gràcies a l'esforç, l'energia i la implicació humana i musical de tots els integrants de la banda. La nostra màxima motivació i raó d'existència és la música. T'imagines que un projecte com aquest tingués ajuts econòmics per seguir funcionant? Crec –amb la més sincera modèstia– que si aquest projecte, com molts altres cultius artístics que es fan en les mateixes condicions, tingués una mica de suport, la cultura d'aquest país no podria fer altra cosa que créixer.
EDR: També heu incorporat el món de la dansa al projecte. Com ha anat?
D.M: La convivència de Vertebrats amb la dansa ha nascut des de la més pura naturalitat. Juliette Louste, una de les persones amb més vitalitat i talent a disposició de la creació que conec, és a més una ballarina excel·lent. Vam tenir la sort de tenir-la a prop en el procés de creació de Vertebrats.
Tot va començar el dia que va venir a un concert i va començar a intervenir amb el seu moviment. Amb el temps, es van convertir en unes coreografies per a dos o sis ballarins, escrites per ella mateixa. És un regal per al qual no estarem mai prou agraïts.
EDR: Amb la Free Spirits Big Band procureu donar la màxima difusió a la vostra música.
D.M: Sí, la pots trobar a www.bebyne.com i la pots escoltar en directe i gratuïtament, un cop al mes (les dates es poden consutar aquí). També m'agradaria comentar que el premi que ens ha atorgat la crítica especialitzada alimenta molt les nostres ganes de seguir oferint la millor música possible, i per això n'estem sincerament molt agraïts. Ara només ens queda confiar que de mica en mica aquest reconeixement serveixi per guanyar la confiança dels que realment poden aconseguir fer reaccionar tot el moviment artístic que sobreviu en aquest país, i que de moment segueix invisible als ulls dels 'tècnics culturals'.