L'últim cop que vam veure l'espectacle elèctric d'Obrint Pas va ser al Festivern 2013. Uns mesos més tard, el 29 de maig de 2014, s'acomiadaven al Teatre Principal de València dels músics del format acústic. Un any i mig després de l'adéu ens hem tornat a posar en contacte amb cadascun dels membres de la banda (del format elèctric) per saber com han encarat la nova etapa vital.

Text: Elisenda Soriguera. Fotos: Xepo Ws

Xavi Sarrià: "Primer de tot: acabe de ser pare. La criança m’ocupa bona part del temps. A banda, treballe amb llibres. Amb Totes les cançons parlen de tu, un company i jo ens vam embarcar en el projecte editorial Sembra Llibres. I quan puc prepare la meua propera novel·la, que encara és només una idea".

Miquel Gironès: "Bàsicament encara m'estic descomprimint d’Obrint Pas i tinc molt poques ganes de tocar en directe. Estic gaudint dels amics, la família, el poble i la meua ciutat. A part continue impartint classes de dolçaina entre Barcelona i València, i ara fa poc m’he comboiat amb un cantant a qui respecte molt per fer un projecte conjunt de música tradicional i pròpia, de moment en una fase molt primerenca i relaxada. D'aquí a un temps en tindreu notícies".

Miquel Ramos: "He estudiat un màster de sociologia i antropologia i he fet el treball final sobre l'extrema dreta espanyola durant la crisi econòmica. Després he col·laborat amb mitjans com La Directa, i actualment en un projecte d'investigació sobre els crims d'odi a l'Estat espanyol, juntament amb altres periodistes i investigadors".

Robert Fernàndez: "La veritat és que des que Obrint Pas ens vam aturar la meua activitat diària ha canviat radicalment. Al llarg de les darreres gires amb el grup vaig acabar la llicenciatura de dret, un compte que tenia pendent amb mi mateix des de fa molts anys. Després de més de vint anys als escenaris tenia ganes de provar un altre àmbit professional, i ara m'estic dedicant a aquest. Però el canvi més important ha estat el naixement de Joan, el meu primer fill, que ara té cinc mesos. Podríem dir que aquest ha estat (i és) el meu projecte principal. En resum: he canviat les hores de furgoneta per hores d’oficina, i les gires sense dormir gaire per un altre tipus de nits de vigília".

Ximo Tomàs 'Maki': "Ara mateix estic exiliat a Madrid, treballant com a dissenyador gràfic, però no he deixat la música. Estic amb un grup gallec, Dakidarria, amb qui en dos anys he fet uns cinquanta concerts i he enregistrat un DVD en directe que veurà la llum a l'hivern. També he col·laborat amb The Locos (grup format per membres de Ska-p i Boikot) participant en grans festivals arreu d'Europa (Rússia, Àustria, Letònia, Alemanya...), però tot i el poc temps sempre estic pendent del que fan els meus germanets del País Valencià. Els trobo a faltar".

Marcos Úbeda: "Després d'Obrint Pas me endinsat en el món de l'educació musical amb nens petits, a més de formar part d'un nou projecte musical anomenat Zoo".

Dj Chola: "Quan ens vam separar vaig aprofitar la conjuntura i vaig decidir retirar-me temporalment del món de la música. Les voltes de la vida m'han portat a la meva terra natal després de 16 anys vivint a València. Sóc pare d'una nena preciosa que ja té un any, i m'encarregue de l'empresa familiar amb la meva germana petita. Continue anant a València de tant en tant a punxar, però pel que fa a producció i gires amb grups, ara mateix no tinc temps. Més endavant segurament acabaré tornant amb algun projecte propi o potser amb algun grup, si em surt l'oportunitat. De moment em quede amb la meva preciosa illa de Tenerife ocupant-me de la meva família". 

Jaume Guerra: "Els tres últims concerts d'Obrint Pas coincidien més o menys en el temps amb les negociacions del membres d'Orxata per començar l'estat d'hibernació i els primers contactes amb Panxo i amb Ainz Addams –productor d'"Estiu" i altres temes de Zoo– per a la meua possible implicació en el projecte. Actualment estic de gira amb Zoo, faig concerts de jazz, swing i música llatina amb el contrabaix, m'he graduat en contrabaix jazz al Conservatori Superior de Música de València i done algunes classes particulars de baix i contrabaix". 

Albert Benavent: "Recorde l'últim concert elèctric d'Obrint Pas al Festivern 2013-14, quan baixant encara les escales de l'escenari em va vindre a buscar el meu amic Pasqu Giner (teclista d'Aspencat) i em va comentar que es quedarien sense trompetista i que si m'agradaria formar part del seu projecte. El 21 de juny del 2014 vaig fer el meu primer concert amb ells, a Reus. Des d'aleshores estic embarcat en aquesta història, que em motiva especialment. Com ja deveu saber, acabem de llançar un nou disc i ara l'estem presentant arreu del país. Així que no m'he quedat orfe musicalment, però els meus amics d'Obrint Pas sempre els duré al cor, ja que amb ells vaig créixer com a músic i sobretot com a persona".

Xabi Arakama: "Abans que plegués Obrint Pas, la meva dona i jo ja estàvem embarassats. Al juny del 2014 vam tenir una nena preciosa. La meva vida ara mateix se centra en la meva família, tot i que no he parat de fer coses. A principi del 2014 vaig formar Xaiko juntament amb David Aguayo (guitarra de Kaotiko), una banda de triki-punk on toquem músics de formacions com Kaotiko, Betagarri i Potato. El maig del 2014 Boikot em van trucar per col·laborar amb ells al Viñarock i en algun concert més amb la trikitixa. Els va agradar i aquell any vaig col·laborar a la majoria dels seus concerts. L'estiu del 2015 he passat a ser un membre fix de la banda, tocant tots els temes amb la triki i fent cors. També sóc músic del projecte Bilbao Manhattan Jazz Zubia del pianista de Nova York Joshua Edelman. He col·laborat diverses vegades en festivals i gravacions amb bandes com La Pegatina, Zoo, The Locos, Aspencat, Ebri Knight, Dakidarria... I al marge dels concerts segueixo amb el meu treball de professor de trikitixa, com he estat fent des de fa més de vint anys".