10 llibres per un Sant Jordi ben musical

De l'escenari a les llibreries: David Carabén, Santi Balmes, Xarim Aresté i Gerard Quintana

| 23/04/2015 a les 07:00h

Aquest Sant Jordi, David Carabén (Mishima), Santi Balmes (Love of Lesbian), Manel Joseph (La Plateria), Gerard Quintana (Sopa de Cabra) i Xarim Aresté són alguns dels músics que s'han llançat al món dels llibres, i a Enderrock.cat recollim 10 títols on la música és la principal protagonista. 
Llibres per Sant Jordi Foto: Xavier Mercadé

1. Jaume Sisa. El comptador d'estrelles (Ed. Empúries), de Donat Putx
Una conversa de llarga daurada del cantautor barceloní Jaume Sisa amb el periodista Donat Putx conté un tel de melanconia, tot i que de seguida va repassant una vida que és plena de moments per celebrar-la. Tot plegat amb una base aventurera i galàctica que ens condueix al segle XXI. Més enllà d'anècdotes de sexe, drogues i rock'n'roll, el retrat biogràfic defuig els estats lisèrgics per elevar-se amb "les drogues majors: la poesia, la música, la creació artística" i "les definitives, que són la solitud i el pensament, o si vols la filosofia o la música".

2. La forma d'un sentit (Ed. Empúries), de David Carabén
El cantant i lletrista David Carabén presenta un recull de lletres de Mishima comentades per ell mateix. Entre el dietari i l'assaig, Carabén sembla tenir com a referent Les hores guanyades (Edicions 62, 1983) que el seu admirat Raimon va escriure quan també comptava la quarantena. És un cançoner comentat amb reflexions contundents: "Necessito cagar-la mil milions de vegades, desviar-me dels camins més tortuosos, perdre'm pels boscos més pudents, per continuar sentint la cançó".

3. La doble vida de les fades (Principal dels Llibres / La Vecina del Ártico), de Santi Balmes
El cantant de Love of Lesbian , Santi Balmes, fa un exercici literari amb moments brillants plens de la seva ironia implacable, com quan escriu: "Durant el teu captiveri psicomotriu vas centrar-te a estudiar aquells llibres de filosofia i vas aprofundir en el camp de la literatura (...); totes aquelles arts que un noi de la teva edat tendeix a rebutjar d'entrada perquè no té paciència ni temps, aquell temps que, irònicament, inverteix en bestieses. Perquè, al contrari que tu, la resta de la teva generació s'ha caracteritzat per transformar el temps en una trituradora d'escombraries". Cert, breu i clar.

4. El nét del vigilant. La Plateria i altres retall s (Els Llums), de Manel Joseph

Manel Joseph és un personatge transversal de la música catalana, i després d'una llarga trajectòria publica els seus apunts autobiogràfics. No només per haver estat al capdavant d'una de les orquestres que més han tocat arreu del país, La Plateria (recent Medalla d'Or al Mèrit Cultural atorgada per l'Ajuntament de Barcelona), sinó per haver acompanyat músics de la talla de Pau Riba , Maria del Mar BonetGato Pérez o Sisa, entre altres. El llibre no va d'estrelles, sinó de persones que toquen de peus a terra.

5. BarnaSants: barricades de cançons (Cal·lígraf), de Josep M. Hernández Ripoll i Juan Miguel Morales
Imprescindible per als amants de la cançó d'autor. BarnaSants: barricades de cançons repassa els vint anys del festival al qual ha donat vida el seu director, Pere Camps, entrevistat al final del volum. El periodista i escriptor Josep Maria Hernández i Ripoll posa el text i el context a setze capítols acronicats –entre el compromís cultural i social–, i el fotògraf Juan Miguel Morales –cap de fotografia d’Enderrock– respon d’igual manera per oferir ‘aliment per a l’ànima’ amb retrats de trobadors presents i absents.

6. Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula (Sembra Edicions), de Jordi Tormo
El protagonista del llibre és un present absent, Ovidi Montllor, un obrer de la paraula , amb poemes inèdits de l’alcoià i pròleg d’un Feliu Ventura clarivident: ‘En els poemes dels quals Jordi Tormo fa inventari trobarem això: un Ovidi mullant la ploma al cor, allò que no es diu ni en cançons’. Una aproximació a l’arxiu Ovidi Montllor, sota supervisió del marmessor Antoni Miró i la filla de l’artista, Jana Montllor.

7. La generació Son Goku (Pagès Editors), d'Enric Lucena
El fotoperiodista Enric Lucena mostra les interioritats dels grups de l'escena pop catalana en aquest volum amb un títol com a mínim curiós. L'objectiu de la seva màquina ha retratat els locals d'assaig de grups i músics com La PegatinaMaria ComaZa!BremenTxarangoOques Grasses, Els Amics de les ArtsEls Catarres i Joan Colomo, entre molts altres. Així descobreix espais de creació en alguns casos claustrofòbics, en altres lluminosos, uns nets i polits i d'altres amb el caos regnant en tots els racons. A més, fins a l'11 de juny, tots aquells que assisteixin a un concert a la sala 2 de L'Auditori podran fer temps al vestíbul amb una mostra de les imatges de Lucena. 

8. 501 cançons catalanes que has d'escoltar abans de morir (Ara Llibres), de Jordi Bianciotto
El col·laborador d'Enderrock Jordi Bianciotto ha fet una immersió completa en les cançons modernes de la música en català per assolir la tasca titànica de trobar 501 cançons que cal escoltar abans de palmar-la. Totalment obert estilísticament i dividit en capítols temàtics, la lectura i la descoberta del que s'amaga darrere cada cançó, situant-la en l'espai i el temps, acaba sent una fita fascinant. Convé llegir-lo mentre sona la llista de reproducció a l'Spotify.

9. L'odissea de Sant Jordi (Cruïlla), de Gerard Quintana

El líder de Sopa de CabraGerard Quintana, publica un conte infantil que pren com a referència la llegenda de Sant Jordi. Sense deixar de banda el drac, la rosa i la princesa, el relat explica com un noi poruc, de nom Jordi, s'enfronta a un viatge en solitari per fugir de les crítiques que l'envolten. A banda de les il·lustracions d'Anna Clariana que acompanyen la història, Quintana també n'ha escrit una cançó homònima, que es pot descarregar gratuïtament.

10. Catacumba umbilical (66rpm Edicions), de Xarim Aresté i Joan Garau

Xarim Aresté ha estat líder de Very Pomelo, guitarrista de Sopa de Cabra i de Gerard Quintana, i és també autor de dos discos en solitari. Ara s’estrena escrivint el seu primer llibre de poesia. Ho fa en el primer número de la col·lecció "Aoxomoxoa", on conviuen poemes, imatges i sensacions. Aresté tant beu de l’univers lingüístic de Flix com de l’underground de Barcelona, i pot citar Cindy Lauper i Daftpunk o parlar de merda o matemàtiques i arribar a paraules amb sentit comú com a “Les onades”: ‘Com una deixalla enmig de la mar enfurismada. Ara m’enlairen les onades, ara em premsa el gran massís turquesa. En aquesta vida o voles o t’enfonses. (i així successivament)'.
Arxivat a: Enderrock