El jove músic menorquí s’ha convertit en uns dels artistes més sol·licitats del país. Amb només trenta anys acabats de fer ha firmat més d’una cinquantena de discos, entre composicions pròpies i col·laboracions amb altres artistes. Hem fet un exercici d’imaginació per tal de destil·lar les set propietats d’aquest músic hiperactiu com si es tractés d’un material vingut d’un altre planeta.

Text: Pere Bestard. Fotos: Fundació Joan March

1) Ubiqüitat
Actualment Marco Mezquida es troba en el moment de més activitat de tota la seva carrera musical. Amb una inacabable llista de concerts i un nivell molt alt d’exigència, compagina més de deu tipus d’espectacles diferents. Toca sol, amb diferents duets amb cantants com Juliane Heinemann i Celeste Alías o amb el contrabaixista Manel Fortià. També encapçala els seu propi trio, Marco Mezquida Trio, i en forma un altre juntament amb el guitarrista flamenc Juan Gómez 'Chicuelo' i el percussionista Paco de Mode. Per arrodonir, també té un trio amb els músics Martin Menéndez i Àlex Tobías amb el qual revisiten el repertori del compositor francès Maurice Ravel. A totes aquestes formacions hi hem d’afegir les múltiples actuacions en quartets i quintets o com a pianista sideman. Enguany va rebre el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de jazz del 2016 per M·A·P (autoeditat, 2016), l'enèsim projecte de Mezquida, que comparteix amb el bateria Ramon Prats i el saxofonista Ernesto Aurignac.



2) Tangencialitat
Aquesta propietat fa referència a la capacitat de no seguir un camí establert, que es mostra a Conexión (Taller de Músics 2017), el treball de Chicuelo i Mezquida. L’artista menorquí explica: "El que hem fet no és flamenc ni jazz, és una fusió de dues personalitats musicals amb un bagatge, amb una manera d’entendre la música, molt propera; és l’energia. El que hem fet és un repertori propi, la nostra música, i l’etiqueta més propera seria música mediterrània. Es crea un so de grup i una connexió, que és el que volem oferir al públic".



3) Mal·leabilitat
La improvisació és un dels pilars del jazz, tot i que la paraula clau per viure la música de Marco Mezquida és el joc: "La improvisació parteix d’aquesta necessitat de jugar i d’aportar alguna cosa que no està prevista", afirma. "El que és realment important és conèixer el que un està tocant, entendre la música que està fent. Quan un entén els paràmetres de la melodia, de l’harmonia, del ritme, es pot convertir en una persona que juga amb aquests paràmetres. És aquesta capacitat d'improvisar el que fa que cada nova interpretació pugui ser màgica", explica el pianista de Maó.

4) Conductivitat
Marco Mezquida prové d’una arrel de pensament que l’agermana amb els grans compositors clàssics com Bach, Mozart, Beethoven o Chopin. Per al menorquí els grans mestres reunien tres grans característiques, eren grans compositors, amb una creativitat desbordant i també grans improvisadors: "L'espectacle que ells oferien partia de la improvisació i de fer vibrar un piano i que allò tragués foc", però també eren grans intèrprets, capaços d’acompanyar un cantant o una orquestra. El menorquí és transmissor d’aquest ideal del músic complet.

5) Espiritualitat
Aquesta propietat té a veure amb la capacitat de comunicar la música, per ell una cosa sagrada. Té dos vessants, un d'íntim i un altre d'extrovertit. A cada concert i cada vegada que es posa davant un públic ha de donar el millor de si mateix: "Des de petit he sentit que tenia música a les venes, i d’alguna manera el que he anat fent és arribar a majors profunditats, intentar que aquesta manera d'expressar-me sigui la meva manera de ser, de connectar o explicar el món. La passió és la paraula clau per expressar els meus sentiments, i això està íntimament lligat al pensament, a l’espiritualitat i a la connexió profunda amb el meu jo".

6) Connectivitat
No s'ha de confondre amb la conductivitat, que és la capacitat de transmetre un missatge. La connectivitat fa referència a l’habilitat de connectar amb altres personalitats musicals. Fa pocs dies el menorquí ha viatjat a Copenaghen per formar el trio Bodilsen - Andersen - Mezquida, amb uns músics danesos amb qui actuarà a la capital i enregistrarà un disc per obrir mercat a nous territoris. Prolífic i divers.



7) Receptivitat
Quan el músic arriba a casa després de les llargues gires necessita d'una banda silenci i de l'altra escoltar música, la seva font d’inspiració i alhora el seu oasi. "Si venc de tocar concerts molt virtuosos me ve de gust escoltar música renaixentista, música coral o de vegades em poso un bon disc de Queen, Sting o els Beatles. També m’agrada la música contemporània, descobrir nous compositors, més avantguardistes. O de vegades necessito el silenci (riu) o música d’altres cultures, indú, o de ritus africans. Coses diferents, en definitiva, del que jo faig. Ara bé també faig reescoltes, com Bill Evans, que feia molt de temps que no escoltava, o Miles Davis."

Per sentir en directe totes aquestes propostes, podreu gaudir de les diverses facetes de Mezquida els propers mesos a les illes: el 16 d'agost acompanyarà Giulia Valle Trio al Festival de Jazz Sa Pobla (Mallorca), el 17 actuarà en solitari per la Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa, el 23 d'agost actuarà amb amics a Sa Cova d'en Xoroi (Menorca) i el 23 serà amb Albert Cirera Quartet al Claustre del Carme de Maó (Menorca). Al setembre la gira continua: el dia 1 actuarà amb piano sol a Montgofre (Menorca), el 6 en format de trio a Formentera, i el 7 amb M·A·P al Festival de Jazz d'Eivissa.