La revista digital setmanal d'Enderrock
- 63
EDR avança "Mai" i "La lluna fa baixada", dues cançons del seu segon disc
Els nous estels de Màia
.jpg)
.jpg)
El dimarts 24 de març Màia publiquen el seu segon disc: després del debut amb 'Miracles ambulants' (DiscMedi, 2014), han tornat als estudis Blind Records de Barcelona per enregistrar un nou llarga durada titulat 'Estels a les butxaques' (DiscMedi, 2015). EDR s'avança a la publicació del disc i et presenta dues de les seves noves cançons, "Mai" i "La lluna fa baixada".
Text: S.T. i E.S. Fotos: Juan Miguel Morales
"La cançó 'Mai' parla del moment en què un ha passat la primera fase de 'benestar' en deixar una relació. Aleshores arriba l'enyorança, el dolor i els dubtes. La cançó és un discurs de 'bipolaritat' entre el que tornaries a fer i el que no per tornar-hi o per decidir no tornar-hi. Cada segon, cada frase, és una veritat, un engany i una contradicció alhora. Un deliri, una bogeria, un convenciment i un dubte", expliquen Màia sobre el tema que estrenem aquesta setmana a EDR.
És una de les cançons del seu segon disc: si el 2014 van publicar Miracles ambulants (DiscMedi, 2014), un any després ja tornen a la càrrega. "La veritat és que la nostra essència és una mena d'hiperactivitat musical. No parem i ens encanta no parar. Si fos per nosaltres, publicaríem un disc cada any. Ens movem dins un espai creatiu amb moltes idees i inquietuds i sempre tenim pressa. Pressa positiva, pressa per compartir música. Com diu una de les nostres cançons, la vida corre i no dorm."
El resultat és un disc titulat Estels a les butxaques (DiscMedi, 2015), que publicaran el 24 de març, i que segons Màia és més madur i homogeni que el primer: "Miracles ambulants era un disc amb 14 cançons diferents unides per la veu de la Marina i l'essència del grup, però diferents entre si en altres aspectes. Va ser com posar-ho tot barrejat i donar-ho sense ordre ni estil definit. Va ser un bon primer pas per saber que la nostra essència era bona. Era una explosió d'idees musicals. Ara, amb Estels a les butxaques, tenim molt més clar com volem sonar i com volem arribar al públic. El resultat és un disc més semblant entre cançons, més directe a l'ànima, més senzill i fresc. És un estil més definit i en el qual ens trobem molt a gust", afirma el grup.
La primera de les cançons d'aquest nou disc que ja fa unes setmanes que han avançat és "Aftersun", un bon exemple de les seves lletres, que defineixen com dalinianes i oníriques: "Aquest disc volíem que fos sensitiu, metafòric, fotogràfic. 'Aftersun' és un exponent de lletra onírica i sensitiva... És un seguit d'imatges d'un dia d'agost que quasi es poden tocar, olorar i veure... És aquell moment de platja en què un observa el 'res' que va passant a poc a poc, amb el relax de l'agost i l'agradable 'empanada mental' d'un dia de sol i sorra. Aquestes descripcions sensitives tenen sempre tints surrealistes. Les composicions visuals que s'imaginen es fan quasi artístiques. És un disc ple de sensacions".