La revista digital setmanal d'Enderrock
- 58
Estrenem "Corre tu que pots", del nou EP de la banda
Falciots Ninja: "Les cançons estan més
vives que mai"
La banda barcelonina Falciots Ninja torna a l'atac després d'haver publicat fa tot just un any el primer EP, 'VS' (The Yellow Gate Records, 2014). Ho fa amb 'David Brown' (The Yellow Gate Records), nom del proper EP, amb el qual continuen fent gala d'una sonoritat especial que ja ha fet seva la tècnica de fusionar tots els estils que tenen a l'abast. A EDR n'estrenem la cançó "Corre tu que pots".
Text: Andrea Romanos i Sandra Tello. Fotos: Albert Manau
EDR: Fa poc més d'un any que va néixer el grup. Com valoreu aquest primer any de vida? I com heu evolucionat en el nou EP que llanceu?
Albert Rams 'Ret' (veu i guitarra): Durant aquest any ens hem conegut, hem crescut i ens hem definit. El primer treball el vam gravar sense veure'ns les cares. Anàvem passant cada músic per l'estudi a gravar la nostra part. Vam fer una gireta de deu concerts i les cançons van agafar vida. Amb aquest segon hem seguit un mètode completament oposat. L'hem gravat en directe, tots junts a la vegada, com es feia abans. I crec que això es percep quan s'escolta; les cançons estan més vives que mai.
Albert Rams 'Ret' (veu i guitarra): Durant aquest any ens hem conegut, hem crescut i ens hem definit. El primer treball el vam gravar sense veure'ns les cares. Anàvem passant cada músic per l'estudi a gravar la nostra part. Vam fer una gireta de deu concerts i les cançons van agafar vida. Amb aquest segon hem seguit un mètode completament oposat. L'hem gravat en directe, tots junts a la vegada, com es feia abans. I crec que això es percep quan s'escolta; les cançons estan més vives que mai.
EDR: Tots vosaltres procedíeu d'altres grups. Com influencia això en la vostra música?
A.R: Ens agrada deixar molta llibertat en directe, i és brutal veure com sempre passen coses inesperades. En Ricky (bateria) i jo fa molts anys que toquem junts i només amb una mirada ja ens entenem. En Gerard és el baixista més sòlid que conec i té les coses claríssimes. Els vents toquen junts en diverses formacions i funcionen com un pack. En Ricard se submergeix en la cançó. És un geni de les tecles i és capaç de tocar qualsevol cosa que es plantegi. Estic molt content amb la connexió que hem establert i auguro molt bona feina en el futur.
EDR: D'on surten aquestes ganes d'anar barrejant estils?
A.R: Feia molt de temps que tenia la necessitat d'escoltar una fusió que jugués amb elements del ragtime, el swing, el reggae i el soul per donar forma a cançons purament pop. I com que no ho trobava, vaig decidir fer-ho jo mateix.
EDR: És el cas de la cançó que estrenem a EDR, "Corre tu que pots", i també de "David Brown", de la qual fa uns dies vau publicar el vídeo del directe?
A.R: "David Brown" és una de les cançons més antigues que tenim. De fet la vam gravar per al primer EP, però la vam acabar descartant. Durant aquest any l'hem anat tocant i ha canviat completament. Parla del meu intent frustrat de fer-me pagès, quan vaig heretar unes poques terres ermes que ningú volia ni regalades. Sota un llençol ple de pols vaig trobar un vell tractor, un David Brown, que encara funcionava. "Corre tu que pots", en canvi, és la més nova de totes. Va ser escrita dues setmanes abans d'enregistrar-la. I al capdavall, com totes les cançons del disc, parla de la vida, de la gent, de conèixer algú i de la incertesa de la novetat.