La revista digital setmanal d'Enderrock
- 64
El músic resident a l'Arts Santa Mònica presentarà les noves cançons
el dimarts 31 en un concert al claustre
el dimarts 31 en un concert al claustre
Mazoni, l'ofici de fer cançons
.jpg)
.jpg)
Des de l'1 de març l'espai MèdiaQuiosc, situat a la planta baixa de l'Arts Santa Mònica de Barcelona, s'ha convertit en el despatx de Jaume Pla 'Mazoni'. El bisbalenc ha sortit de la seva zona de confort. Assegura que li agrada posar-se a prova, i s'ha proposat un repte: compondre al llarg de 31 dies consecutius. La 'perfomance' creativa forma part de l'exposició 'Popcèntric: 50 anys de pop català', que es pot visitar fins al 12 d'abril a l'espai cultural barceloní, però el 'work in progress' de Mazoni culminarà el dimarts 31 de març amb un concert gratuït al claustre. A la recta final de l'experiència l'hem visitat per saber com ha viscut aquests dies i com prepara el colofó final.
Text: Sandra Tello. Fotos: Xavier Mercadé i Juan Miguel Morales
Jaume Pla ha convertit el MèdiaQuiosc en un espai acollidor, semblant a un menjador de casa, amb taules, cadires, sofàs i sobretot instruments. Hi sobresurt un piano vermell que s'ha convertit en la icona de la perfomance. Cada dia de 15 a 21 h, exceptuant algun canvi horari diumenge i dilluns en acord amb l'obertura de l'Arts Santa Mònica, Mazoni s'instal·la al MèdiaQuiosc. És un espai diàfan, i les parets són de vidre però tenen un filtre solar que amaga el que passa a dins. "Em sento protegit d'alguna manera, no estic tan exposat com em pensava", explica.
"Estic força content, però sobretot estic molt content del procés. He hagut d’adaptar-me a les circumstàncies d’aquest lloc i del temps, fer-ho en 31 dies. Això és el més valuós que n'estic extraient, a part de les cançons." El bisbalenc actualitza el seu blog cada dia, i es pot anar seguint el procés explicat en primera persona. Va estar malalt i fins i tot ha patit un petit bloqueig compositiu: "Vaig entendre que no podia utilitzar les mateixes armes que quan sóc a fora, perquè tinc molt més temps per fer-les servir. Al final, allà deixo que em passin les coses i que m’atrapin per poder fer una cançó".
"Estic força content, però sobretot estic molt content del procés. He hagut d’adaptar-me a les circumstàncies d’aquest lloc i del temps, fer-ho en 31 dies. Això és el més valuós que n'estic extraient, a part de les cançons." El bisbalenc actualitza el seu blog cada dia, i es pot anar seguint el procés explicat en primera persona. Va estar malalt i fins i tot ha patit un petit bloqueig compositiu: "Vaig entendre que no podia utilitzar les mateixes armes que quan sóc a fora, perquè tinc molt més temps per fer-les servir. Al final, allà deixo que em passin les coses i que m’atrapin per poder fer una cançó".
Artesà de cançons, la inspiració no li arriba d'una fiblada o impuls molt fort, com en el cas de la cançó "Bosc cremat", nascuda en referència als incendis de l'Empordà. "Aquí no em puc esperar a això. Tinc 31 dies, i en cap mes dels que he estat fent un disc m’ha passat que hagi hagut de fer sis o set cançons." A més, afegeix: "Aprens a poder fer cançons més mecànicament, no ho dic en un sentit negatiu, sinó que aprens l’ofici. Ets capaç de fer cançons potser no tan personals, però igualment creatives".
Diu que no ha fet trampa i s'ha impregnat de tot el que li ha passat allà, sense idees preconcebudes fins a la data. La primera cançó li va sorgir d'una bufanda que va perdre una noia davant el MèdiaQuiosc, per exemple.
Al repte cal sumar-hi que cada peça la interpreta amb un instrument diferent: piano, guitarra elèctrica, guitarra acústica, ukelele, harmònium, loop station, i efectes sonors de l'exposició de CaboSanRoque, instal·lada a la segona planta de l'Arts Santa Mònica. "Utilitzo el seu treball com a instrument. Trobo que té molt de sentit perquè es tracta de fer coses que estiguin passant aquí i ara, amb l’exposició que està passant en el mateix lloc on sóc jo. Això no podria passar si fos en un altre lloc." A més, dels instruments que no domina tant n'ha fet composicions poc lògiques.
El dimarts és dia de portes obertes, i Mazoni ha rebut la visita d'un públic reduït a qui ha explicat com ha anat la setmana i ha presentat les noves cançons. "M'ha sorprès molt que m'he posat nerviós en els dos showcase que he fet. Això també és una cosa que m'emporto d'aquí. És fruit de la inseguretat d’ensenyar una cosa que té molt pocs dies. Pot ser que una cançó tingui un dia, quatre o cinc. Normalment quan la poses en un disc és perquè n’estàs segur, perquè l’has provat al local, ha passat un temps... El temps dóna molt de pes a una cançó, fa que t'hi sentis còmode, que hi hagi prou confiança per tocar-la en directe. Però d'aquestes fa tant poc que em sento insegur. Em sento molt despullat."
No és el primer repte que Jaume Pla s'ha empescat al llarg de la seva trajectòria. Fa cinc anys va fer una gira amb un concert diari al llarg d'un mes. Aquella experiència va quedar recollida a 13.31 (BankRobber, 2010), que es reeditarà per a l'ocasió. El concert del dimarts 31 també s'enregistrarà, i els dos discos es publicaran acompanyats d'un llibre del seguiment que ha fet de les dues experiències el periodista Nando Cruz.
Diu que no ha fet trampa i s'ha impregnat de tot el que li ha passat allà, sense idees preconcebudes fins a la data. La primera cançó li va sorgir d'una bufanda que va perdre una noia davant el MèdiaQuiosc, per exemple.
Al repte cal sumar-hi que cada peça la interpreta amb un instrument diferent: piano, guitarra elèctrica, guitarra acústica, ukelele, harmònium, loop station, i efectes sonors de l'exposició de CaboSanRoque, instal·lada a la segona planta de l'Arts Santa Mònica. "Utilitzo el seu treball com a instrument. Trobo que té molt de sentit perquè es tracta de fer coses que estiguin passant aquí i ara, amb l’exposició que està passant en el mateix lloc on sóc jo. Això no podria passar si fos en un altre lloc." A més, dels instruments que no domina tant n'ha fet composicions poc lògiques.
El dimarts és dia de portes obertes, i Mazoni ha rebut la visita d'un públic reduït a qui ha explicat com ha anat la setmana i ha presentat les noves cançons. "M'ha sorprès molt que m'he posat nerviós en els dos showcase que he fet. Això també és una cosa que m'emporto d'aquí. És fruit de la inseguretat d’ensenyar una cosa que té molt pocs dies. Pot ser que una cançó tingui un dia, quatre o cinc. Normalment quan la poses en un disc és perquè n’estàs segur, perquè l’has provat al local, ha passat un temps... El temps dóna molt de pes a una cançó, fa que t'hi sentis còmode, que hi hagi prou confiança per tocar-la en directe. Però d'aquestes fa tant poc que em sento insegur. Em sento molt despullat."
Acostumat a deixar-les reposar, ara les cançons van a la velocitat de la llum. D'aquí a una setmana posarà punt final a la perfomance en un concert, el dimarts 31 a les 21 h al Claustre de l'Arts Santa Mònica. Encara ha d'enllestir les dues darreres cançons i assajar per al concert. Se li ha girat feina. A més, en acord amb la SGAE aquesta setmana també realitzarà dos tallers sobre composició amb alguns dels socis de l'associació.
No és el primer repte que Jaume Pla s'ha empescat al llarg de la seva trajectòria. Fa cinc anys va fer una gira amb un concert diari al llarg d'un mes. Aquella experiència va quedar recollida a 13.31 (BankRobber, 2010), que es reeditarà per a l'ocasió. El concert del dimarts 31 també s'enregistrarà, i els dos discos es publicaran acompanyats d'un llibre del seguiment que ha fet de les dues experiències el periodista Nando Cruz.