Al desembre el jove compositor mallorquí moria després de lluitar contra una fulminant malaltia; ara els seus amics recuperen la seva obra

L'homenatge a Sergi Ramis

Sergi Ramis era un dels músics més brillants de la seva generació. Havia obtingut una beca Fullbright i feia poc temps que havia començat els estudis de Film-Scoring a la University of Southern California, a Hollywood (Los Angeles), la meca del cinema. Una terrible malaltia va barrar el seu camí, però la seva música segueix ben present. Magí Garcías, el seu millor amic i també pianista i intèrpret, acaba d'engegar un projecte a Verkami per enregistrar un disc amb part de la seva obra.
Text: Pere Bestard. Fotos: Arxiu de Sergi Ramis
Són molts els artistes i intèrprets que s'han abocat en la preparació d'aquest disc homenatge que veurà la llum a través del segell Blau la propera tardor. L'impulsor del treball, Magí Garcías, ho explica: "Hi haurà músics de renom internacional com la violoncel·lista polonesa Zuzanna Sowsnoska, els germans flautistes Belmar, la soprano de brillant carrera incipient Irene Mas, Joan Jordi Oliver, resident a Zuric i especialitzat en música contemporània... He intentat combinar músics d'inqüestionable talent i trajectòria amb increïbles músics que coneixien en Sergi i el seu univers musical".



 El disc estarà format per una selecció de peces d'entre tota l'obra que va compondre Sergi Ramis a partir dels 17 anys. El que més destaca no és la quantitat, sinó la qualitat artística d'aquestes partitures. Una de les peces més destacades que el compositor mallorquí havia finalitzat és la banda sonora de la pel·lícula Black Hollow Cage (Assallam Films, 2017), de Sadrac González. Va ser un dels seus primers treballs, en un film que s'ha presentat a Amèrica, l'Àsia i Europa i que va participar al darrer Festival de Cinema de Sitges.
 

Magí Garcías explica: "El cos general del disc l'ocuparan obres del seu vessant més clàssic o acadèmic. Amb això només vull dir que són obres produïdes dins l'àmbit acadèmic, no per això dogmàtiques o conservadores, al contrari, però les formacions cambrístiques sí que són les convencionals dins el món occidental: duet de saxofon i piano; duet de piano i veu; piano, violí, clarinet i violoncel, etc.". A banda de la faceta de compositor, tant de peces cambrístiques com de dedicades al Film-Scoring, el palmesà participava en projectes d'altra mena com a productor, com ara el proper disc de Bruno Sotos, que veurà la llum també aquest 2018.

Tot i que tenia un ampli coneixement acadèmic –estava llicenciat en filosofia i en composició musical–, la seva música remava a contracorrent del que actualment predomina en l'univers de la contemporània. El seu millor amic clarifica: "En molts àmbits seria molt fàcil contextualitzar la seva com una música que respon simplement al gust, que mastega quelcom ja massa mastegat, i que no aporta res nou. Però serien paraules fruit de la ignorància, perquè comportaria cegar-se davant la seva virtuosa i valuosíssima capacitat per comunicar-se a través de la tendresa i la humilitat, però amb un ferm compromís amb l'excel·lència. Les discretes però oníriques referències dels seus títols ens mostren una humiltat amb el que era més gran que ell, la natura, el cosmos. Tendre no vol dir fàcil, no vol dir dèbil".




La campanya de micromecenatge per fer possible aquest projecte està en marxa, i es poden fer les aportacions des d'aquí.