La revista digital setmanal d'Enderrock
- 96
El fotògraf Juan Miguel Morales és l'autor de més d'un centenar de portades d'Enderrock
100 portades de revista
Les portades de les revistes són la carta de presentació que busca atreure els ulls curiosos dels lectors que arriben al quiosc. Des de fa més de vint anys, 'Enderrock' publica cada mes un número amb un grup o solista a la portada. Al darrere de cadascuna hi ha una història, i qui n'ha viscut més ha estat el fotògraf Juan Miguel Morales. El retratista ha caçat més de 100 músics per a les portades de la revista. A EDR li demanat que en triï 25 (que podeu veure en aquesta galeria) i que ens les comenti.
Text: Redacció. Fotos: Arxiu EDR
Lluís Llach – Enderrock 10, febrer de 1995
"Va ser la primera portada d'Enderrock que vaig fer. Com a jove admirador del cantautor de Verges, li vaig voler fer un retrat d'alguna cosa diferent. Vaig quedar amb ell al seu pis de la plaça Reial i vaig intentar establir un punt de complicitat que em permetés ensenyar un Llach amb una actitud gens melancòlica o introvertida. Ell estava simpàtic, però difícil, així que li vaig proposar il·lustrar l'actitud una mica esmunyedissa que mostrava, amagant-se rere el coll alt del jersei i mirant-me des d'aquest gest."Sopa de Cabra – Enderrock 18, maig-juny 1996
"Havia de retratar el cantant d'un dels grups més importants del moment. Vaig quedar amb Gerard Quintana al metro de Jaume I de Barcelona, perquè la meva idea era fer-li un retrat als subterranis de la ciutat, als budells de la urbs, als passadissos del metro. Volia el verd dominant dels fluorescents d'aquell ambient, i un Gerard que deixés clar l'origen underground del projecte encara que es tractés d'un grup d'èxit. Fins i tot vaig deixar que fumés durant la sessió."Pep Sala – Enderrock 26, juny 1997
"En aquell moment Pep Sala començava a desenvolupar una trajectòria artística en solitari paral·lela a Sau, i des d'Enderrock ens en vam fer ressò. Vaig anar al seu estudi que encara té a prop de Vic, i em vaig proposar retratar un Pep rocker, per allunyar-me del perfum pop que tenia amb Sau."Glaucs – Enderrock 33, març 1998
"Va ser molt emocionant retratar aquella banda de joveníssims músics que liderava Jofre Bardagí, fill del gran Josep Maria Bardagí. Jo admirava el seu pare i l'havia fotografiat algunes vegades. Glaucs feien pop-rock, construint bones melodies i textos, així que vaig decidir que els carrers del Raval de Barcelona podien ser el lloc ideal per a aquests adolescents capaços de mirar el món amb tanta curiositat i talent."Lax'n'Busto – Enderrock 34, abril 1998
"Recordo amb carinyo aquella sessió. Estava de moda el que anomenàvem 'procés creuat', és a dir, revelar els carrets de diapositives com si fossin negatius. Així s'aconseguia saturar els colors, certes dominants (depenent de la marca del carret) i augmentar el contrast. Vaig quedar amb la banda al Passeig Marítim de Barcelona, i recordo que vam tenir molt bona connexió des del principi."
Sau – Enderrock 35, maig 1998
"Aquí també vaig treballar el procés creuat. Vaig fer cap a l'estudi de Pep Sala, on treballava normalment els nous projectes, i després d'escoltar alguns dels nous temes que estaven enregistrant, ens vam posar a treballar. Els vaig fotografiar a dins de l'estudi i a fora. Un dels retrats que vaig fer a Carles Sabater, anys després va ser la portada d'un especial que vam fer a Enderrock sobre ell quan ja no hi era."Brams – Enderrock 48, juliol 1999
"En aquesta portada vam decidir fotografiar només l'alma mater de la banda, Francesc Ribera 'Titot'. Vaig utilitzar pel·lícula de color, i vam fer les fotos en un estudi a prop del Paral·lel on jo treballava sovint aquells anys. Vaig voler retratar l'actitud de lluita des de l'esquerra, i les aspiracions sobiranistes de Titot, convertint-lo en un èpic venjador de l'antifaç."
Companyia Elèctrica Dharma - Enderrock 61, octubre 2000
"Amb la Dharma vaig utiltizar el procés creuat. M'interessava donar-los un aire pop, modernet, que el tipus de textures que em donaria el procés em facilitaria. La sessió va anar molt bé, i tinc un record apocalíptic del moment: vam quedar a la platja de la Barceloneta, i com que hi havia hagut un gran temporal feia pocs dies, quan hi vam arribar ens vam trobar que la sorra estava plena de deixalles i brutícia (fins i tot rates!) que les onades havien arrossegat fins allà."
Sopa de Cabra – Enderrock 73, novembre 2001
"Va ser l'última portada de Sopa abans que posessin punt final a la seva exitosa trajectòria (en principi era un final rotund, tot i que anys després ho van reprendre). No recordo on vam quedar, potser a Sant Boi de Llobregat... Ells feien un dels seus últims concerts i jo els havia de fer la foto per a la portada. Portava pel·lícula en blanc i negre. Recordo que els ànims estaven baixos, es palpava tensió, el final del grup. No va ser fàcil."Sopa de Cabra – Enderrock 73, novembre 2001
Sapo – Enderrock 77, març 2002
"Va ser una banda que va portar una alenada d'aire fresc al panorama del rock català. La seva actitud essencialment punk, la força amb què plantejaven les actuacions... feia de Sapo un projecte únic. Fugien de la transcendència i es recreaven en l'energia i el joc. Per això els vaig proposar una sessió en un Happy Park. Ells estaven la mar de còmodes. Més que posar per a la foto, jugaven mentre jo feia diapos en color."
Obrint Pas – Enderrock 80, juny 2002
Albert Pla – Enderrock 81, juliol 2002
"L'iconoclasta artista acabava de treure al mercat (o estava a punt) un disc de nanes cantat en català. Així que vam plantejar una sessió que reflectís l'estat oníric al qual pretenia portar-nos aquella nova col·lecció de cançons. Vam quedar a casa d'un dels periodistes d'Enderrock d'aquella època, Marc Isern. Vam posar un matalàs i un llençol a terra, en un espai lluminós i blanc, i l'artista va sortir dormitant, realment a gust."
Inadaptats – Enderrock 83, setembre 2002
"La foto de portada està feta a prop del barri de la Ribera de Barcelona. Inadaptats es caracteritzava per ser un grup de cançons de lluita, amb un so rotund, dur. Sempre he pensat que l'única energia que pot moure la lluita des de l'esquerra és l'amor... a la justícia. No hi ha lluita sense amor. Per això vaig buscar una actitud dolça del cantant del grup, per il·lustrar la força que movia l'essència d'Inadaptats."Quim Mandado – Enderrock 99, gener 2004
"Vaig fer aquesta foto de l'excantant de Sangtraït, Quim Mandado, a casa seva, a l'Empordà. L'entorn barroc, fora del temps, de la casa de Mandado em va semblar ideal per a una proposta com la que suggeria l'artista en la seva etapa en solitari. La revista tenia dues portades. L'altra era una fotografia coral feta a Cadaqués, a la casa de Salvador Dalí, on es podia veure diversos artistes de la música catalana que reconeixien les influències de l'esperit del surrealisme. També en vaig ser l'autor."Marc Parrot – Enderrock 119, setembre 2005
"Aquí vaig utilitzar la càmera de mig format i diapositiva en color. La sessió està feta en un poble de la Costa Brava, crec recordar que Calella de Palafrugell, i vaig convertir l'artista en un mariner, capaç d'entonar les havaneres més emotives del món. Amb en Parrot és fàcil... Per a aquest artista, eternament nen, disfressar-se i jugar no és mai un problema, al contrari."
Els Pets – Enderrock 141, juliol 2007
"Vaig ser molt feliç fent aquesta portada. Acabaven d'editar un disc que em va atrapar des del primer moment: Com anar al cel i tornar (DiscMedi, 2007). Per la roba i l'actitud, a la portada mostràvem Els Pets en plena forma i en plena maduresa creativa."
Llibert Fortuny – Enderrock 144, octubre 2007
"Va ser una sessió delicada... Es tractava de fotografiar el jove músic despullat, tocant el saxo, suggerint més que ensenyant, òbviament. Ens van deixar un espai de la Nau Ivanow de Barcelona. En Llibert va estar còmode i vam poder fer bones imatges. Crec que el resultat va ser més que satisfactori."
Joan Garriga i Carles Belda – Enderrock 165, juliol 2009
"Aquesta sessió la vaig fer amb una càmera digital. Ja feia un temps que treballava en aquest format, tot i que em va costar deixar les càmeres analògiques. Totes les portades posteriors que he escollit aquí estan fetes amb digital. Vaig anar fins a la Garriga per trobar-me amb els dos músics. Havien de sortir amb els acordions, perquè com a figures importants de la nova música popular, és l'instrument que utilitzen per expressar-se, a part de la veu. M'interessava que la imatge comuniqués força, així que els vaig demanar que s'enfrontessin, que xoquessin amb els acordions amb una actitud gairebé de lluita. Tot i que ells dos no competeixen, sinó que sumen esforços. Però per a la portada valia la pena."
Love of Lesbian – Enderrock 201, juliol 2012
"Vaig fer aquesta sessió a l'escenari del teatre del Centre Cívic Urgell, a l'Eixample de Barcelona. Va ser fàcil treballar-hi, perquè saben com jugar i interactuar amb una càmera. Gairebé no és necessari dirigir-los. El resultat va ser un reportatge divertit que fugia de l'estàtic i de les postures més gastades."Raimon – Enderrock 213, juliol 2013
"Per a mi va ser un encert dedicar una portada al gran trobador Raimon, mestre de mestres i pioner en gairebé tot. I que fos jo qui li fes la fotografia de portada va ser tot un plaer. Vam celebrar l'Any Espriu, i volíem fusionar la imatge del poeta amb Raimon, el cantautor que més l'ha donat a conèixer. Al barri de les Corts de Barcelona vam localitzar una pintada d'Espriu, preciosa. Ell no tenia gaire temps i va ser impossible desplaçar-nos on hi havia el mural, així que d'una banda vaig fer la foto del mur, i de l'altra la del cantautor de Xàtiva. Al laboratori del món virtual es va fer el miracle."
La iaia – Enderrock 217, novembre 2013
"Les fotos estan fetes al mateix lloc on vaig fer la sessió de Love of Lesbian. Els osonencs estaven a punt de parir un disc amb un so molt vuitanter, i volia fer-los les fotografies en consonància. Vam jugar amb la il·luminació acolorida, que ho tacava tot de diversos tons de blau i vermell predominant, simulant un ambient de discoteca. Va ser una sessió divertida i molt futurista-vintage." Pau Riba i Pascal Comelade – Enderrock 219, gener 2014
"Sempre és un gust fotografiar aquests dos artistassos. Havien firmat un disc junts i per tant havien de sortir plegats. Vam quedar a l'Ateneu Barcelonès, al centre de Barcelona, i vaig il·luminar amb flaixos d'estudi els espais (sempre massa foscos) que més ens interessaven. Ells són esperits lliures i tot s'ha de consensuar, i fins i tot executar idees que sorgeixen en el procés, més que no pas dirigir. L'aventura és sempre apassionant."
Gerard Quintana i Xarim Aresté – Enderrock 222, abril 2014
"Dos altres grans artistes que van coincidir en un treball comú. Em vaig desplaçar a la casa que compartien, encara avui, a Barcelona i vam treballar allà. Van fer un disc de pur rock'n'roll i això s'havia de reflectir a les fotos en l'actitud de tots dos personatges. I no seria gaire difícil tractant-se de Gerard i Xarim. De fet, l'actitud transgressora va anar creixent durant la realització del reportatge, de tal manera que vam acabar jugant amb quetxup i altres textures acolorides. Van acabar empastifats i tacant la paret de la casa."Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien – Enderrock 228, octubre 2014
Obeses – Enderrock 238, juliol 2015
"Vaig fer la sessió a la Casa d'Aragó de Barcelona. El meu bon amic Guillem Izquierdo em va suggerir el lloc. Vam optar per la sala d'actes, on hi ha un petit escenari amb unes cortines de vellut vermell que em semblaven molt interessants per al que havíem de comunicar. Vam llogar una corona reial perquè volíem que la portés el cantant, i vaig buscar aquest punt de glam, com de gay power, que podem trobar a la posada a escena de la banda. Xuleria, aires de Nova York de final dels setanta, desvergonyiment... Alguna cosa de tot això hi ha en aquesta sessió d'Obeses."