Diuen que Clòwnia és una ciutat llunyana que va néixer de l’imaginari de Txarango ara fa cinc anys. Poc s’ho pensava la banda del Ripollès que el que va començar com un somni en una de les seves primeres cançons, “Welcome to Clownia”, esdevingués una realitat. Ahir van recuperar el tema a l’escenari, enmig d’una segona nit plena d’emocions que va recollir l'esperit del festival amb un públic intergeneracional que va connectar des de la primera tonada.
Si a la primera edició els amfitrions van presentar el seu segon disc, Som Riu (DiscMedi, 2014), el guió d’ahir ja es podia endevinar en el marc de la gira La vuelta al mundo. Però el Clòwnia és la casa de Txarango, i després que el públic vibrés amb cadascun dels seus acords d’esperança, la Companyia Elèctrica Dharma va sorprendre als assistents per acompanyar-los en un parell de cançons. Lluís Fortuny (trompeta) i Joan Fortuny (saxo soprano) es van sumar a “No t’adormis” i “La vuelta al mundo”, encadenades amb l'emblemàtica “La presó del Rei de França” que fins i tot els més joves van identificar com a so Dharma. Els santencs no van ser els únics, i és que membres de 9Son (que van actuar l'any passat) també van compartir la màgia de la nit al costat de Txarango. Fins i tot s'hi va afegir Dani Rifà (Tremendamente i Neatles Miris), que rere el nom de Tremendu engega un nou projecte musical amb una gira de 80 concerts arreu de Catalunya que va fer parada a la ciutat de Clòwnia.
El festival va cloure amb una nit de contrastos: el Niño de la Hipoteca va escalfar motors per a la vetllada dels amfitrions, que van actuar en una bona hora perquè no es perdés l'ambient familiar que s'ha viscut al llarg dels dos dies de festival. Si bé és cert que Txarango van ser els grans protagonistes, els assistents van descobrir Hoffmaestro, una banda sueca formada per una dotzena de músics. Tota una explosió de punk, ska, reggae, folk rock o country que va ressonar per tot el Ripollès, seguits del grup revelació valencià Zoo i també de Calavera Collective.
El festival va cloure amb una nit de contrastos: el Niño de la Hipoteca va escalfar motors per a la vetllada dels amfitrions, que van actuar en una bona hora perquè no es perdés l'ambient familiar que s'ha viscut al llarg dels dos dies de festival. Si bé és cert que Txarango van ser els grans protagonistes, els assistents van descobrir Hoffmaestro, una banda sueca formada per una dotzena de músics. Tota una explosió de punk, ska, reggae, folk rock o country que va ressonar per tot el Ripollès, seguits del grup revelació valencià Zoo i també de Calavera Collective.
Un nou model de festival és possible
Tot i que s'intensifiquin totes les mirades cap als organitzadors, el que proposa la banda del Ripollès és un nou concepte amb un discurs solidari (bona part dels beneficis recollits es destinaran al col·lectiu Pallasos en Rebeldía) i amb la voluntat de transmetre que la cultura és una arma de transformació social que també implica el territori: “Per a nosaltres és una experiència que va molt més enllà de Txarango. Tenir una comarca i un poble sencer que col·laborin d’aquesta manera és un privilegi”, explica el cantant del grup, Alguer Miquel.
Clòwnia ja no és una ciutat llunyana, sinó que des de l'any passat Sant Joan de les Abadesses acull un nou escenari ja no només musical, sinó social. Es tracta d'un municipi d'uns 3.000 habitants que s'han fet seva la trobada: des dels comerços i locals que també hi participen fins a l'Associació de Circ del Ripollès que dinamitza l'espai amb acròbates, pallassos i espectacles. El poble obre les portes als nous habitants de Clòwnia, que enguany han estat 5.000 assistents que es van afanyar a comprar l'entrada amb temps: el cartell d'entrades exhaurides es va penjar un mes i mig abans de la cita.
La màgia no només es viu de nit, i durant el dia la programació no s'atura. Ahir al migdia l'Orquestra Di-versiones va desbordar la plaça Major de Sant de les Abadesses, a plena llum del dia, en una festa salvatge pròpia d'altes hores de la nit. Tot plegat sota un sol abrasador que s'amenitzava amb ràfegues d'aigua gràcies a uns aspersors que van habilitar amb previsió. Més tard, la carpa de circ batejada com a Àgora va reunir tot un referent del mestissatge, Amparo Sánchez, propera i rebel.
Potser encara no apareixerà als mapes, però esperem que Clòwnia torni un any més. Potser en possibles futures edicions Txarango no seran a dalt de l'escenari, tenint en compte que el grup tanca gira al novembre i descansarà per seguir cuidant els projectes que han engegat (el mateix festival i també un projecte solidari al Senegal). La família del festival ha crescut pel que fa a les propostes internacionals, un desig per apropar nous sons que se'ns escapen aquí. A més, fugen de ser un festival musical més: “El que ens fa més il·lusió és que la gent entengui que el cap de cartell del Clòwnia no és un nom, sinó un ambient, i que vinguin a compartir aquesta convivència més enllà dels grups coneguts o menys coneguts per ells”, valora Alguer Miquel.
Txarango, juntament amb Èxits Management (que també s'encarreguen de l'organització) han capgirat la idea preconcebuda que tenim a casa nostra d'un festival, amb l'experiència acumulada dels mateixos músics després de passejar-se arreu del món. Tal com explica el cantant de la banda: "El Clòwnia és una proposta diferent i de proximitat a una mida molt humana. Nosaltres ens passem el dia per aquí posant bé les cadires que cauen a terra. És una cosa que intentem compartir amb la gent a un nivell horitzontal i també darrere l’escenari". La premissa, doncs, és senzilla: cuidar tots els detalls i tenir clar que la cultura en bones mans té el futur assegurat.
Aquí teniu la galeria de les imatges de la segona jornada del festival per Xavier Mercadé.
Tot i que s'intensifiquin totes les mirades cap als organitzadors, el que proposa la banda del Ripollès és un nou concepte amb un discurs solidari (bona part dels beneficis recollits es destinaran al col·lectiu Pallasos en Rebeldía) i amb la voluntat de transmetre que la cultura és una arma de transformació social que també implica el territori: “Per a nosaltres és una experiència que va molt més enllà de Txarango. Tenir una comarca i un poble sencer que col·laborin d’aquesta manera és un privilegi”, explica el cantant del grup, Alguer Miquel.
Clòwnia ja no és una ciutat llunyana, sinó que des de l'any passat Sant Joan de les Abadesses acull un nou escenari ja no només musical, sinó social. Es tracta d'un municipi d'uns 3.000 habitants que s'han fet seva la trobada: des dels comerços i locals que també hi participen fins a l'Associació de Circ del Ripollès que dinamitza l'espai amb acròbates, pallassos i espectacles. El poble obre les portes als nous habitants de Clòwnia, que enguany han estat 5.000 assistents que es van afanyar a comprar l'entrada amb temps: el cartell d'entrades exhaurides es va penjar un mes i mig abans de la cita.
La màgia no només es viu de nit, i durant el dia la programació no s'atura. Ahir al migdia l'Orquestra Di-versiones va desbordar la plaça Major de Sant de les Abadesses, a plena llum del dia, en una festa salvatge pròpia d'altes hores de la nit. Tot plegat sota un sol abrasador que s'amenitzava amb ràfegues d'aigua gràcies a uns aspersors que van habilitar amb previsió. Més tard, la carpa de circ batejada com a Àgora va reunir tot un referent del mestissatge, Amparo Sánchez, propera i rebel.
Potser encara no apareixerà als mapes, però esperem que Clòwnia torni un any més. Potser en possibles futures edicions Txarango no seran a dalt de l'escenari, tenint en compte que el grup tanca gira al novembre i descansarà per seguir cuidant els projectes que han engegat (el mateix festival i també un projecte solidari al Senegal). La família del festival ha crescut pel que fa a les propostes internacionals, un desig per apropar nous sons que se'ns escapen aquí. A més, fugen de ser un festival musical més: “El que ens fa més il·lusió és que la gent entengui que el cap de cartell del Clòwnia no és un nom, sinó un ambient, i que vinguin a compartir aquesta convivència més enllà dels grups coneguts o menys coneguts per ells”, valora Alguer Miquel.
Txarango, juntament amb Èxits Management (que també s'encarreguen de l'organització) han capgirat la idea preconcebuda que tenim a casa nostra d'un festival, amb l'experiència acumulada dels mateixos músics després de passejar-se arreu del món. Tal com explica el cantant de la banda: "El Clòwnia és una proposta diferent i de proximitat a una mida molt humana. Nosaltres ens passem el dia per aquí posant bé les cadires que cauen a terra. És una cosa que intentem compartir amb la gent a un nivell horitzontal i també darrere l’escenari". La premissa, doncs, és senzilla: cuidar tots els detalls i tenir clar que la cultura en bones mans té el futur assegurat.
Aquí teniu la galeria de les imatges de la segona jornada del festival per Xavier Mercadé.
.gif)
.gif)
