Jorra i Gomorra és el nom artístic de Jorra Santiago, un músic manacorí foguejat a l’'underground' de l’escena balear i catalana. Mitjançant un agut sentit de l’humor, altes dosis d’inventiva i una estima pel pop en majúscules, ha bastit un repertori de perles cultivades en el seu nou disc. Avui estrenem “Corinna”, del seu nou àlbum 'Música sèria' (Bubota / Indian Runners, 2017).

Text: Pere Bestard. Fotos: Clàudia Gómez

Quines són les sensacions ara que ja s’acosta el llançament del nou disc?
JORRA SANTIAGO: Estic molt content perquè hem gravat el disc de manera una mica més professional. Personalment necessitava sentir les meves cançons més ben gravades, i no haver-me de trencar el cap per veure com sona millor. L’experiència als Estudis Favela ha estat molt bona. El que ens feia ganes també era fer un llançament “normal” i començar una carrera d’una manera més convencional. També estic molt feliç perquè la gent de Bubota, Indian Runners i Hidden Track s’han animat i estan mirant de fer el cotarro guapo. Hidden Track es dediquen a la promoció del disc. De tota manera, l’objectiu final és poder fer més concerts i arribar a més gent. Anam a picar pedra.
 
Presenteu el disc en el marc del Fira B! el proper divendres 22 de setembre. Com serà aquest concert? Hi haurà alguna sorpresa que ens pogueu avançar?
J.S: Bàsicament farem un concert de rock... Estrenarem baixista, en Biel Riera (Galindons). Hem anat passant per diferents formacions i ara ho provarem amb en Biel. És molt jove, en té moltes ganes i ens hi sentim molt còmodes. Al concert presentarem les cançons d’aquest disc, Música sèria (Bubota / Indian Runners, 2017), i també algun dels temes nous que anam rodant, i a veure què passa.
 
Us han sortit també presentacions al Primavera Club i al cicle Ronda de l'Heliogàbal. Teniu la vista posada a Catalunya, tot i tenir el segell discogràfic d’aquí?
J.S: Sempre que hem tocat a Catalunya ens hem sentit molt còmodes. Pensam que el nostre discurs i la nostra manera d’entrendre les coses allà s’entén bastant. Tenim bona sintonia amb els catalans, evidentment perquè som catalans de Mallorca. Aquí a casa també hi tenim bona sintonia, però la veritat és que a Catalunya ens hem sentit molt bé cada vegada que hi hem anat i la intenció és sortir tot el que pugam.
 
Les teves influències poden anar d’Ausiàs March a Mac de Marco. Aquests elements literaris –en el cas del literat medieval– com els plasmes a les teves composicions?
J.S: Moltes de les cançons per a aquest primer disc les vaig fer mentre estudiava. La que vaig fer sobre Ausiàs March va ser sortint d’una classe de literatura medieval en què ens van explicar que havia acabat la vida en ple judici perquè havia manat matar un parell de persones. Ens van desmuntar el mite de l’Ausiàs tranquil. En aquest disc hi ha moltes cançons que són pura ficció. N’hi ha algunes que són més personals, però la majoria són històries inventades.
  
Ens pots parlar una mica de la cançó que estrenem, "Corinna"?
J.S: "Corinna" es refereix a l’amant del rei. És una carta imaginària d’amor del rei Joan Carles a la seva amant. Li diu: "Tu seràs la meva reina i jo seré el teu rei...", vaja, tothom ho sap... al grup som molt 'joancarlistes'. En Felipe el preparado no cau, no beu, no fa res. Almenys si n’hem de tenir un que sigui rockero. En Froilán seria un bon rei, però me pareix que queda molt enrere en la línia successòria.