La revista digital d'Enderrock
Presentem alguns artistes que formen part de l'univers del hip-hop valencià
JazzWoman i el cosmos raper del País Valencià
.jpg)
A la revolució del rap en català dels darrers temps s'hi estan afegint noves identitats musicals que regiren entre estils ben diversos, com el trap, el dancehall o el reggaeton. JazzWoman és una de les artistes que està revolucionant més el panorama, però no és l'única. Et presentem altres músics que també són protagonistes de l'escena de les músiques urbanes del País Valencià.
Text: Helena Martín. Fotos: Pablo Assensi i Arxiu artistes.
JazzWoman
Ni en conill de vellut ni en pardalet, la rapera d’Aldaia es reencarna en pantera per ensenyar les urpes. JazzWoman va trobar en l’escena valenciana del hip-hop la manera de rugir contra el masclisme. El seu primer disc en solitari és Bagheera (Periferia Norte, 2018), tot i que sempre puja a l’escenari acompanyada d’altres veus. La cantant va perdre la vergonya amb la seva padrina musical, Tesa, i va acabar d’esmolar les dents amb Machete en Boca. Ara és membre del col·lectiu Periferia Norte, amb qui experimenta en l’àmplia geografia de les músiques urbanes. El que no discuteix és el missatge per combatre les violències masclistes que pateixen les dones dia a dia, dins i fora de l’àmbit festiu. Parteix de la pròpia experiència per enviar un missatge de força a totes les oprimides, amb “l’aire festiu que permet ballar sense manies”.
El Blüe
La coherència entre paraules i fets és una màxima per a Alfons 'El Blüe', el músic de la Plana Baixa que situa la figura del raper com el gran referent dels joves. Encapçala un projecte amb “tolerància zero a la hipocresia i a favor de la solidaritat, tot en clau positiva”. Per a ell, “un bon MC ha de ser com les esponges, per poder adaptar-se a altres estils.
Frida
Nascuts de la unió sense pretensions de dos rapers valencians provinents d’Arrap i Barraques Sudsistema, la seva manera d’entendre la música els ha exigit donar una alenada d’aire fresc a la creativitat mitjançant una banda. El que ha quedat intacte és la seva essència, perquè no veuen fronteres en les formes d’expressió col·lectiva.
Làuder
Iniciada en el post-punk, la jove cantant valenciana s’ha establert en les tonalitats més fosques del trap. Youtube va ser el seu mestre i l’artista valenciana Andrae la seva fidel còmplice sonora. Làuder reflexiona sobre la decepció del comportament humà i la connexió que ens desconnecta, mentre es declara “nihilista feminazi de sororitat”.
Tesa
També anomenada 'La Khaleesi d’Almussafes', la rapera ha coronat la seva música amb
crítica social, feminisme i festa. Tant pot sortir amb un hip-hop ortodox com amb un reggaeton que anticipa la matança dels masclistes sobrats. Les arrels i la tradició, però, també són una constant en les seves cançons.
Pupil·les
El rap electrònic i festiu és la marca de Pupil·les, el trio integrat per Natàlia Pons, Mireia
Matoses i el DJ Joan Rodríguez. Benimaclet és la seu del projecte i el feminisme la seva columna vertebral. Visibilitzen la vagina i el desig femení, i parlen sobre l’assetjament al carrer i la violència masclista, tot embolcallat de sinceritat.
Charly Efe
La poesia es va anticipar a l’expressió musical en la vida del músic valencià, tot i que la seva trajectòria acumula quinze anys de maquetes. L’alter ego de Carles Sanchis té un estil cru i tenebrós que molts assimilen a la figura de Bukowski, tot i que parla tant de drogues com d’amor.
Ni en conill de vellut ni en pardalet, la rapera d’Aldaia es reencarna en pantera per ensenyar les urpes. JazzWoman va trobar en l’escena valenciana del hip-hop la manera de rugir contra el masclisme. El seu primer disc en solitari és Bagheera (Periferia Norte, 2018), tot i que sempre puja a l’escenari acompanyada d’altres veus. La cantant va perdre la vergonya amb la seva padrina musical, Tesa, i va acabar d’esmolar les dents amb Machete en Boca. Ara és membre del col·lectiu Periferia Norte, amb qui experimenta en l’àmplia geografia de les músiques urbanes. El que no discuteix és el missatge per combatre les violències masclistes que pateixen les dones dia a dia, dins i fora de l’àmbit festiu. Parteix de la pròpia experiència per enviar un missatge de força a totes les oprimides, amb “l’aire festiu que permet ballar sense manies”.
El Blüe
La coherència entre paraules i fets és una màxima per a Alfons 'El Blüe', el músic de la Plana Baixa que situa la figura del raper com el gran referent dels joves. Encapçala un projecte amb “tolerància zero a la hipocresia i a favor de la solidaritat, tot en clau positiva”. Per a ell, “un bon MC ha de ser com les esponges, per poder adaptar-se a altres estils.
Frida
Nascuts de la unió sense pretensions de dos rapers valencians provinents d’Arrap i Barraques Sudsistema, la seva manera d’entendre la música els ha exigit donar una alenada d’aire fresc a la creativitat mitjançant una banda. El que ha quedat intacte és la seva essència, perquè no veuen fronteres en les formes d’expressió col·lectiva.
Làuder
Iniciada en el post-punk, la jove cantant valenciana s’ha establert en les tonalitats més fosques del trap. Youtube va ser el seu mestre i l’artista valenciana Andrae la seva fidel còmplice sonora. Làuder reflexiona sobre la decepció del comportament humà i la connexió que ens desconnecta, mentre es declara “nihilista feminazi de sororitat”.
Tesa
També anomenada 'La Khaleesi d’Almussafes', la rapera ha coronat la seva música amb
crítica social, feminisme i festa. Tant pot sortir amb un hip-hop ortodox com amb un reggaeton que anticipa la matança dels masclistes sobrats. Les arrels i la tradició, però, també són una constant en les seves cançons.
Pupil·les
El rap electrònic i festiu és la marca de Pupil·les, el trio integrat per Natàlia Pons, Mireia
Matoses i el DJ Joan Rodríguez. Benimaclet és la seu del projecte i el feminisme la seva columna vertebral. Visibilitzen la vagina i el desig femení, i parlen sobre l’assetjament al carrer i la violència masclista, tot embolcallat de sinceritat.
Charly Efe
La poesia es va anticipar a l’expressió musical en la vida del músic valencià, tot i que la seva trajectòria acumula quinze anys de maquetes. L’alter ego de Carles Sanchis té un estil cru i tenebrós que molts assimilen a la figura de Bukowski, tot i que parla tant de drogues com d’amor.