El quart disc d'Auxili es titula 'Tresors' (Propaganda pel Fet!, 2018) i ja l'estan presentant arreu dels Països Catalans. La complicada situació política i social que viu el país des de final de l'any passat ha marcat el grup en la gestació d'aquest darrer llarga durada, que destaca per la seva acuradíssima producció.

Text: Ricard Pons. Fotos: Arxiu del grup

La gira de la banda d'Ontinyent no s'atura: entre els festivals on seran aquest estiu destaquen el Clownia (30 de juny), el Benlloch (14 de juliol), l'Acampada Jove (20 de juliol) o el Rototom (21 de juliol), entre molts altres.

Aquest és el vostre àlbum més explícit i compromès fins al moment.
Sempre intentem reflectir en la nostra música el que vivim en el nostre dia a dia. Últimament el que hem viscut ha estat repressió per part de l'Estat espanyol, tant als nostres germans del nord com al País Valencià. Malauradament, la catalanofòbia i el clima feixista que ha marcat durant molts anys el nostre territori ha tornat amb més odi que mai, sobretot a les institucions. Necessitem treure aquesta ràbia comprimida d'alguna manera i ho fem a través de les cançons.

Si haguéssiu de tornar a compondre un altre disc ara mateix, seguiríeu la mateixa tònica?
Per desgràcia, sí. Tant de bo no haguéssim d'utilitzar constantment aquestes lletres tan reivindicatives i poguéssim cantar reggae tal com fan en el món 'one love'. Però la nostra realitat és una altra i no tenim cap més remei que explicar-la. Ens trobem amb aquesta obligació moral.

A Tresors hi citeu artistes com Raimon o Maria del Mar Bonet. Què representen per a vosaltres?
A Auxili sempre hem buscat referents literaris a l'hora de compondre les nostres lletres. Vam decidir citar aquests dos artistes perquè, tenint en compte el context actual, ens anaven com anell al dit. Malauradament, aquestes lletres que citem de fa tant temps a dia d'avui no desentonen.

Un altre fet que cal destacar de Tresors és la presència de sintetitzadors i efectes digitals. Per què heu decidit introduir aquestes sonoritats més electròniques? 
Això ha estat possible gràcies al paper de Joan Marc Pérez, que va ser teclista de La Gossa Sorda. Ens ha donat aquest toc d'ambients que trobàvem a faltar en els discos anteriors. Amb això hem aconseguit que les lletres respirin i estiguin molt més ben acompanyades.

Us ha portat alguna complicació a l'hora d'adaptar-ho al directe?
Com que és un disc que ha estat molt ben cuidat als estudis, els directes ens els haurem de treballar molt per poder defensar l'àlbum. De moment estem molt contents i entusiasmats perquè poden sortir uns temes molt animats.




Passareu per molts territoris del País Valencià, Catalunya... i per l'estat espanyol.
Sempre que sortim del País Valencià i Catalunya tenim una rebuda molt bona. L'ambient que es crea sobretot a festivals com el Viña Rock és màgic pel fet de veure gent de parla catalana i castellana vibrar amb els nostres temes. És un pas de gegant per a la normalització lingüística que sempre hem defensat. Tant de bo poguéssim trepitjar molt més tot el territori de la península. Companys com Zoo o La Raíz ja ho han aconseguit, i espero que de mica en mica nosaltres també hi arribem.