Si pensam en un eix cultural que hagi vehiculat la música a Menorca en els darrers deu anys és impossible obviar el pes del projecte Es Claustre, a Maó. Quatre socis van engegar una de les programacions més atractives, longeves i diverses de les illes Balears. Uns valors clars com la qualitat, l'autoria pròpia i l'eclecticisme de propostes els han dut a celebrar una dècada d'activitat amb una festa d'inici de temporada que els portarà fins al Principat: serà el proper 26 d'abril a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Entrevistem Josep Maria Fita, un dels quatre socis d'Es Claustre.

Text: Pere Bestard Fotos: Arxiu Enderrock

Enguany se celebren 10 anys d'activitat cultural a Es Claustre de Maó. Com va començar tot?
Josep Maria Fita: Es Claustre ho vam començar quatre companys a Maó, ara bé, si ens remetem a la protohistòria, no ens coneixíem. Cadascú desenvolupava projectes a part, Josep Sampol va estudiar a l'escola d'arts i oficis a Menorca i també va estudiar comunicació a Barcelona. Va crear un projecte, la revista S'Esbarjo, es va comprar un ploter i va començar a fer agenda cultural. L'altre company és en Xavier Gallard, tenia un lloc de restauració, La Parra, amb un petit escenari. En Marc Bagú era tècnic de so a Cris Juanico, també al Teatre Principal de Maó, a banda de ser al capdavant de la seva empresa de lloguer d'equipament Sound Wave. I jo mateix, que venia d'Arenys de Mar i treballava a l'ICUB. Quan ho vaig deixar, vaig mudar-me a l'illa i feia de mànager de CaboSanRoque, des de Menorca; un projecte internacional que es programava sobretot en els festivals d'arts escèniques arreu d'Europa. 

Quin va ser el concert amb què es va inaugurar aquest espai?
J.M.F: El gener del 2008 em van proposar de fer un concert de la Troba Kung-Fú a Menorca. Jo sabia que l'any anterior en Josep i en Marc ja havien fet de les seves organitzant un concert d'Antònia Font. Vaig pensar que seria una bona idea adreçar-m'hi per veure si hi volien col·laborar, i tot d'una s'apuntaren al carro. Vam ficar prop de mil persones en aquest concert, a Menorca una fita inaudita [riu], i a partir d'aquí ens vam engrescar.



Com van ser els primers temps?
J.M.F: Vam començar amb recursos propis. No teníem gaire perspectiva, érem deu anys més joves i també una mica més inconscients. Els quatre ens dedicàvem al sector des de diferents àmbits i ens aveníem prou bé. Al principi va néixer com un projecte molt de temporada, teníem clar que era per tres mesos. I així la cosa va anar creixent.

I la programació, com l'heu enfocada tots aquests anys?
J.M.F: Ens vam fixar des del principi a intentar fer una programació molt eclèctica i teníem molt clar també que no volíem ser un lloc de restauració purament. Volíem fer un espai cultural. Al Claustre del Carme hi conviuen diferents entitats, al pis de dalt hi ha el Conservatori Superior de Música, l'Escola de Pintura, la Bibiloteca Municipal i la Universitat a Distància. És un lloc amb una cura especial, i volíem dotar-lo d'una programació seriosa tot i que els recursos fossin escassos.

Ens pots parlar d'algunes de les activitats de les quals guardis més bon record?
J.M.F: Han estat deu anys ben intensos. El segon any ja vam programar Jorge Drexler. Volíem fer un cartell atractiu perquè els passejants de Maó poguessin conèixer coses noves, que no fos tot pensat per ser massiu. Apostam per la música d'autoria i per propostes noves. Aquesta és la dinàmica que ens ha mogut. El segon any també portàrem la Red Table del Sónar o també Pierre Bastien. Després la relació amb algunes bandes s'ha allargat en el temps. Antònia Font va repetir dues o tres vegades més, així com La Troba King-Fú. Havent acabat els projectes de grup, Joan Miquel Oliver i Joan Garriga també hi han actuat. Hem creat un vincle molt maco.



Quins són els artistes que més t'han impactat en directe?
J.M.F: La llista és llarguíssima, per exemple Juan Perro es va saltar el repertori i va fer gairebé tres hores de música, s'hi estava a gust. També Kiko Veneno, La Mala Rodríguez o el Sr. Chinarro feren grans concerts. L'any passat vingueren Toreros Muertos [riu] i també Sopa de Cabra, que feu un dels concerts de tornada a Es Claustre. 

Teniu un cicle, el Llevant-Ponent, compartit amb la sala Jazzbah de Ciutadella.
J.M.F: El Llevant-Ponent és un cicle que va sorgir amb la idea de compartir la programació de bandes que venien a Menorca, amb la col·laboració del Jazzbah de Ciutadella, compartint un esforç de programació, de promoció, amb la màxima professionalitat possible. Per la nostra banda també hem crescut el que fa a restauració i en espai interior per poder obrir tot l'any. Maó era molt diferent, ara hi ha un altre ambient, més viu, el turisme ha fet que allarguem la temporada. Hem fet també coses que no són només música: arts escèniques, circ, poesia... Josep Pedrals, Circ Bover, Roger Bernat i Joan Català (arts escèniques), gent que actua molt a l'estranger. 



Ara justament prepareu una festa de presentació de la temporada a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.
J.M.F: Serà el dijous 26 d'abril. D'entrada farem una mica de parlament i avançament de la programació del 2018. A partir de les 19.30 h actuarà Matthew McDaid & The Last Minute Soldiers, una banda bastant vinculada a Menorca, a la qual cada any ajudem a buscar actuacions a l'illa, tant al projecte comú com als seus músics. Un dels socis, Xavier Gallard, n'és el baixista. Després actuarà Golfo de Guinea Dj, amb alguns amics convidats. Ell és un DJ vinculat a l'escena de Barcelona, punxa en vinil, ha anat recorrent l'Àfrica i l'Amèrica Llatina per trobar els millors beats de cada territori. És el tret de sortida de l'any. Aprofitant la proposta d'Estrella Damm, creiem que és una oportunitat per trobar-nos amb la nostra gent, l'esdeveniment va amb invitació. Els abonats del Claustre hi entren gratuïtament.