La revista digital d'Enderrock
- 17
El Campus Rock de Manacor celebra la vuitena edició amb un rècord d'assistència
Toni Xuclà: «Lo bonic de la música és que el camí és l'objectiu en si mateix»
El 2004 Toni Xuclà, Cris Juanico i Jimmy Piñol (Lax'n'Busto) duien a terme el primer campament musical de música pop-rock a Mallorca, a la Factoria de So, de Santa Maria. Aquest 2018, havent canviat alguns professors i traslladat la seu a Manacor, emprenen la vuitena edició del Campus Rock, l'escola de pop-rock itinerant enfocada a l'aprenentatge musical i a la creació de nous talents. Parlem amb el seu director, Toni Xuclà, d'una edició que se celebrarà del 9 a l'11 de febrer, amb les matrícules gairebé completes.
Text: Pere Bestard. Fotors: Arxiu del Campus
Quin va ser el primer Campus Rock que es va celebrar a Mallorca?
TONI XUCLÀ: Uf! Crec que el primer a Mallorca va ser el 2004! N'hem fet deu edicions i aquesta serà l'onzena. Els primers anys van ser bons pel que fa a alumnes però molt complicats quant a gestió. No sortien els números per enlloc! Encara es veia força estrany fer unes colònies de rock, i en canvi estava del tot normalitzat fer-les de clàssica o de jazz. No trobàvem complicitats als ajuntaments i escoles de música. Per sort, la mentalitat actual ha canviat molt. Tot i que han passat pocs anys, el pop-rock està absolutament acceptat i integrat com una música més. Ha canviat la mentalitat del tot, ara els més oberts són els pares, i els alumnes són més joves i ho viuen amb una normalitat absoluta. Avui en dia el Conservatori de Manacor i el mateix Ajuntament hi estan molt implicats.
Ara fa vuit anys que Manacor n'és la seu. Teniu alumnes que repeteixin? N'hi ha que hagin seguit la seva carrera artística i tinguin grups, d'ençà de la vostra arribada anual al poble?
T.X: Als Campus Rock no només hi ve gent de la ciutat. Per exemple, a Manacor hi venen de tot Mallorca, de Menorca i de Catalunya. I al revés, als Campus d'estiu de Lleida i Girona hi venen alumnes de Mallorca, també. I alguns de l'estranger que ja programen les vacances segons les dates del Campus dels fills. Molts alumnes que han passat pel Campus estan tenint una molt bona trajectòria: hi ha passat gent de Roig! (Simó Femenias i Jorra Santiago), Roger Pistola, Esteve Huguet (Anegats), Jaume Ginard (Pitjor Estàs Tu), Pere Bestard (Donallop), Maria Bauçà (actriu), Llorenç Barceló (Orange Juice Funk Collective), i altres que no són mallorquins que també hi han estat, com Sara Terraza o Ivette Nadal. Però hi han passat també talents enormes, que no són gaire coneguts i que estan fent camí i ho seran. I és molt bonic quan ens venen a visitar i ens parlen dels records del seu pas pel Campus.
Per què és important aquest tipus de campament? Què és el que més valoren els alumnes una vegada acabades les jornades?
T.X: Crec que hi ha una valoració immediata i una altra al cap d'un temps. La immediata és que s'ho han passat molt bé, que han treballat com mai i que els ha passat volant. I també que han conegut gent com ells o elles, amb les mateixes inquietuds i interessos, inclosos els professors i professores, que al Campus són més tutors que acompanyen en l'aprenentatge que una altra cosa. La valoració posterior és que el Campus els va donar una empenta, motivació, i que els va donar força i seguretat en el camí de la música. Que els va ajudar en els primers passos ja sigui en la composició de cançons, en el treball en directe o en la manera d'enfocar un assaig. I que van perdre moltes pors de tocar i cantar davant de gent.
Quan més aprèn un músic és treballant en grup, o a l'escenari?
T.X: El treball es fa al local i a casa. Tots és important. El treball a casa amb l'instrument, el treball en grup assajant i gaudint de les composicions fins que ja sonen com ens agradaria... S'ha de ser exigent, però també obert i sobretot passar-s'ho bé. No tocar per tocar, sinó tocar per millorar o gaudir-ne. I després hi ha el concert, el moment més intens. Aquí és on es veu què funciona i què no. Hi ha coses del concert que no depenen de l'assaig, com l'actitud, o el ritme del concert. Al directe és on veus quins temes funcionen i quins no. Llavors és quan valores quins canvis has de fer. És un recorregut molt interessant i bonic: de casa al local i a la sala de concerts.
Com t’agradaria que evolucionés la plataforma Campus Rock a Mallorca?
T.X: Lo bonic de la música és que el camí és l'objectiu en si mateix. Vol dir que si tinguéssim un repte i l'assolíssim, ja podríem plegar? El que és bonic de la música és l'evolució, el dia a dia, pensar un projecte i dur-lo a terme: actuar, fer un disc, una petita gira. Després evolucionar i fer un pas endavant: un altre projecte o disc, més concerts potser més lluny i una altra gira. Ara el Campus Rock és una referència en les colònies i campus d'estiu de rock tant per a intèrprets com per a compositors. Hi ha una part essencial de suport als joves talents, se'ls dona impuls des del Campus Rock Music, una plataforma per potenciar el talent jove i que a YouTube està tenint molt d'èxit. Ens agradaria arribar a més llocs geogràficament parlant. Hi ha molt de talent i el Campus Rock els reuneix i els potencia. El lema del Campus Rock Music és: explora el teu talent. I en això estem.
Quines són les novetats a l'edició d'enguany?
T.X: Aquesta edició del Campus Rock Manacor inclourà un homenatge al quarantè aniversari d'Outlandos d'amour (A&M Records,1978), el disc de debut de The Police, i un altre a Stevie Wonder. Els temes que treballarem són molt diversos i van d'Aerosmith a Doctor Prats (per cert, un dels seus cantants és exalumne del Campus). Hi vindrà la cantautora eclèctica La Cris, que impartirà un taller de composició de cançons basat en tècniques amb loop station. I per segon any farem paral·lelament el Mini-Campus Rock destinat a nens i nenes entre 8 i 12 anys, una activitat que ens agrada especialment. Veure i sentir els petits i petites amb tots els instruments tocant Creedence Clearwater Revival, Adele o Els Pets és increïble.
TONI XUCLÀ: Uf! Crec que el primer a Mallorca va ser el 2004! N'hem fet deu edicions i aquesta serà l'onzena. Els primers anys van ser bons pel que fa a alumnes però molt complicats quant a gestió. No sortien els números per enlloc! Encara es veia força estrany fer unes colònies de rock, i en canvi estava del tot normalitzat fer-les de clàssica o de jazz. No trobàvem complicitats als ajuntaments i escoles de música. Per sort, la mentalitat actual ha canviat molt. Tot i que han passat pocs anys, el pop-rock està absolutament acceptat i integrat com una música més. Ha canviat la mentalitat del tot, ara els més oberts són els pares, i els alumnes són més joves i ho viuen amb una normalitat absoluta. Avui en dia el Conservatori de Manacor i el mateix Ajuntament hi estan molt implicats.
Ara fa vuit anys que Manacor n'és la seu. Teniu alumnes que repeteixin? N'hi ha que hagin seguit la seva carrera artística i tinguin grups, d'ençà de la vostra arribada anual al poble?
T.X: Als Campus Rock no només hi ve gent de la ciutat. Per exemple, a Manacor hi venen de tot Mallorca, de Menorca i de Catalunya. I al revés, als Campus d'estiu de Lleida i Girona hi venen alumnes de Mallorca, també. I alguns de l'estranger que ja programen les vacances segons les dates del Campus dels fills. Molts alumnes que han passat pel Campus estan tenint una molt bona trajectòria: hi ha passat gent de Roig! (Simó Femenias i Jorra Santiago), Roger Pistola, Esteve Huguet (Anegats), Jaume Ginard (Pitjor Estàs Tu), Pere Bestard (Donallop), Maria Bauçà (actriu), Llorenç Barceló (Orange Juice Funk Collective), i altres que no són mallorquins que també hi han estat, com Sara Terraza o Ivette Nadal. Però hi han passat també talents enormes, que no són gaire coneguts i que estan fent camí i ho seran. I és molt bonic quan ens venen a visitar i ens parlen dels records del seu pas pel Campus.
Per què és important aquest tipus de campament? Què és el que més valoren els alumnes una vegada acabades les jornades?
T.X: Crec que hi ha una valoració immediata i una altra al cap d'un temps. La immediata és que s'ho han passat molt bé, que han treballat com mai i que els ha passat volant. I també que han conegut gent com ells o elles, amb les mateixes inquietuds i interessos, inclosos els professors i professores, que al Campus són més tutors que acompanyen en l'aprenentatge que una altra cosa. La valoració posterior és que el Campus els va donar una empenta, motivació, i que els va donar força i seguretat en el camí de la música. Que els va ajudar en els primers passos ja sigui en la composició de cançons, en el treball en directe o en la manera d'enfocar un assaig. I que van perdre moltes pors de tocar i cantar davant de gent.
Quan més aprèn un músic és treballant en grup, o a l'escenari?
T.X: El treball es fa al local i a casa. Tots és important. El treball a casa amb l'instrument, el treball en grup assajant i gaudint de les composicions fins que ja sonen com ens agradaria... S'ha de ser exigent, però també obert i sobretot passar-s'ho bé. No tocar per tocar, sinó tocar per millorar o gaudir-ne. I després hi ha el concert, el moment més intens. Aquí és on es veu què funciona i què no. Hi ha coses del concert que no depenen de l'assaig, com l'actitud, o el ritme del concert. Al directe és on veus quins temes funcionen i quins no. Llavors és quan valores quins canvis has de fer. És un recorregut molt interessant i bonic: de casa al local i a la sala de concerts.
Com t’agradaria que evolucionés la plataforma Campus Rock a Mallorca?
T.X: Lo bonic de la música és que el camí és l'objectiu en si mateix. Vol dir que si tinguéssim un repte i l'assolíssim, ja podríem plegar? El que és bonic de la música és l'evolució, el dia a dia, pensar un projecte i dur-lo a terme: actuar, fer un disc, una petita gira. Després evolucionar i fer un pas endavant: un altre projecte o disc, més concerts potser més lluny i una altra gira. Ara el Campus Rock és una referència en les colònies i campus d'estiu de rock tant per a intèrprets com per a compositors. Hi ha una part essencial de suport als joves talents, se'ls dona impuls des del Campus Rock Music, una plataforma per potenciar el talent jove i que a YouTube està tenint molt d'èxit. Ens agradaria arribar a més llocs geogràficament parlant. Hi ha molt de talent i el Campus Rock els reuneix i els potencia. El lema del Campus Rock Music és: explora el teu talent. I en això estem.
Quines són les novetats a l'edició d'enguany?
T.X: Aquesta edició del Campus Rock Manacor inclourà un homenatge al quarantè aniversari d'Outlandos d'amour (A&M Records,1978), el disc de debut de The Police, i un altre a Stevie Wonder. Els temes que treballarem són molt diversos i van d'Aerosmith a Doctor Prats (per cert, un dels seus cantants és exalumne del Campus). Hi vindrà la cantautora eclèctica La Cris, que impartirà un taller de composició de cançons basat en tècniques amb loop station. I per segon any farem paral·lelament el Mini-Campus Rock destinat a nens i nenes entre 8 i 12 anys, una activitat que ens agrada especialment. Veure i sentir els petits i petites amb tots els instruments tocant Creedence Clearwater Revival, Adele o Els Pets és increïble.