L’Équilibriste són una de les 'rara avis' de l’escena pop illenca. Han virat diverses vegades estilísticament en la seva carrera, des de l'indie guitarrer fins al pop i ara practicant l’americana, el country i el bluegrass. És una banda sense prejudicis. Amb els seus instruments podrien plantar-se al menjador de casa teva i fer que la festa durés fins a la matinada. Un dia qualsevol van reunir els seus fans més propers i sense previ avís han enregistrat un nou àlbum en directe, 'Directe a Rata Corner 02/04/2017' (autoeditat, 2017). 

Text: Pere Bestard. Fotos: Arxiu L'Équilibriste

El projecte encapçalat per Joan Toni Fuster recentment ha autoeditat en forma de casset el directe que realitzaren el passat 2 d'abril a la llibreria i espai cultural Rata Corner de Palma. El grup havia citat el seu públic més proper i fidel per enregistrar el que havia de ser un videoclip en directe. Però la cosa no va anar tal com l'havien planejat: "A l'hora de la veritat tenguérem problemes tècnics i no el poguérem realitzar. Llavors com a detall per la seva assistència allargàrem el concert tres quarts d'hora i vam muntar-nos la festa. El nostre públic també tengué un detall amb nosaltres i perquè no estéssim de mal rollo, tragueren els seus mòbils i ens filmaren gairebé tot el concert, fent-nos-els arribar en el format que nosaltres pregàrem", explica Fuster. "En arribar a casa férem una escolta a l'àudio enregistrat per al videoclip i ens adonàrem que teníem un material com els que ja no es fan. Un àudio i imatges de qualitat, que podíem modificar a posteriori i amb tota la gent articulant gestos, rient, aplaudint, nins cantant i fent comentaris i mambelletes desfassades...", explica el músic.



Amb tot aquest material, L’Équilibriste no s’ho va pensar dues vegades. Tenien a les mans un enregistrament molt diferent de tot que havien fet fins al moment. I aconseguit d’una manera molt accidental: "En Joan Jaume [contrabaixista de la formació] i jo no ens ho pensàrem ni un pèl i en una setmana ja teníem l'àudio editat i un possible disc; però no un disc de directe normal, no… un disc de bajos fondos, un disc d'aquells que trobes a botigues independents quan tresques vinils estranys, rareses o un d'aquells que guarden darrere la cortina que només uns quants saben apreciar. Un d'aquells enregistrats en L/R i totalment en unplugged; no hi va haver en tot el concert cap endoll de cap mena ni PA per a veus. La microfonia era només per enregistrar el que sonarem i res pus; així que el so estava en estat pur i real".
 


La banda, satisfeta amb el resultat, ha autoeditat el contingut d’aquestes gravacions d'una banda en format digital i de l'altra banda en cintes de casset, que acompanyen perfectament l’esperit i l’emoció del moment. Per res instal·lats en la nostàlgia, sabent a quin món pertanyen i d’on venen. "No és el que esperàvem, és el que tenim. Vivim el present i sobrevivint, que no és poc."