La revista digital d'Enderrock
- 3
Estrenem "Ny Hirahira pedra preciosa", del nou disc de Kepa Junkera amb la Cobla Sant Jordi
Euskadi i Catalunya, unides per la triki i la cobla
Kepa Junkera i la Cobla Sant Jordi ja tenen a punt el seu disc conjunt, Kirineok (DiscMedi, 2018). El presentaran el 10 d'agost a Palamós, en el marc de la segona edició del festival Amb So de Cobla. Per anar fent boca, estrenem una de les cançons que el componen: "Ny hirahira pedra preciosa".
Enderrock
D'un temps ençà, Kepa Junkera ha intensificat la seva relació amb la música catalana. Fa molts anys que omple els escenaris dels festivals de folk, però els darrers anys la seva presència s'ha materialitzat també en discos tan especials com el que ha compartit amb l'arpista Josep Maria Ribelles, Enllà (Satélite K, 2017). Per la seva banda, la Cobla Sant Jordi ja va tenir una participació important al doble disc Fok (Satélite K, 2017), en què Junkera interpretava amb una bona pila de col·laboradors del món del folk el repertori tradicional d'arreu dels Països Catalans. L'entesa va ser tan bona que ja tenen a punt un nou àlbum compartit en què la Sant Jordi interpreta en clau de cobla molts dels clàssics de l'acordionista de Bilbao, una mostra antològica que recull estàndards des del seu primer disc fins al darrer. Els arranjaments per a cobla han anat a càrrec del gaiter gallec Pedro Lamas (col·laborador habitual dels treballs del trikitilari), mentre que la producció se l'han repartit el mateix Kepa Junkera i Jordi Molina.
Molina no només és un dels grans coneixedors actuals del món coblísitc. La seva tenora també ha sonat arreu fent duo amb l'acordió diatònic de Perepau Ximenis, i s'ha fet càrrec de la producció dels darrers àlbums de la Sant Jordi. Des d'aquest bagatge, ha treballat de costat amb Lamas i Junkera per donar forma a una conjunció ambiciosa i gens fàcil. "La cobla pot ser com un tren desbocat: té moltíssimes possibilitats, però s'ha de conèixer i treballar bé perquè si no se te'n pot anar de les mans –explica–, per això cal agrair que un músic d'un altre àmbit com Lamas s'hi acosti, que una figura de la talla de Kepa s'hi llanci, i també que una cobla com la Sant Jordi porti tants anys mantenint la il·lusió i tirant endavant projectes com aquest. Crec que estan fent una feina molt important: és com si anessin posant petites banderoles històriques."
Molina no només és un dels grans coneixedors actuals del món coblísitc. La seva tenora també ha sonat arreu fent duo amb l'acordió diatònic de Perepau Ximenis, i s'ha fet càrrec de la producció dels darrers àlbums de la Sant Jordi. Des d'aquest bagatge, ha treballat de costat amb Lamas i Junkera per donar forma a una conjunció ambiciosa i gens fàcil. "La cobla pot ser com un tren desbocat: té moltíssimes possibilitats, però s'ha de conèixer i treballar bé perquè si no se te'n pot anar de les mans –explica–, per això cal agrair que un músic d'un altre àmbit com Lamas s'hi acosti, que una figura de la talla de Kepa s'hi llanci, i també que una cobla com la Sant Jordi porti tants anys mantenint la il·lusió i tirant endavant projectes com aquest. Crec que estan fent una feina molt important: és com si anessin posant petites banderoles històriques."
Per la seva banda, el fiscorn de la Sant Jordi, Pep Moliner, assenyala que el paper de Molina, fent de pont entre els arranjaments de Lamas i les peculiaritats de la cobla, "ha estat clau". I explica que la proposta d'actuar a la segona edició del festival Amb So de Cobla els va donar l'excusa perfecta per materialitzar un projecte que ja havien aparaulat amb Kepa durant la gravació de Fok. Això sí, van haver de córrer de valent, pel que fa a arranjaments i a gravació, per tenir-ho tot a punt. "Però ha valgut la pena, el resultat és esplèndid", conclou Moliner.
Els onze músics de la cobla i el mateix Kepa Junkera presentaran el disc en un concert de 90 minuts, en el marc del festival Amb So de Cobla, al parc del Convent dels Agustins de Palamós (10 d'agost, 21 h), amb la col·laboració del duo Ballaveu, que ha participat també cantant en tres de les peces del disc. Entre aquestes tres hi ha la que estrenem aquí, l'alegre i rítmica "Ny Hirahira pedra preciosa". "En Kepa va triar aquesta peça com a llançament de l'àlbum perquè mostra una mica tot el que dona de si la combinació de triki i cobla, i a més la veu dels Ballaveu i les percussions li donen un color diferent", explica Pep Moliner.