Les raperes Bittah, Masiva Lulla i Sombra Alor són les que parlen des de la dissidència i donen altaveu a les identitats de Les desheredadas (Propaganda pel Fet!, 2019), nom amb el qual han batejat el seu primer àlbum com a formació de músiques urbanes. Tribade no critica en va, construeix a partir de tretze temes de rap, afrotrap i reggaeton per a sobreviure en el sistema.

Text: Helena Martín. Fotos: Víctor Martí i Arxiu grup.

"Les diverses som la vergonya nacional", sentencia Bittah. I a partir d'aquesta afirmació construeixen el relat de Las desheredadas (Propaganda pel Fet!, 2019), un àlbum que va sorgir quan tres raperes del moviment feminista van posar en comú fa poc més d'un any les seves inquietuds pel rap i el discurs contra el patriarcat. En espais okupats de la ciutat de Barcelona, les tres artistes es trobaven per compartir una visió del rap que les captivava des d'adolescents i de la qual ha sorgit un grup professional.

"El rap és un moviment popular molt pur, té idees molt semblants al feminisme, sobretot a l'hora de defensar la teva comunitat", explica la barcelonina Bittah. Ara, en canvi, les integrants de Tribade es queixen que aquest gènere ha quedat reduït als valors del capitalisme i el consum. Per això, al seu treball hi inclouen una espècie de poètica de la seva música en cançons com "Asalto" (amb la cantant Arianna Puello), posant en valor el rap dels noranta i lamentant que s'hagi convertit en una qüestió mercantil.

El seu mètode per combatre el que no els agrada de la indústria actual és utilitzar les seves mateixes normes, articulant un projecte que s'escapi de les dinàmiques masclistes que regeixen el sistema i fent arribar la seva música al màxim de gent possible. Tot això sense vendre la seva ideologia ni els seus cossos. En aquesta línia, no es limiten a destruir en va, la seva intenció és crear una escena més madura i de qualitat en la qual se sentin còmodes, i ho fan introduint valors com l'ecologisme i la interseccionalitat a les seves lletres, per tal de fer crítica constructiva. 



Tribade no se situen en el pla de l'hipotètic, canten sobre les problemàtiques que viuen les joves com elles, com la inaccessibilitat d'habitatge a la ciutat de Barcelona, l'abús policial o les violències masclistes, LGTBIfòbiques i racistes. Entonen queixes des de la dissidència i donen altaveu a les identitats oprimides que, com elles, no són benvingudes en el sistema perquè surten de la norma. Gata Cattana, Silvia Federici i Juana Rivas són alguns dels noms que ressonen en les seves lletres d'òptica transfeminista.

Però lluny de ser serioses i immòbils amb tant discurs, el trio barceloní fa burla de la seva constant autocrítica i es mostra flexible pel que fa a temàtiques i a mescla d'estils musicals diversos. Amb l'ajuda del Dj Big Mark i el productor Josh186, entren en el terreny de sonoritats com l'afrotrap i el reggaeton, en temes com "Me baila", perquè segons afirma Masiva Lulla, "la música ha d'evolucionar, no estem d'acord amb el purisme del rap". 

Per a la jornada del 8 de març les raperes visitaran Berlín, tot i que les tindrem en territori català tot just l'endemà, el dissabte 9 de març, amb una actuació al Black Music Festival de Girona. Després de la gira per Mèxic i els Estats Units, les seves cançons de reivindicació voltaran per tot l'Estat espanyol i pararan als Països Catalans diverses vegades al llarg d'aquesta primavera. Per exemple, seran a Mataró el 29 de març i l'11 d'abril a València.