La revista digital setmanal d'Enderrock
- 69
Avancem "Rumblues" i "Presó de Lleida", cançons del seu proper disc
Carlitos Miñarro,
a cau d'orella
Després de dotze anys liderant la banda Naraina, Carlitos Miñarro s'allunya de la rumba festiva per explorar els terrenys de la cançó d'autor amb un projecte en solitari. El targarí s'ha posat a mans de Joan Pons (El Petit de Cal Eril) per coproduir, gravar i mesclar els nous temes que veuran la llum l'11 de maig amb el disc 'La vida crida' (Kasba Music, 2015). Ja es poden escoltar "Rumblues" i "Presó de Lleida", un tema on col·labora Meritxell Gené.
Text: Andrea Romanos Fotos: Malva Fotografia
La rumba despreocupada de Naraina portava més d'una dècada enduent-se totes les energies de Carlitos Miñarro, fins que el músic de Tàrrega va decidir endinsar-se en un projecte propi que li permetés explorar altres facetes. És per això que va decidir demanar un cop de mà a Joan Pons: "Treballar amb el Petit ha estat genial, jo sempre he dit que ell és un carrincló en lo seu. Hi vaig contactar perquè m'ajudés a fer un disc personal. Li vaig explicar el que pretenia fer: marcianades, psicodèlia, cançó nua, cruesa, so vintage... De vegades eren temes fets fa anys però que no entraven en l'estètica Naraina i mai havien arribat a veure la llum. Li va agradar la idea i ens hi vam posar", explica Miñarro.
La nova etapa en la carrera musical de Miñarro està marcada per la investigació poètica, la delicadesa de les formes i la nuesa interior. Ell mateix explica el motiu del canvi: "Fa deu mesos que sóc pare. Això influeix. Quan el meu fill plorava perquè volia teta em semblava un crit de vida, una manera clara i senzilla d'avisar que havia arribat per quedar-s'hi. D'aquí ve el títol del disc. Va canviar la meva manera de tocar la guitarra a casa, més suau, més delicada, menys agressiva... per no despertar ni espantar el superbaby".
La primera cançó que podeu escoltar a EDR és "Rumblues", un tema que barreja rumba i blues sorgit d'aquesta nova manera de tocar. "Volia mantenir el tempo de la rumba i em va sortir un nou ritme amb la mà dreta, però com que els acords que em venien al cap eren més propis del blues vaig anomenar així la cançó. La lletra parla d'una conspiració a escala mundial entre televisions i supermercats, els grans beneficiats per la crisi. La gent, sigui per mancances òbvies o per pànic a una situació d'insolvència, decideix no sortir de casa a relacionar-se i escull l'opció domèstica, quedar-se a casa a menjar i mirar la televisió. Evidentment ho exagero tot una mica, però aquesta dinàmica em fa reflexionar i crec que cal capgirar-la", explica sobre la història de la cançó.
"Presó de Lleida" és un tema folklòric d'origen medieval que Miñarro revisa en la seva particular versió psicodèlica, i amb aires de buleria. Hi col·labora Meritxell Gené, que va impressionar el músic amb la seva interpretació de la cançó: "Coneixia la Meritxell de fa molt i vaig veure un vídeo que va penjar on interpretava la cançó al Festival d'Acordionistes d'Arsèguel. Se'm va posar la pell de gallina. Em va impactar la seva manera de cantar-la, tan sentida, amb tanta emoció... Li vaig dir que participés en la meva particular visió i hi va accedir. Ho ha fet amb una gran professionalitat i sentiment", explica.
La nova etapa en la carrera musical de Miñarro està marcada per la investigació poètica, la delicadesa de les formes i la nuesa interior. Ell mateix explica el motiu del canvi: "Fa deu mesos que sóc pare. Això influeix. Quan el meu fill plorava perquè volia teta em semblava un crit de vida, una manera clara i senzilla d'avisar que havia arribat per quedar-s'hi. D'aquí ve el títol del disc. Va canviar la meva manera de tocar la guitarra a casa, més suau, més delicada, menys agressiva... per no despertar ni espantar el superbaby".
La primera cançó que podeu escoltar a EDR és "Rumblues", un tema que barreja rumba i blues sorgit d'aquesta nova manera de tocar. "Volia mantenir el tempo de la rumba i em va sortir un nou ritme amb la mà dreta, però com que els acords que em venien al cap eren més propis del blues vaig anomenar així la cançó. La lletra parla d'una conspiració a escala mundial entre televisions i supermercats, els grans beneficiats per la crisi. La gent, sigui per mancances òbvies o per pànic a una situació d'insolvència, decideix no sortir de casa a relacionar-se i escull l'opció domèstica, quedar-se a casa a menjar i mirar la televisió. Evidentment ho exagero tot una mica, però aquesta dinàmica em fa reflexionar i crec que cal capgirar-la", explica sobre la història de la cançó.
"Presó de Lleida" és un tema folklòric d'origen medieval que Miñarro revisa en la seva particular versió psicodèlica, i amb aires de buleria. Hi col·labora Meritxell Gené, que va impressionar el músic amb la seva interpretació de la cançó: "Coneixia la Meritxell de fa molt i vaig veure un vídeo que va penjar on interpretava la cançó al Festival d'Acordionistes d'Arsèguel. Se'm va posar la pell de gallina. Em va impactar la seva manera de cantar-la, tan sentida, amb tanta emoció... Li vaig dir que participés en la meva particular visió i hi va accedir. Ho ha fet amb una gran professionalitat i sentiment", explica.
Els dotze temes que formen La vida crida (Kasba Music, 2015) de Carlitos Miñarro estaran disponibles a partir de l'11 de maig. Uns dies abans, el 9 de maig, el músic presentarà el disc en directe a Santes Creus, i les següents dates del seu calendari el portaran al Teatre Ateneu de Tàrrega (23 de maig) i a la sala Koitton Club de Barcelona (28 de maig).