Puntí o final de la travessa pel desert

Adrià Puntí Foto: Juan Miguel Morales  

El doble projecte està “en fase de producció, a punt d’entrar a mescles, amb més d’una trentena de cançons enregistrades". Són talls que van del clàssic de tres minuts a altres clàssics més estranys, com els dels discs simfònics “de Genesis o Pink Floyd ” on tota una cara era una sola cançó. De fet, serà en el CD del llibre objecte Enclusa i un cop de mall on es veurà aquesta mena de versió més lliure de les cançons, on el material sonor es barrejarà amb material “cinematogràfic, fotogràfic, dibuixístic i poètic”.

“M’agradava la idea que no hi hagués tracks, que fos com un conte, però la indústria no permet aquestes coses –diu mirant amb complicitat l'Enric Pedascoll, del segell Satélite K–. Ja és difícil que una ràdio et faci sonar; si els portes problemes... I és en el llibre que hi haurà tota una cançó que es va desenvolupant. No és una cosa improvisada, hi ha improvisació però calculada.” 

Tot té a veure amb la història de la cançó “Un savi vilatrista cap enlloc”, del disc Maria (Picap, 2003). Des d’aquest disc fins avui, Adrià Puntí explica que ha fet un esforç important per treballar els textos: “De vegades tens coses per explicar i de vegades no. Jo tenia la part musical treballada però vaig passar un desert pel que fa a la comunicació d’una manera literària. Pensava, què collons puc escriure que primer m’interessi a mi? Que sigui interessant, constructiu, que interessi a la gent que em segueix. El silenci m’ha anat molt bé. Ha vingut el moment precís. Per exemple, la lletra de la cançó 'La sardana en un blues' em va sortir en cinc minuts, però cloure-la ha estat un procés de temps, de meditació. Hi ha tot un treball interior”.

Adrià Puntí Foto: Juan Miguel Morales

Adrià Puntí assegura que compon cada dia, i que el fet de tocar en directe les noves cançons els últims dos anys ha fet que el públic li doni pistes de com les ha de reestructurar: "Encara que la gent no conegui una cançó nova, des de l'escenari reps una sèrie de vibracions, i fins i tot la pràctica en si fa que les cançons evolucionin". D'aquí ve la diferència amb l'Incompletament Puntí. Diu que allà va recuperar coses antigues, fins i tot dels seus tretze anys, i que en canvi els d'ara són textos més recents, de l'última dècada.

La tardor del 2015 serà ben puntiniana, ja que també serà present en el projecte Girona Jazz Project, un espectacle que es presenta a Girona el 14 de setembre. La formació gironina adaptarà algunes de les peces més emblemàtiques de Puntí i està enregistrant un disc on participa l'autor.