Els de Gandia han crescut com l'escuma, fa cinc anys que presentaven els seus primers temes a l'àlbum de debut 'Tempestes vénen del sud' (Propaganda pel Fet!, 2014) i ara ja estan situats a primera línia de foc. Zoo ha anunciat una aturada temporal, un recés per fer aflorar la creativitat en futures cançons. Tindrem Zoo per estona, però ja al 2021. Parlem amb el vocalista del grup, Panxo, sobre com encaren aquest tancament d'etapa. 

Text: Helena Martín. Fotos: Alex C, Bernat Almirall i Xavier Mercadé.

Zoo està vivint un moment d'esplendor. Esteu a tots els cartells dels festivals d'estiu! Com us trobeu com a grup?
Ens trobem molt a gust, molt contents del moment en què ens trobem i del que hem construït en estos cinc anys de vida del grup. Ha estat molt ràpid, hem tingut un creixement molt gran. Estem orgullosos del que hem aconseguit i de com hem gestionat el grup tant pel que fa a producció artística com en el pla intern.

Però heu decidit aturar-vos. 
No volem parar per saturació, sinó per continuar creixent i tenint una bona salut com a grup. Necessitem desconnectar-nos dels directes per tal d'afrontar la fase creativa d'una manera més relaxada. Pararem un anyet però tampoc volem donar un bombo especial a l'aturada, simplement a final d'any s'acabarà la gira i l'any que ve, després de cinc anys, no farem gira. 

Quin balanç feu d'aquests anys de trajectòria musical?
Hem tingut un creixement molt intens i molt gran, almenys en comparació en altres bandes. El nostre va ser un cas particular perquè la nostra primera cançó ja ens va situar en una posició de rellevància, es va crear una expectativa, i el primer disc va tenir una acollida molt bona. De sobte ens vam plantar en un lloc d'importància dins la nostra escena. Ha estat una carrera molt intensa per intentar mantenir-nos a l'alçada de les expectatives que s'havien creat i demostrar que això no era flor d'un dia ni érem un grup d'una sola cançó, sinó que podíem continuar creixent i oferint cançons diferents.



Trobeu a faltar alguna cosa respecte als primers temps?
Jo no ho trobe a faltar, però al principi teníem una eufòria del que estàvem vivint, i estàvem en un estat de celebració. Algunes coses eren més caòtiques perquè no estava tan professionalitzat, però era més divertit perquè no ens ho preníem tan seriosament. Ara busquem altres coses, també. 

Quin paper jugueu ara en l'escena musical valenciana?
No m'agrada incloure'ns en l'escena en valencià perquè seguir alimentant-la és un error. El que ens ha passat a nosaltres, així com a altres grups com Aspencat, El Diluvi o Pupil·les, és que estem en festivals de tot l'estat compartint escenari amb gent que canta en altres llengües. S'ha de deixar de construir una escena cultural valenciana que es convertisca en un gueto, almenys ara. Fa vint anys es construïa per supervivència, però ara s'ha de començar a normalitzar atesa la repercussió que han tingut algunes bandes que cantaven en valencià. 

Com encareu aquest final de gira?
Amb moltes ganes de gaudir-ne, sobretot que ixca tot bé i que culminem de manera satisfactòria aquests cinc anys. Estem preparant a consciència els últims concerts, volem fer algunes coses diferents, afegir col·laboracions. Tenim cinquanta-cinc concerts, ho volem fer amb alegria, pas a pas.