El passat mes de juliol s’editava el disc 'Pop Illenc 2017' que acompanyava el número d''Enderrock' en paper. El cantautor pollencí avançava “Calius”, el primer senzill de 'Es manescal és qui cura ets animals' (autoeditat, 2017), el seu primer àlbum llarg que s’espera per a final d’any o principi del 2018. De moment Damià Oliver ens ofereix un nou tastet amb el videoclip de la cançó "Dibuix".

Text: Pere Bestard. Fotos: Núria Sánchez

En el passat número conversàvem amb Salvatge Cor sobre música i poesia, i la relació d’ambdues disciplines. El protagonista d’aquesta peça va cursar estudis de belles arts a Barcelona compaginant-ho amb la seva altra gran passió, la música. Sembla que no ha deixat mai de banda ni l’una ni l’altra: "El dibuix, per a mi, és el fet d’interpretar la vida com quelcom artístic. El fet d’agafar un paper i un llapis, per exemple, i recrear-se en formes i percepcions obre una òptica vital que, al meu parer, està allunyada del mecanicisme productiu formal. Com que obre espais. Al meu parer és la idea bàsica del vídeo. La natura dibuixa, i nosaltres som natura".
 
Al vídeo es conjuguen imatges del protagonista enfocat i desenfocat com si es tractés d’una pintura impressionista. Combina les textures de la fusta, la vegetació, l’aigua, el cel i també la pell humana. És una obra audiovisual realitzada per Albert Capó i Albert Bada, de la productora barcelonina Arrivals Films.

La cançó s’inspira en una trobada d’amics que va donar peu a la música i la lletra: "La cançó la vaig escriure un dia que, a Barcelona, venia de quedar amb tres amics, en Joan Aguiló, en Pere Bernat i na Bel Fullana. Tots tres vam coincidir al taller de pintura el meu darrer any de Belles Arts a Barcelona, el 2007". De les begudes i el records de carrera van passar als quaderns i als pinzells, sense necessitat de parlar: "En aquell cas, nosaltres ens comunicàvem totalment dibuixant. Una passada. Crec que la gent que està en contacte amb jocs i formes de comunicació no només formals i de parla regular entendrà de què es tracta, o qualsevol que recordi la seva infantesa, en realitat".

 

La memòria, els petits detalls, esbossos de converses, frases intercalades en altres llengües, imatges emocionals, paisatges i natura són una font inesgotable per a les composicions de Damià Oliver. El seu primer àlbum s’ha cuinat a foc lent i s’ha anat perfilant com si d’una gran pintura es tractés, tot a través de la seva guitarra i la seva veu, que acarona els nostres sentits com la mar acarona la barca. "Aquell bot l’agafava de petit amb els meus cosins i familiars per anar a pescar a volantí, per anar a remar... I aquell dia el vam agafar probablement per últim cop, ja que la padrina ja fa uns anys que se’n va anar, de la casa no en queda res i el bot el van donar a un amic de la família. Tots aquests ingredients li van donar un punt sagrat per a mi, cerimonial i terapèutic, com de cloenda sentida i d’agraïment."