Hidrogenesse: "Hem fet un esforç per no anar al gra"

EDR: Roma és el vostre setè disc. Pot ser que sigui el més caòtic i espontani que heu fet?
Hidrogenesse: És un disc on hem fet un esforç per no "anar al gra", per alliberar-nos de les normes clàssiques de la música pop i deixar que les cançons s'estiressin en tots els sentits. Ens hem esplaiat molt fent-lo. Però no es tractava d'improvisar ni de gravar tot el que se'ns acudia. El que volíem era que fos generós, que donés a l'oient molta informació, molt d'entreteniment i molt de tot.

EDR: Per al disc heu recuperat cançons que fa molt de temps que teníeu fetes.
H: Són cançons que ens han costat molt d'enllestir. Hi hem invertit més temps del que seria normal, moltes ganes i bastantes neurones. En algun cas les hem deixat reposar per repensar-les més endavant. Per exemple, "Elizabeth Taylor" la vam escriure quan ella encara era viva, i quan va morir vam decidir deixar-la descansar. Altres les hem aparcat perquè teníem projectes més urgents. Al final, però, hem aconseguit trobar la forma i el sentit que ens ha permès acabar-les.

EDR: El disc barreja estils, idiomes i recursos molt diferents. D'on surt aquest afany per combinar coses tan diverses?
H: Roma, la ciutat, ens va inspirar amb la seva juxtaposició d'arquitetures de diferents segles, el caos dels carrers i la barreja cosmopolita de persones. Vam decidir fer-ho així: titular el disc Roma i intentar que fos com aquesta ciutat. Teníem les cançons, les idees, però va ser en un viatge a Roma quan vam trobar el truc que li acabava de donar forma.

EDR: Una de les cançons en català que inclou el disc és "Moix", el vostre particular homenatge a l'autor Terenci Moix i a la seva devoció per Egipte.
H: Sí, de fet és un autohomenatge que es va fer en broma ell mateix, parodiant el Llibre dels Morts dels antics egipcis. Fa un repàs de la seva vida, dels seus mèrits, d'una manera grandiloqüent i a la vegada divertida.

EDR: Més enllà del grup teniu el vostre propi segell, Austrohúngaro. Com us sentiu amb la feina de productors?
H: El segell és l'estructura legal que necessitem per publicar el que fem nosaltres i altres grups com el nostre, que no tenen cabuda en un segell normal. Cap decisió es pren pensant en el benefici econòmic. És un tema de supervivència, d'orgull i d'il·lusió. Som independents i autodidactes. Per poder ser autosuficients hem hagut d'aprendre a gravar, dissenyar, produir, masteritzar, negociar pressupostos i moltes coses més. Alguna d'aquestes feines resulta que ens agrada, que és creativa, divertida i satisfactoria, com la de productors. Hem produït discos d'altres grups i fins ara ha estat sempre una experiència fantàstica.