La revista digital d'Enderrock
- 2
El músic manacorí presenta 'L'octau clima', el seu sisè treball d'estudi
Miquel Serra, de la terra al cel
A les Balears hi ha pocs artistes amb una personalitat tan marcada com Miquel Serra. Aquest enginyer agrícola que ronda la quarantena viu a Manacor i fa música tan celestial com terrestre. Al segon número de l'EDR Balears parlem una estona amb ell sobre el seu nou disc, titulat 'L'octau clima' (Foehn Records, 2017) i gravat als estudis Favela de Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida.
Text: Marcel Pujols. Fotos: Arxiu Foehn i Xavier Mercadé
D’entrada, sobta que un disc de Miquel Serra tingui només vuit cançons. Som davant el teu disc més concís i equilibrat?
Segurament, perquè els altres discos havien nascut en unes condicions diferents. A Les roses místiques (Foehn, 2015), per exemple, tenia un garbuix de cançons i ara penso que la meitat no les hi hauria hagut de posar, i La felicitat dels animals (Foehn, 2015) va néixer amb vocació experimental però sobre la marxa vaig voler donar-li un enfocament unitari. Aquest últim ja el vaig enfocar de manera que quedés més concentrat.
L’octau clima té vuit cançons. Fins i tot el títol, empaquetes.
Hi han quedat vuit temes de manera accidental, perquè dos no van funcionar a l’hora de gravar. És dir, que el títol és una coincidència.
Però el clima sí que el saps crear: totes les cançons tenen dinàmiques planes fins que s’arriba al clímax final. Són aparentment senzilles però ben perfilades. D’on parties?
Per mi fer música no és esperar la inspiració, perquè no m’arriba mai. És més aviat armar-me amb la guitarra davant la gravadora i començar a fer sortir idees, idees i més idees. Llavors, les filtro i resulta que potser de tres-centes n’hi ha vint que crec que val la pena de tirar endavant.
Animal Collective i Panda Bear hi continuen tan presents com a influència, o n’has deixat entrar de noves?
Estic molt estancat amb els descobriments musicals. Quan em vaig posar a fer les cançons ara fa més d’un any, seguia amb la línia d’emular Panda Bear. Buscava unes estructures similars, l’únic que ell té molta més capacitat per treballar-les. La veritat és que Animal Collective em va obrir un univers nou, però aquest tipus de descobriment no l’he tornat a tenir des de llavors.
Ara et tira més la lectura? M’han dit que estàs escrivint una novel·la.
Si, és el primer cop que escric una cosa mínimament llarga. Darrerament faig més cas als llibres que a la música. L’estiu passat em vaig posar a escriure relats, però al final no crec que els publiqui perquè es nota molt que sóc amateur. Però l’últim conte se’m va allargar una mica i mira, ja el tinc quasi acabat. Pensava provar sort en un concurs de novel·la breu d’un poble de per aquí.
Segurament, perquè els altres discos havien nascut en unes condicions diferents. A Les roses místiques (Foehn, 2015), per exemple, tenia un garbuix de cançons i ara penso que la meitat no les hi hauria hagut de posar, i La felicitat dels animals (Foehn, 2015) va néixer amb vocació experimental però sobre la marxa vaig voler donar-li un enfocament unitari. Aquest últim ja el vaig enfocar de manera que quedés més concentrat.
L’octau clima té vuit cançons. Fins i tot el títol, empaquetes.
Hi han quedat vuit temes de manera accidental, perquè dos no van funcionar a l’hora de gravar. És dir, que el títol és una coincidència.
Però el clima sí que el saps crear: totes les cançons tenen dinàmiques planes fins que s’arriba al clímax final. Són aparentment senzilles però ben perfilades. D’on parties?
Per mi fer música no és esperar la inspiració, perquè no m’arriba mai. És més aviat armar-me amb la guitarra davant la gravadora i començar a fer sortir idees, idees i més idees. Llavors, les filtro i resulta que potser de tres-centes n’hi ha vint que crec que val la pena de tirar endavant.
Animal Collective i Panda Bear hi continuen tan presents com a influència, o n’has deixat entrar de noves?
Estic molt estancat amb els descobriments musicals. Quan em vaig posar a fer les cançons ara fa més d’un any, seguia amb la línia d’emular Panda Bear. Buscava unes estructures similars, l’únic que ell té molta més capacitat per treballar-les. La veritat és que Animal Collective em va obrir un univers nou, però aquest tipus de descobriment no l’he tornat a tenir des de llavors.
Ara et tira més la lectura? M’han dit que estàs escrivint una novel·la.
Si, és el primer cop que escric una cosa mínimament llarga. Darrerament faig més cas als llibres que a la música. L’estiu passat em vaig posar a escriure relats, però al final no crec que els publiqui perquè es nota molt que sóc amateur. Però l’últim conte se’m va allargar una mica i mira, ja el tinc quasi acabat. Pensava provar sort en un concurs de novel·la breu d’un poble de per aquí.