Els manacorins Roig! van ser finalistes del Concurs Sona9 el 2015, i enguany ha arribat el seu tercer àlbum, 'Souvenir' (Discmedi, 2017), que ha estat valorat per la crítica com a millor disc de l'any 2017de les Illes Balears. Preparen un 2018 amb sortides fora de Mallorca amb motiu de la seva participació al circuit estatal Girando Por Salas. Parlem amb el cantant del grup, Simó Femenias.

Text: Pere Bestard. Fotos: Arxiu Roig!

Souvenir (Discmedi, 2017) ha estat elegit disc de l’any segons la crítica de l'EDR Balears. Ha passat més de mig any des de la sortida del vostre àlbum. Acostumeu a escoltar el disc passat un temps?
SIMÓ FEMENIAS: La veritat és que no. És una cosa que els grups no solem fer. Després et sorprens si l’escoltes a qualque lloc o en directe, o assajant, i dius "Ostres! Això era així!". Hi ha detalls que al directe varien... una guitarra, un teclat... però això només fa que enriquir la música.
 
Observant tota la vostra discografia, aquest és el disc més directe, no hi ha cap cançó que arribi als quatre minuts.
S.F: Després de gravar Dhraa (autoeditat, 2015), que és el més extens i amb composicions més llargues, les cançons que van sortir per a aquest disc ja van anar en aquesta direcció. Sovint depèn de l’estat d’ànim, del moment en què et trobes. Tal volta vam tornar una mica al primer àlbum, homònim, del 2013. I ara mateix sembla que estic anant en la direcció contrària, amb peces una mica més recercades o més semblants a les de Dhraa (autoeditat, 2015). El procés creatiu varia molt i reflecteix la persona que escriu. Jo record perfectament el moment en què vaig escriure cada cançó.
 
Tireu de fons d’armari? Hi ha cançons que no han entrat però pot ser que entrin al següent?
S.F: En el nostre cas fins que no hem acabat la lletra, la cançó no ha acabat. Pots tenir la melodia, la tornada, el pont. Jo ho faig així. Es crea una melodia, sense cap idioma, hi vaig posant paraules que m’agraden, vaig prenent notes, ara hi afegeixo un bocí que m’agrada, i així ens anem fent una idea de la construcció de la cançó. La lletra és el darrer pas. Si una cançó no ha de sortir al disc, potser no n'acabo la lletra. La melodia i l’estructura segueixen allà i pot ser que surtin a un altre.
 


A la darrera entrevista a EDR Balears dèieu: "Ens agradaria entrar al circuit català", i heu estat un dels grups elegits per Girando Por Salas, el circuit del ministeri pel foment de bandes i sales de l’estat espanyol. Desig acomplert. 
S.F: En parlàvem, certament, dèiem que necessitàvem sortir, fer gira, i mira, això ha caigut del cel. GPS és una plataforma molt interessant. Et donen a triar les zones on vols fer concerts, i d'altra banda les sales també fan una selecció entre els diferents grups que formen part del circuit. Per afinitat idiomàtica hem triat Catalunya i el País Valencià, però també anem a Madrid. Les tres sortides seran: Madrid i Aranda del Duero, Barcelona i Castelló, i Sabadell i València. Viatjar amb un grup és una passada i és molt divertit, furgoneta amunt i avall.
 
Parlant de directes, heu consolidat la formació de sextet, atípica en un grup de rock. I com a novetat, Jorra Santiago (Jorra i Gomorra) torna a la banda substituint Rafa Capó als teclats.
S.F: En Jorra va i ve, és una cabra loca [riu]. Quan ell se'n va anar vam provar de fer concerts en quintet, però sempre trobàvem a faltar aquell detall de la guitarra, aquella frase. Com deia, som un grup de melodies, i si hi falta un dibuix determinat... hi ha de ser... i per això hem de ser sis. Fins i tot ens vam plantejar tirar de coses pregravades, però no, un directe és un directe i es toca en directe. Això ho tenim clar.
 
La formació de sis en el rock impressiona molt. És molta canyera.
S.F: De vegades al llarg de la nostra trajectòria hem provat de fer coses amb manco components, però sempre ens falta alguna cosa. A més, com més són més riuen, o no?
 
Clar! Per acabar, una pregunta obligada: heu fet cap propòsit d’any nou?
S.F: [Riu] Per començar, no barallar-nos més, i sobretot trobar més moments per assajar. Com més gran ets, més difícil es fa quedar tots sis el mateix dia i que tots estiguem disposats a tocar amb ganes. Ara estem treballant per recuperar i fomentar aquesta energia que sempre hem tingut. Ens n’hem adonat preparant el GPS. Ens hem de posar les piles, sortir a fora i donar una bona imatge. Això s’aconsegueix a còpia d’assajar: cadascú hi ha aportat el seu temps, hem volgut fer les coses bé i recuperar aquesta sinergia de quan fas una cançó amb el grup, aquest feeling.