Escolta una demo d'una de les rumbes que inclourà
el nou disc de l'acordionista

EDR: El món del diatònic està molt viu. Assegures que "quan La Troba Kung-Fú toca, ho trobem tan normal que no ens adonem de la magnitud de la tragèdia". El panorama fa molt de goig. És un renaixement de l'instrument o sempre s'ha mantingut viva la flama?
Carles Belda: El diatònic, des que va arribar al país, hi ha estat sempre. Amb moments de més o menys ressò social, i cobertura geogràfica variable. Per entendre'ns, la brasa sempre hi és, i segons com bufa el vent la flama revifa, sí. Ara tenim la rosa dels vents ben viva, francament, amb els aires ben actius i els punts cardinals ben oberts. 

EDR: Aquest projecte té una finalitat pedagògica. A més, alguns instruments de la música tradicional catalana ja tenen especialitat a les escoles superiors de música i fins i tot han sortit les primeres fornades de titulats d'acordió diatònic. Què representa aquesta "professionalització" en el món de la música tradicional?
C.B: De professionals de la música tradicional i popular fa segles que n'hi ha. La diferència és que, d'uns anys ençà, hi ha persones titulades per exemple amb els títols superiors de dolçaina al Conservatori Superior de València. Benvingut sia aquest nou panorama! El que està molt bé és que segueixen tocant de peus a terra i, com tothom, fan aportacions enriquidores. 

EDR: Des de Per jamaicanes! (autoeditat, 2009) ja han passat sis anys. En aquell disc el diatònic ja agafava protagonisme. Has fet altres treballs on fins i tot n'era l'instrument solista i únic. Ara toca rumba i diatònic com a fusió i element clau. Què t'ha empès a fer aquest viatge?
C.B: Amb el Conjunt Badabadoc i el Per jamaicanes!, la protagonista era més aviat la veu, la cançó. La il·luminació va ser en comprovar que els diatònics dels Països Catalans toquem força rumbes, i que ho fem d'una manera ben genuïna. Aplegar-ho en un llibre, de textos i partitures, i reflectir-ho en un àlbum en bona companyia, com la de Rafalito Salazar i Joanet de Mataró, simplement és un repte vital. 

EDR: Hi ha moltes persones involucrades en la producció d'aquest disc. Com ressona des de l'altra banda? Com el rebrà la gent?
C.B: No t'ho sé dir. Faig el que em recomanava la meva àvia: tenir la consciència ben tranquil·la. I miro de sincronitzar-ho amb el plantejament d'en Joan Maragall i la paraula viva: faig el que sé fer, amb il·lusió, vetllant per sentir la sinceritat, i a més intento comunicar-ho a qui trobo que li pot interessar. Res més.

EDR: Són 24 rumbes de procedència i estil divers. Com ha estat el procés de selecció de les que formen part del disc?
C.B: La tria l'he feta sobre el meu repertori habitual, com toca. Es tracta de reflectir una realitat i prou. Ara, les dues finalitats de l'empresa (ús pedagògic i recull sonor ben servit) han estat fonamentals per escollir les peces. N'hi ha de més fotudes de tocar, de més accessibles, de ben a prop i del més enllà, en el sentit geogràfic i estilístic.

EDR: El 18 d'abril presentaràs el projecte a l'espai cultural Tarambana de Cardedeu. Després toca paella i taller d'acordió, les recompenses dels mecenes de la campanya de micromecenatge. Com sents el contacte amb la gent que fa possible treballs com aquest? 
C.B: El cooperativisme és un dels trets de la catalanitat. Per això ens hi trobem tan còmodes i ens fa tan feliços.