Xeic! va presentar el seu sisè disc d'estudi fa poc més d'un mes sota el nom 'Delta' (Picap, 2019). Després de més de deu anys de camí el grup de les Terres de l'Ebre posiciona aquest nou treball a la llista de referències de l'escena festiva catalana, amb la producció de Genís Trani. El pas endavant en la carrera del grup de Rasquera es deu a la troballa d'un nou so i un gir en el discurs narratiu, tot i que mantenen el compromís amb la terra i amb els valors que sempre han defensat. El recull de cançons compta, a més, amb la col·laboració de Marc Riera (Doctor Prats) a "Instant l’ahir". Ens n'expliquen els detalls. 

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Josep Martí Sedó

El disc es titula Delta per reforçar la vostra identitat amb les Terres de l’Ebre?
Ferran Tiñena (trompeta): Des del primer dia vam tenir clar que volíem un concepte que englobés les cançons. No és un disc temàtic perquè abordem històries diferents, però hi ha una idea que les aglutina totes, que és ‘delta’. Diem que tornem a casa per recomençar i casa nostra és l’Ebre, el lloc on se sedimenta tota la nostra trajectòria i les vivències. El delta és un espai de transició, de final i d’inici. Biològicament és molt ric, amb sistemes de mar i de riu que conviuen, un espai de llibertat. I en llenguatge matemàtic, la lletra delta implica canvi.

Hi ha cançons com “Antic Règim”, amb un fort compromís polític. En aquest cas és una aposta del lletrista, Joan Farnós, o de tot el grup?
Aitor Cugat (veu):  El disc té una particularitat respecte als altres i és que tots hem participat en les cançons. Abans les fèiem entre dos o tres, i ara tenim la sort que ens avenim molt en el discurs. Totes les cançons han passat pel grup, i en alguna hem canviat paraules per matisar el sentit del que volíem expressar.
F.T: Hi ha cançons que han tingut set versions diferents. Les hem fet, refet, ajustat, hem canviat frases que no ens agradaven… tot s’ha consensuat. Fa deu anys que estem junts i els nostres discos diuen el que pensem.

Musicalment també hi ha hagut un canvi cap a la fusió més electrònica.
A.C: El canvi principal i més notable és la contra de la guitarra. No l’hem posada en cap de les dotze cançons. Hem anat a buscar altres sonoritats i hem volgut explotar més les possibilitats de la música electrònica.
F.T: El més important és que és un disc molt dinàmic, perquè no hi ha un sol gènere sinó que n’hi ha molts de diferents. Són maneres diferents d’expressar-nos que ens permeten dir el que volem sense repetir cap sonoritat. Hi ha un trap, cançons més melòdiques, peces més festives… Hem trobat un estil propi que va més enllà dels gèneres.

Les cançons estaven acabades fa gairebé un any. Per què ha trigat tant a sortir el disc?
A.C: Com a grup ja feia molt de temps que seguíem les mateixes rutines i potser havíem entrat en bucle negatiu. Necessitàvem un canvi, no només del que fèiem natros sinó també respecte a la gent que ens envoltava. Havíem perdut una mica el nord, com diem en una de les cançons del disc. A partir d’aquí, vam muntar un nou equip i hem començat nova etapa.
F.T: Va ser un moment de trencament perquè dos dels fundadors, el baixista Albert Ballester i el trombonista Josep Cardona, van deixar-ho. Estàvem exhausts. No vam arribar a plantejar-nos plegar, però teníem clar que havíem exhaurit una via i era necessari trobar aire fresc.



A les Terres de l’Ebre han aparegut nous grups com Mascarats, que semblen seguir la vostra estela. És una garantia de l’èxit?
F.T: De fet, en un altre estil, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ja van marcar el camí abans que natros.
A.C: Ara, pel que fa a l’estil i al missatge sí que Mascarats segueix una mica el que hem fet natros. Amb ells vam coincidir per primera vegada fa sis anys, quan es van presentar a un concurs. Potser sí que els hem servit d’inspiració, i això ens motiva.

El disc us podria convertir en un dels grups catalans de referència de l’escena festiva?
A.C: Ja ens agradaria, creiem que el disc té potencial per aconseguir-ho. Hi ha tres factors, l’esforç i l’encert, que depenen de natros, i el de la sort, que no el controlem.
F.T: A nosaltres ens ha sorprès el disc que hem fet. Vam començar sense saber on anàvem i no ens esperàvem poder arribar a gravar un disc d’aquestes característiques.

Mai no hi ha hagut cap grup de l’Ebre a la primera divisió del rock en català. Per què?
F.T: És una zona amb poca densitat demogràfica i moltes vegades molt oblidada a nivell territorial. Les Terres de l’Ebre són l’abocador de Catalunya. En algunes entrevistes ens han preguntat si érem valencians. A Xeic! ens va costar molt fer el salt a l’escena catalana.