La millor cançó d'autor dels Premis Enderrock

Protesta continuarà caminant i sonant arreu dels Països Catalans, per "on ens deixin i la gent vulgui". La idea de Freixas és explotar nous formats de cançó: "Per exemple, amb la banda ens acostem més al rock i així podem entrar en diferents espais. Busco mantenir, però, un equilibri entre la comunicació propera i la contundència com a intèrpret". 

El premi a millor disc de cançó d'autor se l'emporta granada (Universal, 2014), de Raül Fernández Miró (Refree) i Sílvia Pérez Cruz. Fernández explica que se'n sent orgullós i que sent alegria pel reconeixement a la feina. El seu àlbum La matrona (Acuarela, 2005) ja va ser guardonat als Premis Enderrock, i afirma que "fa il·lusió que hi hagi continuïtat".

granada sona amb noms universals, que van des de Lluís Llach fins a Albert Pla, passant per Leonard Cohen o Violeta Parra. "En molts sentits ha estat intens. La Sílvia i jo hi vam deixar moltes coses a l'hora de fer-lo i tocar-lo. El que passa a l'escenari és completament veritat, vivim una intensitat que de vegades és dura. Ha estat un procés imporant i ens alegra que el públic ho hagi rebut així, perquè amb granada s'ha produït una mena de catarsi col·lectiva en la majoria de concerts. El nostre plantejament primer podria haver sortit malament: ens vam ajuntar sense que ens importés gaire la tècnica ni la polidesa, però sí que buscàvem el punt on hi hagués una explosió. Podria no haver-se entès, però hem tingut la sort que el públic s'hi ha sumat. De fet, no havia viscut mai res així sobre un escenari." 

Joan Dausà ha estat guardonat per la cançó "On seràs demà?", i explica que volia transmetre el que era important, fer un disc "amb una personalitat pròpia i un missatge conjunt més enllà de les cançons per separat". Per aquest motiu van voler acompanyar la sortida del disc amb un videoàlbum que vol transmetre un missatge a partir del títol del treball, On seràs demà?: "No sabem on serem ni què ens pot passar demà, per tant, respirem i intentem viure una mica més el present". 

"Faig cançons perquè qui vulgui se les pugui fer seves", explica, i afegeix que els premis de votació popular fan veure que "hi ha una connexió real amb el públic i esdevenen una empenta per seguir treballant." La seva manera de fer cançons, comenta, gairebé sempre és la mateixa: "M'assec davant el piano i em poso a tocar sense tenir decidit de què parlaré o quin aire tindrà la cançó, fins que apareix una paraula, una frase o una imatge. I és aleshores quan el conscient comença a prendre el lloc del subconscient per intentar convertir aquell punt de partida en una cançó. En el cas d''On seràs demà?' va ser la imatge d'un calidoscopi".