Avui surt el nou disc de Rosalía, El mal querer (Sony Music, 2018), després de sis mesos de promoció i de tres avançaments que han revolucionat les xarxes. En només uns dos anys, la cantant ha assolit ràpidament un èxit internacional. En aquest àlbum d'onze temes tan esperat, cada cançó en representa un capítol, de manera que, en cadascun d'ells, la músic tracta conceptes com la gelosia o el maltractament. Des de que va sortir la primera cançó del llarga durada, "Malamente", Rosalía ha sorprès a tothom amb la seva innovadora combinació de flamenc amb música urbana. Parlem amb diferents artistes dels Països Catalans per saber la seva opinió sobre la cantant de Sant Esteve de Sesrovires:

Text: Enderrock. Fotos: Arxiu artista i Xavier Mercadé.

Natxo Tarrés (Gossos)
"Em sembla una persona amb un talent excepecional i una projecció espectacular. Sap recollir, entendre i fusionar les tendència actuals com poques persones i, a sobre, li dona qualitat i innovació. No m'estranya gens que ni mica que sigui un dels fenòmens del moment".

Gemma Humet
"M’agrada molt el que fa, com ho fa i què està aconseguint. Principalment, penso que és una noia amb una tècnica brutal: es nota que ha estudiat i que ha dedicat moltes hores a la música, perquè tots els seus temes estan súper ben fets. A més, semblava que tot estigués ja inventat i ella, d’alguna manera, ha anat més enllà i ha fet una fusió que és totalment nova ara mateix. Ha fusionat el flamenc, que és una cosa molt ancestral i d’arel, amb el trap, que és una cosa totalment contemporània. D’aquesta manera, crec que també aproxima el flamenc a tot un públic que abans no el consumia, i més jove, segurament. Tot i així, a mi m’agrada tant com canta i les virgueries que feia amb la veu a Los Ángeles (Universal Music Spain, 2017), que aquests nous temes a vegades se’m queden curts i m’agradaria sentir-la més. Però, en definitiva, m’encanta tot això que està fent i que s’arrisqui a fer coses noves i a canviar de rumb si ho sent així. Per això crec que segur que li van bé les coses: està fent allò que li ve gust, i això em sembla increïble".

Tribade
"Rosalía ens sembla una persona amb un talent increïble, una artista enorme que, a més, s'ho ha currat per estar on està. Però sí que se li pot fer la crítica que s'ha fet des del sector de gent gitana sobre el tema de l'apropiació, de forçar un accent com l'andalús, quan en la vida real es relaciona amb allò vulgar, allò 'cutre', allò xarnego... És cert que si filem prim, l'apropiació cultural és un tema delicat, però mentre t'hi acostis amb respecte o mentre reconeguis que tens un privilegi per ser 'paya', no passa res. La qüestió és utilitzar aquest privilegi cap a bé. Una cosa tan senzilla com visibilitzar més la cultura gitana o treballar amb gent gitana al videoclip ja és diferent. Però al cap i a la fi, no és una crítica cap a ella com a persona o artista, sinó una crítica al sistema, al circuit que hi ha al darrere, que impulsa això. Per exemple, amb artistes com Alba Molina o Soleá Morente no es dona aquesta cobertura". 

Ferran Palau
"En un país pressumptament dividit en dos fronts, arriba la Rosalía i posa absolutament d'acord a tothom. Això vol dir que en l'art és on resideix la resposta. Alhora també evidencia que el que passa a les cases i als carrers no té res a veure amb el que passa a la televisió o a Twitter. Per mi la Rosalía és la nostra khaleesi. Sento orgull 'poligoner' quan la veig a dalt de tot. La Rosalía em representa.

Louise J. Sansom
"Vaig conèixer la Rosalía a través d'en Refree, però no vaig fixar-me gaire amb la seva música; per falta de temps, suposo. De sobte però, va arribar el Sónar i tot va canviar. Vaig veure per casualitat la seva actuació a les xarxes i després de veure'n només cinc segons ja li vaig comentar al meu marit (Ferran Palau) que seria la nova Beyoncé nacional. No en tinc cap dubte de que arribarà molt lluny i, de fet, ja ho ha fet. Per a mi, és una artista de cap a peus. Molts la critiquen amb comentaris com: "sense Canadá no és ningú" o "sense el Guincho no se n'estaria parlant tant". Òbviament, com totes les estrelles, té un equip escpectacular que l'ajuda i l'exalça, però ella n'és l'ingredient principal.
El seu canvi estilístic el veig una cosa molt natural: és una noia jove de l'extrarradi. De fet, ara la veig més còmode, combinant un estil actual de forma molt elegant amb els seus estudis de flamenc".

Miquel Abras
"Sempre segueixo les últimes tendències i la veritat és que Rosalía m'agrada molt. Trobo que ho fa súper bé i les seves lletres també m'agraden molt. Però sobretot, el que m'encanta és que és música feta amb sentiment i que emociona. Hi ha altra música de la qual també se'n parla molt, però potser no m'emociona tant: hi ha moltes cançons d'artistes de trap que a mi no m'emocionen però crec que no es tracta de l'estil, sinó de com atrau cada artista".

Nyandú
"Els Nyandú som molt fans de la Rosalía. De fet, va ser un perfil a tenir en compte a l'hora de plantejar la imatge del nostre nou disc Fernando Rogelio Estévez (Lav Records, 2018). Musicalment és acollonant. Ho té tot: cançons rodones i producció bestial (El Guincho també hi té molt a veure). Ha actualitzat un estil sagrat i intocable com el flamenc barrejant-lo amb la música moderna, sense complexes, i l'ha situat al centre del pop internacional. A més, concep la seva obra com un tot i això ens flipa. L'estètica, la imatge, els videoclips... Tot està perfectament desenvolupat. Extrarradi elegant. És evident que hi ha tota una inversió al darrere i que està tot molt ben pensat. Justament per això, valorem que aprofiti els recursos d'un gegant discogràfic per crear alguna cosa nova i diferent a nivell artístic. No es veu gaire sovint el naixement d'una estrella. Agafeu seient i gaudiu".