Joan Miquel Oliver és un artista previsor. Aquest 2018, si no hi ha res de nou, publicarà la seva segona novel·la de ficció i a final d’any farà entrega de la tercera part d’una trilogia que va començar amb 'Pegasus' (Sony, 2015) i ha continuat amb 'Atlantis' (Sony, 2017), un dels discos més votats per la crítica balear. Parlem amb l’artista de l’any segons EDR Balears.
 

Text: Pere Bestard. Fotos: Michal Novak

Atlantis (Sony, 2017) ha estat el segon disc més votat per la crítica de l'EDR Balears i has rebut la menció de millor artista de l’any. Vas començar la gira d’aquest disc al Festival Strenes de Girona. Com va anar l’experiència?
JOAN MIQUEL OLIVER: Vam començar la gira a l’Strenes. Amb l’anterior disc també ho férem així. Aquesta vegada vam tenir la col·laboració de la Jove Orquesta de les Comarques Gironines. Férem tres cançons, "Fotos", "Surfistes" i "Final feliç". Hi havia un munt d’al·lots, hi havia tots els que s’hi havien apuntat. Va ser molt guapo. Després a Barcelona vam fer tres dies a la sala Beckett. Això també va estar molt bé. Estrenaven un espai nou. És un edifici reformat, han conservat parets velles, portes, rajoles hidràuliques i ha quedat xulíssim. Com que tampoc era molt gran vam fer com una miniresidència de tres dies. Vàrem passar molt de gust.
 
Fent repàs ha estat un any molt mogut per la teva carrera, no només com a músic sinó també com a escriptor, ja que s’ha editat El misterio del amor (Barrett, 2017)
J.M.O: L’editorial Barret, sevillana, va encetar la seva activitat com a editora amb la traducció al castellà d'El misteri de l’amor (Empúries, 2010) feta per l’escriptora catalana Jenn Díaz. Va anar molt bé. D'aquesta edició castellana en vam fer una presentació a Sevilla, al Monkey Week, una a Madrid i una altra a Barcelona. A Barcelona va ser repassar una mica el que havia suposat el llibre, però era una mica absurd presentar una edició en castellà a Barcelona, com si es fes un reedició del llibre.
 

Fa poc Sufjan Stevens ha editat una cançó que s’anomena "The Mistery of Love". N'estaves al cas?
J.M.O: La veritat és que no. L’altre dia me van explicar que un locutor, al partit del Barça quan en Suàrez va marcar un gol, va dir: "Pistolero! ¿Quién duda de Clint Eastwood?" [riu] Al final estarem fent escola... i resultarà que tenim repercussió internacional.
 
Aquest estiu passat no has parat, amb concerts aquí i allà, Vida Festival, Castell de Bellver a Palma i molts altres, i al final de l'estiu vas actuar al Moll de la Fusta a les Festes de la Mercè. Com va anar aquest concert?
J.M.O: Va ser acollonant, crec que no havia tocat mai davant tanta gent, bé, amb Antònia Font sí, però no van ser tantes vegades. Hi havia molta, molta, molta gent. No sé si vam fer un gratuït tan gran, potser davant la Damm o al Moll de la Fusta, també. Hi havia equip per donar resposta a seixanta mil persones. Quan vaig començar jo no hi eren, però cap al final del concert n’hi devia haver vint o trenta mil. Amb en Charlie (bateria) i en Jaume (teclats) sempre diem que som com un grup de bareto, que cabem en un raconet, sempre improvisam, la sensació d’un grup petit a un espai enorme... Ara bé, fotem molt de renou quan mos emprenyam, això sí.
 
Enguany ha estat la primera vegada que el projecte ha viatjat a Amèrica. Vau anar a l'Argentina aquesta tardor.
J.M.O: Sí, la veritat és que sí i no havia estat mai a Amèrica. Sempre tens curiositat per saber com reacciona la gent que no et coneix de res, ni remotament. De sobte ets allà defensant el teu projecte, i és curiós. A l'Argentina es fa de tot, és un país molt gran amb molta qualitat musical. El que fem els sona molt mediterrani, tot i que ja tenen interioritzats els ritmes samberos i reggaetoneros que també empram. Bé, ells i tot el món.

 

Has anat alternant publicació de disc i de llibre entre any i any. Enguany què toca, llibre o disc?
J.M.O: Totes dues coses. Tenc una novel·la acabada que sortirà en principi el mes de maig, i cap a final d’any traurem la tercera entrega de la trilogia. La novel·la és de ficció. El que passa és que encara hem de quadrar els tempos amb l’editora. I de cara al disc me fa ganes de preparar-ho amb el trio. Sempre faig els discos jo sol i després hi ha la tasca d’adaptació al directe. Aquesta vegada ho farem una mica diferent, faré el disc amb ells. Hi haurà electrònica per un tub perquè a mi m’agrada però tal volta tendrà un to més acústic.
 
Darrera pregunta: has fet cap propòsit d’any nou?
J.M.O: La veritat és que no, som una persona molt fenera i molt previsora. Tota la feina que he de fer el 2018 ja l’he feta el 2017, i ara estic tranquil, faig feina per avançat. Som un tio fener, no ho puc evitar.