La revista digital setmanal d'Enderrock
- 91
Estrenem la cançó "Esperit" del proper disc del saltenc
El retorn d'Adrià Puntí
El genial músic saltenc publica tretze anys després un nou disc d'estudi, 'La clau de girar el taller' (Satélite K, 2015), i alhora treu un llibre-CD il·lustrat que inclou versions i peces inèdites, 'Enclusa i un cop de mall' (Satélite K, 2015). El disc sortirà publicat el 16 d'octubre, i després d'avançar el senzill "La clau de girar el taller" ara fa una setmana, a EDR estrenem una altra d'aquestes esperades noves cançons, "Esperit".
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: L&H
EDR: Han passat tretze anys des del Maria, el teu últim disc amb cançons d'estudi. Què t'ha portat finalment a enregistrar tretze cançons noves i publicar un llibre-CD (amb dos temes inèdits, tres versions, dues rareses, una nadala i un directe)?
Adrià Puntí: És fruit del treball de molts anys. Podia haver fet un disc triple, però el meu neguit i el meu desig anaven cap a una altra banda. Ja estava premeditat que un cop presentat el llibre i DVD Incompletament Puntí (autoeditat, 2013) n’hi hauria tres parts més, com a mínim. Al principi vaig gravar La clau de girar el taller, però vaig veure que tenia prou cançons i que podia complementar-ho amb
el llibre, Enclusa i un cop de mall, que inclou un altre CD amb un programa de ràdio i tot, per mostrar nou altres cançons.
EDR: La primera peça del disc i que estrenem en exlcusiva a EDR es diu "Esperit", una paraula que apareix sovint a les noves cançons. Què significa?
A.P: Totes les cançons que faig tenen a veure amb l’ànima. L'esperit és el soul. Sense l’ànima
no xirgaria, ni tiraria endavant.
EDR: Quin seria el teu esperit de llibertat en aquest nou disc?
EDR: Quin seria el teu esperit de llibertat en aquest nou disc?
A.P: Hi ha moments en què la creativitat se't pot engrunar i llavors has d'estar preparat per al repte. Però és normal, quan tens aquesta sensació has d’estar disposat a pujar a l'Everest si cal, per dir-ho d’una manera gràfica o geogràfica. Sempre hi ha moments en què coixeges, però amb aquest disc hem aconseguit superar de nou el repte!
EDR: Què vol dir la clau de girar el taller?
A.P: És una referència a la meva infància. Abans als tallers i a la majoria de feines, quan eres l’aprenent et fotien una novatada, i algunes eren heavies. Et deien, escolta vailet, vés a buscar la clau de girar el taller! I esclar, quan ets aprenent et fan fer els petits encàrrecs... I on, on és? Allà darrere... Sí, sí, anaves allà al darrere, i te'n trobaves sis o set que t’agafaven, et despilotaven i et pintaven la cigala de mini, de la pintura que posen abans de pintar les planxes... Fotien unes bestieses, perquè n’hi ha moltes, de bromes! N’hi havia a qui els feien portar l'eina que pesava més, que no formava part del guió de la feina, i vinga a suar la consagrada!
EDR: Els teus darrers tres discos els havia produït l'amic Quimi Portet. Aquesta vegada has treballat en solitari. Per què?
EDR: Els teus darrers tres discos els havia produït l'amic Quimi Portet. Aquesta vegada has treballat en solitari. Per què?
A.P: La producció l’he portada jo sol, tot i que al full informatiu he posat que una part també l’ha fet la meva mare, Maria Fàbregas, perquè era un suport moral. Pobreta, havia d’aguantar aquí a casa totes les cançons, se les sap de memòria [riu]. Compensa el fet que l’Incompletament estava dedicat al meu
pare i als pares com el meu. També els tocava, pobres pares... a les mares ja els havia dedicat el Maria. Pel que fa a Quimi Portet, també col·labora a la cançó "La clau de girar el taller". Havíem treballat molt –fins i tot tenim un altre disc gravat–, però per qüestions de temps ell ara tenia altres coses a fer, i a mi desplaçar-me no m’anava bé... Sobretot perquè tenia aquí a Salt l’estudi del guitarrista Lluís Costa (Soundclub Studios), al costat de casa. Hi anava a peu i pim pam hem anat fent. Però la producció l’he portada jo mateix a casa, a l'Atelier Can Matas.