La revista digital d'Enderrock
- 3
Amb el seu setè àlbum, 'Chinook Wind', l'artista mallorquina ha aconseguit quotes de popularitat a nivell internacional
Maika Makovski: “Mallorca em permet escriure com enlloc”
Maika Makovski és la mallorquina més internacional del panorama musical illenc. El proper 29 de juny arriba a Palma per presentar el seu darrer àlbum, 'Chinook Wind' (Warner Music 2016), al Teatre Principal. Amb ella conversem sobre el seu proper projecte, 'CarMenka', guanyador del Premi Teresa Burrull, emmarcat dins la Fira Mediterrània de Manresa; un projecte que unirà les tradicions musicals de les seves dues àvies, Carmen de Sevilla amb el flamenc i Menka de Macedònia amb la música balcànica.
Text: Pere Bestard. Fotos: Lores
La llavor del projecte CarMenka s’inicia el 2014 en un viatge a Macedònia, on vas rebre un impacte emocional i cultural molt intens que et va fer interessar-te per la música del país i les teves arrels. Feia molt que no hi anaves?
M.M: Feia molt que no hi anava, des que tenia 19 anys. Hi vaig ser una setmana amb el meu pare. Jo darrere el meu pare, perquè no parlo macedoni, tot i que ara n’estic aprenent. En aquell moment era molt dependent per entendre el que passava. Fa quatre anys hi vaig anar jo sola i de primera mà vaig conèixer la meva família. Sense cap mena de por, perquè no hi havia espai per tenir por. Vaig conèixer la cultura, l’idioma, i òbviament la música va ser una aliada.
Fins ara els teus àlbums es mouen entre el pop i el rock amb moltes i diferents manifestacions d’aquests gèneres. CarMenka, aquest projecte de música d’arrel on fusiones flamenc, música balcànica i també de les Illes és un parèntesi, o formarà part d’aquest tot?
M.M: Encara és un motiu d’incertesa. No sé ben bé què en sortirà, si serà un parèntesi o no. La meva idea inicial és que no ho sigui. M’agradaria que les cançons sortissin d’una manera natural per mi. Probablement agafaré l’elèctrica. És molt diferent del que he fet abans. No he fet mai un espectacle de versions, i apropar-me a un repertori tradicional del flamenc i de la música balcànica, amb estructures molt diferents i ritmes molt sincopats, que em són una mica aliens, és un repte molt gros i molt il·lusionant a la vegada.
Hi participarà el teu pare. Recordo que en un programa del canal 33 vas explicar l’exigència musical que el teu pare et demanava de jove, quan t’ensenyava música. Com és la relació després dels anys? T'agradaria compartir un disc amb ell?
M.M: Tinc moltes ganes clar de col·laborar amb ell. Encara no sabem si vendrà com a convidat o si formarà part de la banda. A més del que pugui aportar musicalment, que és molt, simbòlicament és molt potent per a nosaltres. Ell se sentia una mica culpable em sembla per no parlar-me en macedoni o apropar-me a la seva cultura tant com hauria volgut. I ara això significa moltíssim.
No només els teus orígens són molt diversos, ta mare d’Andalusia el teu pare de Macedònia, has viscut a Mallorca, Barcelona i també Nova York, enregistrant també discos a Anglaterra. És la música la teva llar? Aquest projecte és una manera de tornar a casa?
M.M: He passat molts d’anys sense necessitat de tenir una llar. La música em bastava, jo mateixa em bastava. Potser era més sàvia que ara. Ara pens que necessit un lloc al món on establir-me, tenir les meves coses tot i que no siguin moltes. M’agradaria no estar físicament “desperdigada” pel món. Suposo que aquest disc respon directament a aquesta recerca d’arrel en present més que d’arrel en passat.
Ara tornes a Mallorca al Principal a tocar Chinook Wind (Warner Music, 2016). Quines són les coses que sempre fas quan vens a Mallorca, tens cap rutina o ritual?
M.M.: Quan arribo a Mallorca, a Palma tenc el ritual de veure el meu pare i la meva millor amiga que ens coneixem des de la infància. Després a casa de ma mare tenc els rituals més ferris encara. M’aixec (és al camp), vaig al jardí i observo el canvis per minúsculs que siguin que s’han produït. Després bereno, passejo amb els gossos, toc el piano i probablement composo una cançó o dues, perquè Mallorca em dóna molta pau i em permet escriure com enlloc.
M.M: Feia molt que no hi anava, des que tenia 19 anys. Hi vaig ser una setmana amb el meu pare. Jo darrere el meu pare, perquè no parlo macedoni, tot i que ara n’estic aprenent. En aquell moment era molt dependent per entendre el que passava. Fa quatre anys hi vaig anar jo sola i de primera mà vaig conèixer la meva família. Sense cap mena de por, perquè no hi havia espai per tenir por. Vaig conèixer la cultura, l’idioma, i òbviament la música va ser una aliada.
Fins ara els teus àlbums es mouen entre el pop i el rock amb moltes i diferents manifestacions d’aquests gèneres. CarMenka, aquest projecte de música d’arrel on fusiones flamenc, música balcànica i també de les Illes és un parèntesi, o formarà part d’aquest tot?
M.M: Encara és un motiu d’incertesa. No sé ben bé què en sortirà, si serà un parèntesi o no. La meva idea inicial és que no ho sigui. M’agradaria que les cançons sortissin d’una manera natural per mi. Probablement agafaré l’elèctrica. És molt diferent del que he fet abans. No he fet mai un espectacle de versions, i apropar-me a un repertori tradicional del flamenc i de la música balcànica, amb estructures molt diferents i ritmes molt sincopats, que em són una mica aliens, és un repte molt gros i molt il·lusionant a la vegada.
Hi participarà el teu pare. Recordo que en un programa del canal 33 vas explicar l’exigència musical que el teu pare et demanava de jove, quan t’ensenyava música. Com és la relació després dels anys? T'agradaria compartir un disc amb ell?
M.M: Tinc moltes ganes clar de col·laborar amb ell. Encara no sabem si vendrà com a convidat o si formarà part de la banda. A més del que pugui aportar musicalment, que és molt, simbòlicament és molt potent per a nosaltres. Ell se sentia una mica culpable em sembla per no parlar-me en macedoni o apropar-me a la seva cultura tant com hauria volgut. I ara això significa moltíssim.
No només els teus orígens són molt diversos, ta mare d’Andalusia el teu pare de Macedònia, has viscut a Mallorca, Barcelona i també Nova York, enregistrant també discos a Anglaterra. És la música la teva llar? Aquest projecte és una manera de tornar a casa?
M.M: He passat molts d’anys sense necessitat de tenir una llar. La música em bastava, jo mateixa em bastava. Potser era més sàvia que ara. Ara pens que necessit un lloc al món on establir-me, tenir les meves coses tot i que no siguin moltes. M’agradaria no estar físicament “desperdigada” pel món. Suposo que aquest disc respon directament a aquesta recerca d’arrel en present més que d’arrel en passat.
Ara tornes a Mallorca al Principal a tocar Chinook Wind (Warner Music, 2016). Quines són les coses que sempre fas quan vens a Mallorca, tens cap rutina o ritual?
M.M.: Quan arribo a Mallorca, a Palma tenc el ritual de veure el meu pare i la meva millor amiga que ens coneixem des de la infància. Després a casa de ma mare tenc els rituals més ferris encara. M’aixec (és al camp), vaig al jardí i observo el canvis per minúsculs que siguin que s’han produït. Després bereno, passejo amb els gossos, toc el piano i probablement composo una cançó o dues, perquè Mallorca em dóna molta pau i em permet escriure com enlloc.