El planter de Sant Andreu arrasa en jazz

Joan Chamorro amb Rita Payés i 'La màgia de la veu', millor proposta i disc de jazz

| 01/03/2015 a les 15:00h

Joan Chamorro presenta La màgia de la veu (Jazz to Jazz), millor disc del 2014, i Joan Chamorro presenta Rita Payés, millor nova proposta en la categoria de jazz dels Premis Enderrock.
La Màgia de la Veu

La trompetista Andrea Motis, la saxofonista Eva Fernández, la contrabaixista Magalí Datzira i la trombonista Rita Payés reten homenatge a quatre grans vocalistes, Billi Holiday, Dinah Washington, Sara Vaughan i Ella Fitzgerald, a La màgia de la veu (Jazz to Jazz, 2014). El Black Music Festival els va fer l'encàrrec, i d'aquesta manera va néixer aquesta proposta. "Vaig veure que la cosa funcionava la mar de bé i que valia la pena fer-ne un disc –recorda Chamorro–, i en l'interludi en què ho preparàvem va entrar la Rita, que va començar a despuntar i va incorporar-se a l'elenc."

El treball no vol identificar les joves cantants amb les quatre dives, sinó que vol retre un homenatge a quatre grans veus. "Són veus que elles han escoltat molt i que admiren profundament. Sí que és cert que la veu sempre ven molt més, però a la Sant Andreu Jazz Band fomentem que escoltin el màxim de jazz", comenta Joan Chamorro, que explica que també podrien fer un homenatge a saxos alts com Charlie Parker i Perico Sambeat. Chamorro veu La màgia de la veu com una oportunitat: "Si alguna persona neòfita que ve als nostres concerts compra el disc i li agrada, pot ser que aprofundeixi en l'obra de les grans cantants del jazz".


 
RIta Payés ha estat l'última d'aparèixer, i ha merescut el premi a la millor nova proposta de jazz. “Fa poc que està amb nosaltres, va venir recomanada per Josep Traver –el guitarrista del grup– i té una actitud molt bona. Amb el trombó té molt de feeling, i quan la vaig sentir cantar “Stars Fell on Alabama” vaig tenir clar que li havíem de gravar un disc. Ella no para de créixer dia a dia i està assimilant moltes coses noves, però la versió d’aquesta cançó que vam gravar al Jamboree amb Scott Hamilton ja ens queda com una petita joia, que d'alguna manera és important perquè marca el principi del seu camí”, conclou Chamorro.
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz