10 anys sense Delfí Abella

Delfí Abella ja era un reputat psiquiatre quan el 1962 es va unir al grup embrionari d'Els Setze Jutges i que en aquell moment només formaven Miquel Porter Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. La primera actuació d'Abella amb el grup va ser el 17 de febrer a El Racó, de Mataró. En aquell moment Els Setze Jutges encara no tenien ni tan sols nom. 

Profund coneixedor de la cançó francesa i del jazz, Abella va ser un notable lletrista que va saber construir cançons amb melodies atractives. Com a 'jutge' número quatre, només va enregistrar tres discos EP, però va deixar cançons de gran bellesa ("Quan érem infants") i ironia ("Cap al futbol").



A banda de les cançons pròpies que ell mateix va interpretar, també va traduir un bon grapat de cançons franceses que van ser cantades i enregistrades per diferents artistes, especialment per Guillermina Motta. Tot i això, la seva adaptació més coneguda la va popularitzar Maria del Mar Bonet: "L'àguila negra", de Barbara.



El 1996, Joan Manuel Serrat va incloure una de les seves cançons al disc Banda sonora d'un temps d'un país. A més, també va enregistrar "La noia de duro", adaptació d'Abella fins aquell moment inèdita de la peça de Georges Brassens "La fille à cent sous".



Delfí Abella va morir a Barcelona l'1 de febrer del 2007, un dia abans de complir 82 anys. Pocs mesos més tard, el Parlament de Catalunya atorgava la medalla d'or a Els Setze Jutges.