Clara Fiol va fer els primers passos al Conservatori de música i dansa de les Illes Balears. Actualment viu a Barcelona compaginant els estudis superiors de cant jazz amb la seva prolífica carrera com a compositora, intèrpret i poeta. Ha estat la guanyadora del premi de votació popular a l'artista revelació en la primera edició dels Premis de la Música Balear; la revelació d'un camí de formigueta que enguany ha brotat per tots els costats amb la publicació d'un EP homònim amb el seu grup Marala, el seu primer EP, 'Silueta'(autoeditat, 2018), i l'edició del seu primer poemari, 'Miloques i rabasses' (Documenta Balear, 2018).

Text: Pere Bestard. Fotos: Magalí Datzira.

El 2018 ha estat un any rodó: la publicació de dos treballs discogràfics, el teu primer poemari i el premi a l'artista revelació en la primera edició dels Premis de la Música Balear. Com et sents?
La veritat és que me fa molt feliç, hi ha una cosa que és una mica d'atzar, el fet que ha esclatat tot ara i a la vegada. Fa molt de temps que hi ha un camí que vaig fent, des de molt petita que escric i faig música. La qüestió que ara hagi florit és com una coincidència. La música que jo faig no la puc destriar de la paraula i la proximitat, d'allà on venc, de la meva vida, per tant és un 'xute' d'alegria i coratge. El 2018 ha estat l'any en què tot el que fa molt de temps que faig ha arribat a les persones.

Tota aquesta emoció i cúmul d'experiències ha fet que la teva creativitat augmenti?
Molt, sobretot a partir de Miloques i rabasses (Documenta Balear, 2018) he començat a escriure molt. D'una banda ara estic a totes amb la recuperació de les melodies del combat de picat, dels glosadors de Mallorca, que serà el meu treball de final de grau, i d'altra banda segueixo escrivint sempre que en tenc l'oportunitat.

Per què et vas decantar per aquest tema de les tonades dels combats de picat?
Vaig triar aquest tema perquè m'agradava molt la síntesi de música i paraula. Aleshores vaig triar el concepte que ho envolta tot. Com s'articula una música que està al servei de la paraula? És la idea de posar el focus a les tonades de les gloses, que moltes vegades s'entenen com una cosa secundària. Encara hi ha molt per fer, i tinc l'ajuda de dos glosadors de renom, Maribel Servera i Mateu Xurí. 

Com són els teus processos creatius?
La meva manera és caòtica i prolífica. Escric molt i després m'agrada revisar i deixar pair. Després hi ha coses que es descarten i coses que aprofit. No és mai la mateixa hora ni el mateix espai. El que m'ha passat a partir de tota aquesta emoció és que m'és molt més fàcil crear. Ha estat un any de molta informació emotiva i això m'ha impulsat a fer encara més coses. Tots els meus projectes bullen alhora. Moltes vegades, des de fora, el premi de revelació té una cosa estranya. Es revela ara però no saps mai quan de temps fa que les coses bullen.



El proper 27 de gener es presenta oficialment Silueta (autoeditat, 2018) en el marc del BarnaSants, a la sala Harlem de Barcelona. És una data assenyalada amb vermell al calendari. Ens en pots avançar alguna cosa?
Hi ha una innovació bastant important. El concert serà a trio, amb la incorporació de Darío Barroso, que és un guitarrista de clàssica, a banda de Joan Vallbona, amb la guitarra elèctrica. Amb en Darío trobam l'equilibri entre en Joan i jo. És la unió de la Clara folki i en Joan popero. De cop ha sortit un triangle molt ben encaixat. Ajuda molt a la simbiosi. Silueta només té quatre cançons, per tant en el directe n'hi haurà moltes d'inèdites i mai interpretades en directe prèviament, a banda clar d'altres que ja interpretàvem i que hem readaptat. 

Com va sorgir aquesta col·laboració entre tots tres?
Per la meva banda, a part de musicalment, som molt amiga d'en Joan i d'en Darío, paral·lelament. Tenia la sensació i confiava, tot i que no es coneixien, que havia de funcionar per l'energia que transmeten tots dos. El dia que ens vam posar a tocar junts va ser una cosa explosiva. Tots dos venen d'una tradició molt diferent. Jo gairebé no gosava cantar, vaig quedar bocabadada escoltant com fluïa la música. Com s'origina el nou repertori?
Moltes cançons esdevenen de poemes de Miloques i rabasses. D'altres que han vengut després i no han tengut temps de ser al recull segueixen el mateix camí. El que sonarà el dia 27 és la dansa entre la tradició i el meu present. 

Com va el projecte Marala?
Amb Marala no parem. La setmana que ve tenim dos concerts binaurals, a la Casa Torre Amat, de Sarrià, i un concert privat per donar les gràcies a la gent que va participar al Verkami.

Què és exactament un concert binarual?
Diem concert binaural perquè el realitzem amb un micro binaural. És un micròfon especial que capta les veus en 360 graus. El públic du ariculars, i escolta la música així com la capta el micròfon. Capta el moviment perquè nosaltres tres també ens movem durant les cançons. És una locura d'intimitat molt bèstia, és molt emocionant el que es crea. Seran els propers 18 i 19 gener.



Tens algun propòsit d'any nou?
Crec que no és ben bé un propòsit d'any nou, sinó que d'alguna manera és una cosa que m'estic proposant des de fa temps: trasmentre al meu entorn la importància de ser dona, posant el focus en el feminisme. És implícit en la qüestió del respecte. Perquè la gent pugui sentir-se a gust i ser lliure és necessari. Vivim en un món molt mascle i molt violent. Vull comunicar-me des de la senzillesa, honestedat, nuesa i des de la força femenina. Amb Miloques i rabasses trob que sovint som molt dolça, i de vegades la dolçor no basta per despertar. M'agradaria que tothom fos capaç d'abraçar la tendresa i la proximitat, però si això no és possible i ens hem de posar més contundents, que no vol dir violents, ho farem. Els meus nous poemes condemnen obertament el masclisme i ja no són tan soft.