La revista digital d'Enderrock
- 14
Els mallorquins perfilen l'edició del seu primer treball, 'Silueta'
Clara Fiol i Joan Vallbona: «Tenc una sensació de nuesa, com si m’hagués despullat molt amb aquestes cançons»
El dissabte 23 de desembre Clara Fiol i Joan Vallbona actuen en format de duet a Casal Alcover de Palma, el lloc on van ser per primera vegada en una de les fases classificatòries per al concurs Ona Musica't 2017, que finalment van acabar guanyant. Ara mateix són a les portes del seu primer EP, 'Silueta' (autoeditat, 2018). Parlem amb Clara Fiol, cantant, compositora i lletrista.
Text: PEre Bestard.
Com vas començar al món de la música?
Clara Fiol: El meu pare és músic i guitarrista, treballa a l’Escola de Música Ireneu Segarra, això per la part familiar. Quant a formació, malgrat que vaig fer ballet durant deu anys al Conservatori de Música i Dansa de Palma, vaig estudiar dansa fins als 18 anys, quan vaig arribar a Barcelona vaig decantar-me per la música i el seu estudi al Taller de Músics. Sempre m’havia agradat cantar i vaig fer aquest pas.
I la col·laboració amb Joan Vallbona, va començar en aquest moment?
C.F: En Joan el vaig conèixer a Barcelona, deu fer tres anys, però fa només un any i mig que he començat a fer cançons. Abans d’aquest projecte teníem un quintet de jazz i provant vàrem fer dues cançons meves, i l’any passat a principi de curs ja en tenia un aplec que em feia ganes fer sonar. En el meu cas també toc la guitarra, però tenia ganes que fos un guitarrista de bon de veres. Amb ell ja ens enteníem i havíem fet feina plegats, i vam decidir fer el duet. Al cap d’un parell de mesos va sorgir l’oportunitat de participar al concurs Ona Musica't 2017. Ens hi presentàrem sense gaires pretensions però a la fi va funcionar molt bé.
Arran d'haver guanyat aquest concurs heu tingut l’oportunitat d’enregistrar un EP als estudis Can Puc de Palma. L’autoria de les cançons són totes teves. Quines són les sensacions a l’hora d’enregistrar per primera vegada la teva obra?
C.F: Al principi tenia una mica de por. Confio plenament que tinc coses a dir, que si la gent ho ha d’escoltar bé i si no també. Tenc una sensació de nuesa, com si m’hagués despullat molt amb aquestes cançons. El disc es titula Silueta (autoeditat, 2018). Silueta és una lletra d’una cançó que diu: 'Aquest dibuix és només la silueta dels mots que no es poden dir'. El que ha sortit és el resultat de moltíssimes coses viscudes, moltes idees i pensaments. Al final queda tot resumit en cinc cançons, que són només la silueta de tot un món. Tinc la sensació d’haver dit moltes coses en molt poc espai, tot i que m’agrada el fet que sigui una cosa petita, propera i immediata. Ho relaciono amb la densitat, és un treball petit però amb molta informació.
A banda de Joan Vallbona, el teu company, qui més ha col·laborat amb el disc?
C.F: El disc l’hem enregistrat en format trio, amb un músic noruec que vam conèixer a Mallorca, Christian Hoel Skjønhaug, que toca el contrabaix. En Joan a la guitarra i jo cantant. En Christian ha estat una figura important, ell és més gran, és pintor i viu a Santanyí. Ja hi havíem tocat abans, ens hem entès molt d’ençà del quintet que et parlava. Vam pensar que era una bona combinació.
Silueta (autoeditat, 2018) serà un treball personal de Clara Fiol, música i lletra són teves. Com ho concebeu després del concurs i la gravació?
C.F: Crec que és un projecte que parla de jo però que no ha agafat forma fins que en Joan no va aparèixer. Gràcies a en Joan jo puc parlar de mi. Tenim moltes ganes que aquest disc sigui una cosa (pel que fa a edició física) molt petita també. Seran tot còpies artesanes per la gent de més a prop, hi haurà molt poques còpies. S’acabarà molt ràpid. No crec que en facem més de cinquanta còpies. Ha estat un regal que no teníem previst. Les cançons parlen d’aquesta proximitat i ja ens agrada que el producte també sigui així de proper i senzill. Premeditadament volem que aquest projecte sigui petit, tot i que nosaltres tenim molta més música i no mos aturam.
Com es presenta aquest concert del 23 de desembre?
C.F: És molt guapo poder tocar a Mallorca. El que ens havia passat amb en Joan és que havíem estat tocant més a Catalunya que a Mallorca. El concurs ens ha donat l'oportunitat de poder tenir una mica més de presència a l'illa. Farem el concert a duet amb una quinzena de cançons que duim preparades i esperam que la gent s'apropi a veure-ho.
Clara Fiol: El meu pare és músic i guitarrista, treballa a l’Escola de Música Ireneu Segarra, això per la part familiar. Quant a formació, malgrat que vaig fer ballet durant deu anys al Conservatori de Música i Dansa de Palma, vaig estudiar dansa fins als 18 anys, quan vaig arribar a Barcelona vaig decantar-me per la música i el seu estudi al Taller de Músics. Sempre m’havia agradat cantar i vaig fer aquest pas.
I la col·laboració amb Joan Vallbona, va començar en aquest moment?
C.F: En Joan el vaig conèixer a Barcelona, deu fer tres anys, però fa només un any i mig que he començat a fer cançons. Abans d’aquest projecte teníem un quintet de jazz i provant vàrem fer dues cançons meves, i l’any passat a principi de curs ja en tenia un aplec que em feia ganes fer sonar. En el meu cas també toc la guitarra, però tenia ganes que fos un guitarrista de bon de veres. Amb ell ja ens enteníem i havíem fet feina plegats, i vam decidir fer el duet. Al cap d’un parell de mesos va sorgir l’oportunitat de participar al concurs Ona Musica't 2017. Ens hi presentàrem sense gaires pretensions però a la fi va funcionar molt bé.
Arran d'haver guanyat aquest concurs heu tingut l’oportunitat d’enregistrar un EP als estudis Can Puc de Palma. L’autoria de les cançons són totes teves. Quines són les sensacions a l’hora d’enregistrar per primera vegada la teva obra?
C.F: Al principi tenia una mica de por. Confio plenament que tinc coses a dir, que si la gent ho ha d’escoltar bé i si no també. Tenc una sensació de nuesa, com si m’hagués despullat molt amb aquestes cançons. El disc es titula Silueta (autoeditat, 2018). Silueta és una lletra d’una cançó que diu: 'Aquest dibuix és només la silueta dels mots que no es poden dir'. El que ha sortit és el resultat de moltíssimes coses viscudes, moltes idees i pensaments. Al final queda tot resumit en cinc cançons, que són només la silueta de tot un món. Tinc la sensació d’haver dit moltes coses en molt poc espai, tot i que m’agrada el fet que sigui una cosa petita, propera i immediata. Ho relaciono amb la densitat, és un treball petit però amb molta informació.
A banda de Joan Vallbona, el teu company, qui més ha col·laborat amb el disc?
C.F: El disc l’hem enregistrat en format trio, amb un músic noruec que vam conèixer a Mallorca, Christian Hoel Skjønhaug, que toca el contrabaix. En Joan a la guitarra i jo cantant. En Christian ha estat una figura important, ell és més gran, és pintor i viu a Santanyí. Ja hi havíem tocat abans, ens hem entès molt d’ençà del quintet que et parlava. Vam pensar que era una bona combinació.
Silueta (autoeditat, 2018) serà un treball personal de Clara Fiol, música i lletra són teves. Com ho concebeu després del concurs i la gravació?
C.F: Crec que és un projecte que parla de jo però que no ha agafat forma fins que en Joan no va aparèixer. Gràcies a en Joan jo puc parlar de mi. Tenim moltes ganes que aquest disc sigui una cosa (pel que fa a edició física) molt petita també. Seran tot còpies artesanes per la gent de més a prop, hi haurà molt poques còpies. S’acabarà molt ràpid. No crec que en facem més de cinquanta còpies. Ha estat un regal que no teníem previst. Les cançons parlen d’aquesta proximitat i ja ens agrada que el producte també sigui així de proper i senzill. Premeditadament volem que aquest projecte sigui petit, tot i que nosaltres tenim molta més música i no mos aturam.
Com es presenta aquest concert del 23 de desembre?
C.F: És molt guapo poder tocar a Mallorca. El que ens havia passat amb en Joan és que havíem estat tocant més a Catalunya que a Mallorca. El concurs ens ha donat l'oportunitat de poder tenir una mica més de presència a l'illa. Farem el concert a duet amb una quinzena de cançons que duim preparades i esperam que la gent s'apropi a veure-ho.