El conjunt liderat per Dominic Massó enceta una nova manera d'entendre la música i la indústria musical. Sense presses ni pressions, la banda ha presentat un disc fet amb molta cura i dedicació on tots els elements de la cançó esdevenen el màxim d'importants. Parlem amb el líder de la formació d'aquesta nova aventura.

Text: Pere Bestard. Fotos: The Prussians.

Karma (Sony, 2018) suposa un gran pas respecte a Kerala (Green Ufos, 2016) i Mul Mul (Green Ufos, 2014), un treball elaborat a foc lent juntament amb el tècnic Josep Nadal al llarg de dos anys i que editeu amb una gran discogràfica com és Sony. Com heu viscut tot aquest procés?
Dominic Massó: Vam acabar el contacte amb Green Ufos i no teníem cap mena de pressa. Vam deixar de creure en la idea de triomfar ràpid. Em vaig dir que faríem el disc com ens donés la gana. L'he cuinat bastant sol a casa, les maquetes ja estaven bastant avançades quan anava a l'estudi i molts dels sons que s'hi senten ja venien de casa. A l'estudi hem fet quatre o cinc voltes a les cançons, sobretot en les estructures i polint detalls. Un cop va estar tot enllestit vam parlar amb Sony, que s'encarregarà només de la distribució. El resultat és aquest. Han canviat les nostres influències, ja no és un disc d'indie-rock. He escoltat música alternativa com J Bernat (Baltazaars), The XX o hip-hop americà. Canvien les influències, madura la persona i el resultat és diferent. 

Al disc hi ha una forta presència d'electrònica: sintetitzadors, percussions, efectes... Sempre n'hi ha hagut, però sembla que ara agafa preeminència, per exemple a "Dangerous Road"?
Com et deia ha estat un àlbum de casa i d'estudi, no ha estat de local. El vuitanta per cent de les cançons només fa un mes que les toquem al local. Ha canviat la nostra manera de veure la carrera. L'enfocament ja no és cap als festivals. Hi ha més treball de la veu i la melodia, a part de l'electrònica. La música acompanya les lletres, el que ens agradaria és que la gent pugui captar el missatge i això els pugui dur a fer una introspecció.

En el pla personal com a cantant, comentes que has treballat molt l'aspecte vocal.
Certament la intenció era dedicar temps al que diem i com ho diem. L'important és el missatge, el text. Podríem dir que està compost des d'una perspectiva més de cantautor. Seguim sent el mateix grup, però no estem fixats a tocar en festivals, únicament. Lo bo que té el fet de poder mesclar els dos repertoris, el nou i l'anterior, és que pots tocar a llocs diversos, teatres, sales, i tenir alhora un caire més íntim. Ens agradaria accedir a espais on es pogués gaudir al màxim tant de la lletra com de la música.



Després de tot, què en penseu del karma?
La cançó "Karma" fa una pregunta: volem que la gent es qüestioni si el karma existeix o no. Ens agradaria pensar que sí, però la realitat ens demostra cada dia que no és així. És una paradoxa. Al final és una creença religiosa. El que volem és que el karma ens ajudi a ser millors persones i que ens faci actuar bé. La religió la inventem per donar explicacions a les coses, per exemple "World's end" parla de la manera com estem tractant el medi ambient. Potser existeix un karma que reacciona a la manera com tractem el planeta. La desgràcia d'aquests dies a Sant Llorenç es podria entendre amb aquesta mirada.

Has estat viatjant per l'Índia, de fet Kerala, el nom de l'anterior EP, pren el nom d'una regió que vas visitar. Aquí entres en contacte amb el budisme? 
És a partir d'aquest viatge a l'Índia, i l'any passat a Tailàndia. Penso que sortir de ca teva et fa pensar en el món, d'una manera més genèrica. Quan surts t'adones de com n'ets de petit i de com de gran és el món. Comences a pensar i a compondre, no tant des de l'egocentrisme, l'amor romàntic o temes més propers, sinó que penses amb una perspectiva més humana.

Expliqueu que el disc té dues cares diferenciades. Què té de diferent cadascuna?
Pensàvem en les cares A i B dels vinils. Quan pensàvem en el CD o en el digital també vam voler respectar aquestes dues maneres d'entendre el disc. Amb una primera part amb bases electròniques i una segona part amb elements més acústics i orgànics, diferenciant un so de l'altre. No volíem intentar camuflar un amb l'altre i que tot tingués el mateix color, sinó diferenciar-ho ja d'entrada.

A part dels sintetitzadors, també sentim pianos al llarg del disc. Has estat utilitzant el piano per compondre? Com t'hi sents?
Des de fa dos anys, més o menys, que he tornat a compondre amb el piano. Aquestes noves cançons han estat creades a partir d'una base rítmica, un baix o un piano. "Soul", per exemple, és un dels temes que toco amb piano. De fet en directe m'agradaria poder acabar interpretant el repertori amb piano, també.



Una de les notícies d'aquest nou àlbum és la partida d'un dels membres titulars, el baixista Gabriel Abrines. Qui ocupa ara el seu lloc? 
El músic Pau Enric, d'Ice Crime, ha ocupat el seu lloc. Aquesta partida no ha influït en el procés del disc, el seixanta per cent de les bases les hem gravat en Pep i jo i la resta en Biel. En Pau Enric va fer una primera presa de contacte a Santa Margalida i els primers concerts amb ell seran els d'aquestes setmanes.

Quines són les properes dates importants per a The Prussians?
Una de les més importants és la d'avui al Gremi de Palma. Després serem el 25 octubre al BIME Pro de Bilbao i el 2 i 3 de novembre a Sevilla i Còrdova, respectivament.

Què us agradaria aconseguir en aquesta nova etapa?
El que personalment em faria il·lusió és complicat d'aconseguir, poder compondre el tercer disc i dedicar-me de manera humil i completa a la música. Res no és fàcil però som en el camí.