Anna Ferrer: «La riquesa d’estudiar al Taller és tota la gent amb qui et creues»
Anna Ferrer ha debutat enguany amb el seu primer llarga durada, 'Tel·lúria' (Audiovisuals de Sarrià, 2017). La crítica ha considerat el seu disc com un dels millors treballs de l’any i ha rebut la menció d'artista revelació de les Illes Balears. Amb una activitat frenètica atesa la col·laboració amb diferents projectes musicals, Ferrer afronta el 2018 amb il·lusió i amb la satisfacció de la feina ben feta.
Text: Pere Bestard. Fotos: Alisa Rey
Tel·lúria (Audiovisuals de Sarrià, 2017), el teu primer treball, ha entrat en el rànquing dels deu millors discos de les Illes Balears, i has rebut la menció a artista revelació. Com et sents? ANNA FERRER: És un súper regal d’inici d’any. És la confirmació que el disc ha arribat a algun lloc, que ha commogut algú, que en definitiva era el que volia.
L’escoltes sovint? A.F: Ara fa moltíssim que no l’escolt. Vaig tenir un època que me’l mig posava, i ara tenc una cançó d’alarma! Però comença la guitarra i quan començo a cantar jo, ja l’atur! [riu]. És la manera d’aixecar-me ràpid.
A la darrera entrevista vam parlar de la presentació a Ciutadella, davant el teu públic menorquí. Com va ser però la presentació a l’Auditori de Sarrià? A.F: Va ser com una boda! Tothom que era allà era gent que m’estima molt i molt propera. El concert va tenir un caire de ritual molt potent. Era gairebé una cerimònia, més que un concert.
Es veu que estàs ben acompanyada. Més enllà del projecte personal, col·labores en mil històries. Com ho complementes? A.F: És veritat que avui en dia als músics o els funciona molt bé un projecte o bé formen part de molts. És veritat que a mesura que en tens molts, arriba un moment en què has de prioritzar. L’any passat vaig deixar algun projecte: era cantant de gòspel i cantant en un projecte de músiques balcàniques. Ara també cant amb na Clara Peya i amb en Toti Soler. Una de les riqueses d’estudiar al Taller de Músics és tota la gent amb qui et creues, tot el món de possibilitats que s’obren, primer formar part de molts grups, i en conseqüència esbrinar quin és el teu camí. Ara bé, si el meu projecte personal creixés molt crec que hi ha coses de les que faig que les seguiria fent, perquè m’omplen l’ànima.
Fa poc vas estar actuant a l’Espai Mallorca de Barcelona. Va ser un concert emotiu? A.F: Va ser molt guai, la veritat. Estem preparant un format reduït del disc i he escollit fer-ho amb el baixista, en Guillem Aguilar, que a banda del baix toca la mandola, té uns pedals una mica electrònics, efectes i tal... Ens feia ganes donar un gir a les cançons i està molt bé perquè de cop és el mateix però sona menys folkii té un caire més modern i experimental. Va ser molt interessant.
I aquest mes de desembre vas participar a la Nit de la Cultura al Teatre Principal. Com va ser? A.F: Érem tres cantants, n’Isidor Marí d’Eivissa, na Maria Josep Cardona de Formentera i jo de Menorca, més en Miquel Brunet, pianista de Mallorca. Ens vam trobar el vespre abans i vam fer una mica de fusió de cançons de les illes. Cadascú cantava una cançó de la seva illa i els altres també hi col·laboraven fent cors, etc. Va ser molt interessant actuar amb n’Isidor Marí dels UC, el compositor de "Flors de baladre"; va ser tot un honor.
Aquest 2018 Tel·lúria (Audiovisuals de Sarrià, 2017) seguirà tenint recorregut? A.F: Esperem que sí! Ja tenim uns quants concerts tancats. El primer serà el primer cap de setmana de febrer a Es Mercadal, al Far Cultural, un espai genial que combina les residències artístiques amb exposicions, concerts i altres activitats culturals.
Darrera pregunta obligada: has fet propòsit d’any nou? A.F: Va, en diré dos: un, fer una mica més d’esport, i l’altre, aprendre a tocar el baix.