El grup liderat pels eivissencs Joan Barbé i David Serra enceta una nova etapa discogràfica amb 'La vida rima' (Música Global, 2017). El concert de presentació a Barcelona està previst per al dia 19 de gener a la Sala Bikini. Aprofitem un petit recés en el treball de Joan Barbé com a productor al capdavant de Magrana Studios per parlar del nou disc.

Text: Pere Bestard. Fotos: Michal Novak

Des de la primera escolta, amb cançons com "Ball pagès", es pot percebre que som davant un disc vitalista, enfocat al ritme. Ha estat casual?
JOAN BARBÉ: És certament un disc molt vital, precisament "Ball Pagès" és una adaptació d’un poema de Marià Villangómez, el poeta eivissenc per excel·lència. A cada disc amb alguns més i alguns menys sempre mirem de musicar alguna poesia. En aquest disc n’hi ha dues. En els discos de quan començàvem n'hi havia sis o set. És una cosa que mantenim, així com el fet de fer una o més cançons instrumentals o tradicionals. Aquest poema de "Ball pagès" era molt descriptiu i explica molt bé el que és el ball pagès eivissenc o de ses Pitiüses. Aquest ball tradicional i tot el que envolta les seves circumstàncies. No deixa de ser una festa, aquesta és tal volta una de les més festives del disc.
 
Com influeix el fet de viure a Eivissa de cara a la vostra professió?
J.B: En realitat, jo em moc entre Eivissa i Barcelona. En David sí que viu més seguit a Eivissa. En el meu cas tinc un estudi a l'illa i he d’estar anant i venint. Quan hem d’anar a fer concerts, assajos, reunions o promocions  a Catalunya, que és bastant sovint, tenim dues bases. L’illa d’Eivissa, el fet d’haver-hi nascut i viscut, ens dona forma d’alguna manera. Nosaltres sempre hem tengut un so mediterrani i proper al folk. Potser el primer disc sí que era més cançó d’autor que no aquest últim. L’arrel sempre és aquesta, utilitzar instruments com el violí, l’acordió o flautes eivissenques, per exemple.

  

Un altre fet que dona caràcter a l'àlbum m'atreviria a dir que és la intensitat o fins i tot l'èpica de reminiscències celtes. Hi esteu d’acord? 
J.B: Les reminiscències celtes són evidents, i ens ho comenten. No és que vulguem que hi siguin, moltes vegades ens demanen per l’estil i no sabem ben bé què contestar, perquè és una mescla de tot. Ens agrada dir que fem folk als quatre vents. Perquè bevem dels quatre punts cardinals i tal vegada la cançó "Pa" pot tenir tints orientals o cançons amb sonoritats 'surenques', o altres de més cèltiques. Ve una mica d’aquí. Ens agrada viatjar molt musicalment sempre dins una coherència que intentem tenir, amb un so propi, la veu del David i la nostra manera d’arranjar el disc. Volíem que fos un treball que emocionés, que remogués, que hi hagués vitalitat i passió.
 
Com és que la vida rima? 
J.B: La vida ho fa rimar tot. La vida ho posa tot a lloc. Tot el que ens passa segurament té un sentit i té un perquè i ve una mica d’aquí. La vida és una poesia i al final, el moment on ets i on arribaràs acabarà rimant amb un altre que ja ha passat o amb un que ha de venir.


 
Què és el que més valores del teu company, David Serra? 
J.B: És clar que, si parlem musicalment, és evident que el que més valoro la seva manera de cantar. Som molt conscient que són molt importants les composicions, el so del grup i moltes altres cosers, però el que la gent escolta de primeres és la veu del grup, el que entra al cor o al cervell de l’oient, el fil conductor per arribar al públic. És un cantant excepcional amb una manera molt peculiar de cantar. Crec que és el millor que pot passar a un grup, tenir una veu realment interessant.