La revista digital d'Enderrock
- 39
El grup Uc s'acomiada dels escenaris en el festival Cançons de la Mediterrània
El so d'Eivissa
El proper dijous 1 d'agost, a Ses Voltes del Parc de la Mar de Palma, el cicle Cançons de la Mediterrània es tancarà amb una actuació especial: la darrera del grup eivissenc Uc. Aprofitem per repassar la trajectòria d'un dels grups més emblemàtics i influents de la música popular als Països Catalans.
Text: Jordi Martí i Fabra. Fotos: Arxiu del grup.
Quan el grup Uc va néixer, l'estiu de 1973 al festival Provem Altra Vegada d'Eivissa, ni tan sols es deia Uc. Simplement eren tres joves de l'illa -Isidor Marí, Joan Marí i Victorí Planells-, que combinaven cançons pròpies amb versions del folk nord-americà adaptades al català. De fet, uns quants anys abans, el 1966, els dos primers, com a duet Isidor i Joan, ja havien fet circular per l'illa una de les primeres -segurament la primera- traducció al català del "Blowin' in the Wind" de Bob Dylan.
L'èxit en aquell festival del 1973 va fer decidir-se els tres joves a gravar un àlbum. Es va dir Uc. Cançons d'Eivissa (Edigsa, 1974, reed. Blau, 2003). Però la gent va creure que Uc -onomatopeia d'un crit tradicional d'Eivissa- era el nom del grup, mentre que Cançons d'Eivissa, el títol del disc. I així es va quedar. En aquell àlbum hi havia cançons tradicionals com "A la presó de Nàpols", "De jo et vas despediguent", "Anàrem a Sant Miquel", "Bona nit"... cançons mig oblidades i gravades en cassets als vells pagesos de l'illa -testimonis d'una illa basada en una economia agrària, i amb una viva cultura popular- i arranjades i popularitzades amb una estètica folk.
El segon àlbum del grup, En aquesta illa tan pobra (Edigsa, 1976), va incorporar composicions pròpies, algunes de tan emblemàtiques com "Flors de baladre", i també amb una forta càrrega social ("Es pobres no podem viure"). El tercer disc, Una ala sobre el mar (Put Put / Zafiro, 1978), no va comptar amb Joan Marí, i a partir d'aleshores el grup va aturar-se fins a una nova reunió del trio, l'any 1985, amb motiu dels 750 anys de la conquesta catalana d'Eivissa. I el 1993, el grup, ja sense Isidor Marí, va publicar Camins de migjorn (Blau, 1993).
El següent treball d'Uc va ser Entre la mar i el vent (Blau, 1996), dedicat íntegrament a la poesia de l'eivissenc Marià Villangómez (1913-2002), que havia estimulat la feina del grup des dels mateixos orígens. Les presses i els recursos limitats van afectar els arranjaments d'aquell treball, amb orquestracions, cordes, etc. Poc després, el disc Toc i repicó (Blau, 1998) va recuperar el so més acústic i orgànic del grup, alhora que incorporaven el llegat de poetes àrabs eivissencs com Omar Kayan, Al-Sabbini i Al-Attar. L'any 2013, Joan Marí i Victorí Planells van protagonitzar el concert d'obertura de l'any del centenari de Marià Villangómez. Finalment, el 2016 van començar la gira del comiat d'Uc dels escenaris, amb un repertori antològic, que també inclou noves composicions, on se sintetitzen 46 anys de carrera.
En el concert de Palma d'aquest dijous 1 d'agost, on actuaran després del grup Posidònia, la formació d'Uc la integraran Joan Marí 'Murenu' (veu i guitarra), Victorí Planells (veu i teclat), Antonio Fernández (guitarra), Guiem Planells (baix elèctric), Antoni Riera (flauta, tambor, castanyoles, bimbau i espasí) i Yaron Marko (percussions, djembé, darbukka, thar).
L'èxit en aquell festival del 1973 va fer decidir-se els tres joves a gravar un àlbum. Es va dir Uc. Cançons d'Eivissa (Edigsa, 1974, reed. Blau, 2003). Però la gent va creure que Uc -onomatopeia d'un crit tradicional d'Eivissa- era el nom del grup, mentre que Cançons d'Eivissa, el títol del disc. I així es va quedar. En aquell àlbum hi havia cançons tradicionals com "A la presó de Nàpols", "De jo et vas despediguent", "Anàrem a Sant Miquel", "Bona nit"... cançons mig oblidades i gravades en cassets als vells pagesos de l'illa -testimonis d'una illa basada en una economia agrària, i amb una viva cultura popular- i arranjades i popularitzades amb una estètica folk.
El segon àlbum del grup, En aquesta illa tan pobra (Edigsa, 1976), va incorporar composicions pròpies, algunes de tan emblemàtiques com "Flors de baladre", i també amb una forta càrrega social ("Es pobres no podem viure"). El tercer disc, Una ala sobre el mar (Put Put / Zafiro, 1978), no va comptar amb Joan Marí, i a partir d'aleshores el grup va aturar-se fins a una nova reunió del trio, l'any 1985, amb motiu dels 750 anys de la conquesta catalana d'Eivissa. I el 1993, el grup, ja sense Isidor Marí, va publicar Camins de migjorn (Blau, 1993).
El següent treball d'Uc va ser Entre la mar i el vent (Blau, 1996), dedicat íntegrament a la poesia de l'eivissenc Marià Villangómez (1913-2002), que havia estimulat la feina del grup des dels mateixos orígens. Les presses i els recursos limitats van afectar els arranjaments d'aquell treball, amb orquestracions, cordes, etc. Poc després, el disc Toc i repicó (Blau, 1998) va recuperar el so més acústic i orgànic del grup, alhora que incorporaven el llegat de poetes àrabs eivissencs com Omar Kayan, Al-Sabbini i Al-Attar. L'any 2013, Joan Marí i Victorí Planells van protagonitzar el concert d'obertura de l'any del centenari de Marià Villangómez. Finalment, el 2016 van començar la gira del comiat d'Uc dels escenaris, amb un repertori antològic, que també inclou noves composicions, on se sintetitzen 46 anys de carrera.
En el concert de Palma d'aquest dijous 1 d'agost, on actuaran després del grup Posidònia, la formació d'Uc la integraran Joan Marí 'Murenu' (veu i guitarra), Victorí Planells (veu i teclat), Antonio Fernández (guitarra), Guiem Planells (baix elèctric), Antoni Riera (flauta, tambor, castanyoles, bimbau i espasí) i Yaron Marko (percussions, djembé, darbukka, thar).