Bèstia Foto: Carles Rodríguez
La proposta que presenten Bèstia és bastant peculiar. La seva música pot recordar moltes coses alhora, però aconsegueixen un so molt personal. De vegades recorden el pop contundent de Weezer, com a "Parsifae", i altres cops sonen molt personals, com a "La bèstia", però sempre amb relació al rock melòdic que es feia als Estats Units als anys noranta. Les lletres de Blanch també fugen del tòpic temari en el pop i opten per històries personals relatades de manera peculiar i de visions oníriques i molt relacionades amb la natura.
Podeu veure'ls i escoltar-los a la seva fitxa per al Sona 9.