La revista digital d'Enderrock
- 8
Ha avançat dues cançons d'un nou disc que està finançant mitjançant una campanya de micromecenatge
Miquel Gil canta a l'amor sense tòpics
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Ja fa temps que els seguidors de Miquel Gil esperen un nou disc. Després d'anys participant en tota mena de projectes, el març del 2019 veurà la llum Geometries. Per fer-lo possible, Gil encara la recta final d'una campanya de micromecenatge per editar-lo, i se n'han presentat dues cançons.
text: Jordi Martí. Fotos: Juan Miguel Morales
La primera cançó que Miquel Gil va avançar del seu nou disc era –per no perdre els bons costums– una musicació del seu poeta de capçalera, Enric Casasses. La lletra explica en versos curts i colpidors un tema clàssic: una nit d'amor que s'acaba amb un comiat obligat per l'arribada del dia. "És una cançó d'amor on no hi ha guanyadors ni perdedors. No hi ha tics de prínceps blaus, és una història molt de persones madures que m'ha agradat molt", explica el músic. Després d'un inici en què l'havien interpretat amb aires d'havanera, el resultat final no obeeix a cap patró concret i es resol en un format molt clar de cançó.
D'ençà de la publicació de X marcianes (Temps Record, 2011), que ja va publicar-se a través de Verkami en els primers temps del micromecenatge, Miquel Gil ha anat fent feines musicals diverses. Col·laboracions, obres per a teatre, per a produccions audiovisuals, òpera contemporània amb Amores, free jazz amb Vicent Pérez i Amadeo Moscardó i fins i tot un programa televisiu de cultura i territori compartit amb Pep Gimeno 'Botifarra' han anat ocupant la seva agenda i ajornant un nou àlbum amb cançons noves.
Segons explica el músic de Catarroja a la presentació del projecte a Verkami, Geometries serà un treball polièdric que, com és marca de la casa, treballarà amb la música d'arrel. Hi haurà cançons de nova composició i cants oberts més vinculats al món modal, a més d'una feina elaborada al voltant de les textures sonores.
Pel que fa al títol, Geometries fa referència a les diferents facetes o cares que Miquel Gil ha anat treballant en aquesta llarga i ocupada temporada sense editar cap disc, i serà també el títol d'una de les cançons que encara s'estan cuinant.
La segona cançó que ha avançat d'aquest treball es titula "Canvi de clima":
D'ençà de la publicació de X marcianes (Temps Record, 2011), que ja va publicar-se a través de Verkami en els primers temps del micromecenatge, Miquel Gil ha anat fent feines musicals diverses. Col·laboracions, obres per a teatre, per a produccions audiovisuals, òpera contemporània amb Amores, free jazz amb Vicent Pérez i Amadeo Moscardó i fins i tot un programa televisiu de cultura i territori compartit amb Pep Gimeno 'Botifarra' han anat ocupant la seva agenda i ajornant un nou àlbum amb cançons noves.
Segons explica el músic de Catarroja a la presentació del projecte a Verkami, Geometries serà un treball polièdric que, com és marca de la casa, treballarà amb la música d'arrel. Hi haurà cançons de nova composició i cants oberts més vinculats al món modal, a més d'una feina elaborada al voltant de les textures sonores.
I una altra marca de la casa, la musicació de la poesia contemporània, tornarà a ser-hi present amb musicacions del citat Casasses, Vicent Andrés Estellés, Anna Montero, Teresa Pascual, Inma Manyez, Begonya Pozo i Rosa Roig.
La banda que acompanya Miquel Gil a la gravació del disc està formada per Eduard Navarro (bandúrria, llaüt, dolçaina, veus i vents), Abraham Rivas (piano, flauta i veus), Antoni Porcar (guitarra flamenca), Gusmà Gil (baix) i David Gadea (percussió), mentre que Borja Penalba s'ha fet càrrec de la producció i els arranjaments. La gravació tècnica ha estat cosa de Jorge Pérez. Al costat de la poesia contemporània i els patrons tradicionals, la preocupació pel so i les textures és l'altre gran pilar del disc. "Les textures són fonamentals, la mare del corder –explica Miquel Gil–, amb aquest disc treballo per primer cop amb un pianista per fer material propi –més enllà de l'episodi jazzístic amb Manel Camp–, però és que a més de pianista Abraham Ribas fa com de pegament, perquè hi fa grans aportacions amb flauta, veus, guitarra... i també he volgut rescatar, després de temps sense fer-ho, el so de les dolçaines a les meves cançons, així com la doble corda. En fi, que seguim jugant al de sempre!"
La banda que acompanya Miquel Gil a la gravació del disc està formada per Eduard Navarro (bandúrria, llaüt, dolçaina, veus i vents), Abraham Rivas (piano, flauta i veus), Antoni Porcar (guitarra flamenca), Gusmà Gil (baix) i David Gadea (percussió), mentre que Borja Penalba s'ha fet càrrec de la producció i els arranjaments. La gravació tècnica ha estat cosa de Jorge Pérez. Al costat de la poesia contemporània i els patrons tradicionals, la preocupació pel so i les textures és l'altre gran pilar del disc. "Les textures són fonamentals, la mare del corder –explica Miquel Gil–, amb aquest disc treballo per primer cop amb un pianista per fer material propi –més enllà de l'episodi jazzístic amb Manel Camp–, però és que a més de pianista Abraham Ribas fa com de pegament, perquè hi fa grans aportacions amb flauta, veus, guitarra... i també he volgut rescatar, després de temps sense fer-ho, el so de les dolçaines a les meves cançons, així com la doble corda. En fi, que seguim jugant al de sempre!"
Pel que fa al títol, Geometries fa referència a les diferents facetes o cares que Miquel Gil ha anat treballant en aquesta llarga i ocupada temporada sense editar cap disc, i serà també el títol d'una de les cançons que encara s'estan cuinant.
La segona cançó que ha avançat d'aquest treball es titula "Canvi de clima":