Pau Figueres sempre ha combinat el seu vessant creatiu i interpretatiu, però ara el primer hi té més presència. Després d'acompanyar artistes com Marina Rossell, Judit Neddermann, Eliseo Parra, Carles Dénia o Gemma Humet, el guitarrista presenta el seu primer disc com a solista, un treball que ell mateix defineix com a "eclèctic" i amb matisos molt diversos. Aquest debut homònim editat pel segell Whatabout Music sortirà a la llum el proper 11 de maig. A EDR teniu l'oportunitat d'escoltar-ne una peça plena de festivitat, "Jol".

Text: Sandra Tello. Fotos: Arxiu Pau Figueres

El procés compositiu de "Jol" ha anat per etapes, tal com explica Pau Figueres: "La primera part del tema la tinc composta des que tenia quinze anys. És molt simple i guitarrística, va sortir de manera molt fluïda. La segona i la tercera són de fa tres anys, quan finalment se’m va acudir com seguir i acabar-lo". Pel que fa al títol, també ha patit canvis i n'ha resultat "una paraula d’argot sud-africà que significa 'festa, gaudir' i que és l’abreviació de the joy of living, que realment és l’esperit d’aquest tema".



Pau Figueres (Whatabout music, 2015) sortirà a la venda l'11 de maig, i és el seu debut discogràfic com a solista que donarà peu a noves composicions. "M’agradaria pensar que és l’impuls que fas a les peces de dòmino perquè caiguin totes. Espero que l’essència d’aquest disc sigui l’impuls que donarà pas a altres creacions".

"Eclèctic i amb pinzellades de diferents colors." Així és com Figueres descriu i defensa l'àlbum, on la guitarra és l'ingredient principal: "La base de la pizza en tot moment és la guitarra flamenca. Fa cosa d’un any vaig poder comprar-me una Faustino Conde del 1987, que m’ha canviat la manera de tocar i m’ha il·luminat completament i inspirat per poder acabar de compondre els temes que formen el disc i començar-ne de nous". Així doncs, hi ha peces de base més flamenca sobre la qual ha gravat altres guitarres espanyoles, i en altres casos ha optat per la guitarra elèctrica.



A l'enregistrament l'han acompanyat una bona colla de companys i amics del gremi: el seu germà Arnau Figueres (percussió) i Jordi Gaspar (baix acústic), amb qui presentarà el disc en directe en format de trio. Però també s'hi han sumat Aleix Tobias (bateria i percussió) i Carles Benavent (baix elèctric), que ha col·laborat a la cançó que estrenem a EDR; la cantant Judit Neddermann, que descriu com "un ésser entre camaleó i gasela que neda amb la veu per on li ve de gust de manera magistral", i Mel Semé, que "canta directament des del cor sense passar pels problemes i ho fa molt natural i bonic". Pel que fa al procés de gravació, destaca que ha estat "una mena de producció in progress", juntament amb Aniol Bestit.



Feliu Gasull, Zoran Dukic, Paco de Lucía i Pat Metheny són els principals mestres i referents de Pau Figueres. No es pot oblidar la figura de Toti Soler, cabdal en la trajectòria musical del barceloní. La vida i obra del músic de Vilassar de Dalt va ser el seu tema de final de carrera a l'ESMUC, i el disc inclourà una versió de "Vladimir Maiakovski". "Ara mateix som pràcticament amics i per mi és tot un honor. Vaig escoltar la guitarra del Toti des que vaig néixer, gràcies als meus pares, i això ha estat absolutament cabdal per al meu desenvolupament musical. Ell és culpable d'una part gran de la meva manera de tocar. Avui en dia ja quasi no hi penso, però això és perquè crec que ja m’he nodrit al màxim de la seva musicalitat i d’alguna manera ja ho tinc arxivat al subconscient. Però si busco bé, segueix tot allà impecable, com el tresor de l’Smaug (el drac de la novel·la El hòbbit de J. R. R. Tolkien)."