Les cinc nits de Serrat al Grec

El cantautor tanca avui el pòquer d'actuacions consecutives per celebrar mig segle als escenaris

| 08/07/2015 a les 15:00h
Arxivat a: Enderrock
Joan Manuel Serrat commemora els 50 anys de la seva primera actuació en públic amb cinc concerts en directe al Festival Grec, del 4 al 8 de juliol. El cantautor del Poble Sec viu un moment del tot retrospectiu, iniciat amb la publicació del seu últim treball discogràfic, Antologia desordenada (Sony Music, 2014), i acompanyat de l’exposició Serrat: 50 anys de cançons a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, que es pot visitar fins al setembre.

Joan Manuel Serrat. Foto: Xavier Mercadé


A la revista Enderrock d’aquest mes de juliol podreu trobar un article extens, 50 anys de cançons al cor, d’un dels comissaris de l'exposició de l'Arts Santa Mònica, Lluís Marrasé. El reportatge s'acompanya també d'una tria dels objectes exposats, seleccionada pel documentalista i col·leccionista Fermí Puig, un altre dels comissaris de l'exposició que, a més a més, hi ha aportat el 70% del material expositiu. Puig era present al concert de diumenge de la tanda de cinc que Serrat està oferint al Grec, i del qual tot seguit passem a fer la crònica.

La tria del repertori dels concerts al Grec té certa relació amb l’exposició: tant a l'un com a l'altre es pot escoltar les seves primeres cançons (a l’exposició en versions inèdites), temes com el que obria el recital al Teatre Grec, una “Cançó de bressol” on recordava la seva mare Ángeles, i altres de més conegudes com “Cançó de matinada” o la primeríssima cançó de totes les que ha compost, “Ella em deixa” –romàntica com poques: '...Tu, flor adorada, llum del meu racó, cançó inacabada que ha compost el meu amor'–. El concert però no va oblidar cançons més recents com “El teu àngel de la guarda”, del disc (Sony BMG, 2006) .

Flanquejat pels seus admirats Josep Mas ‘Kitflus’ i el mestre Ricard Miralles, Serrat anava endinsant-se en material sensible com “De vez en cuando la vida”, “De cartrón piedra” i “Mi niñez”, aquells paisatges suspesos en el temps de les cançons, on es viu ‘sin nada que olvidar porque ayer aprendí a volar perdiendo el tiempo de cara al mar’ i ajuden a agafar aire en el record de ‘¿con quién y dónde fue mi niñez?’. Precisament va dedicar “Niño silvestre” als milions de nens pobres oblidats del món, “els nens explotats laboralment, sexualment, els que fan de nens soldats, assassinats per a prendre els seus òrgans com a mercaderia”. I aquesta cançó va enllaçar amb contrastat aire de swing amb “Algo personal”, fent passar el públic de la foscor a posar el focus en les fosques intencions dels maleïts homes de palla.

La darrera part del concert es va omplir de moments lluminosos, com el goig i la pena continguts a la cançó “Helena”, els moviments de crooner i la fal·lera del “Barcelona i jo”, la mirada còmplice prèvia amb Miralles per cantar amb alegria “Para la libertad”, la vida al rebost que reneix de nou a “Pare”, la guitarra a l’esquena amb “Me’n vaig a peu” i sobretot el següent díptic inoblidable. El va iniciar amb la cançó “Mediterráneo”, que va despertar la primera gran ovació de la nit. Era la manera que entrés per interpretar a duet l’altra cara de la moneda mediterrània, la meravellosa “Plany al mar”. Ai qui ho hauria dit a Sílvia Pérez Cruz, quan versionava “Menuda” per al projecte Immigrasons, que acabaria compartint escenari diverses vegades amb el mestre de la cançó, rendit als seus encants vocals i interpretatius, com mitja part del públic que es va posar dret per a l’esdeveniment.

El tram final va ser una bateria d’èxits de Joan Manuel Serrat, que va tornar a agafar la guitarra per defensar ”Hoy puede ser un gran día” i, després de les ovacions de rigor davant el mestre absolut de la composició de cançons, diguem-ne cantautor i poeta també si cal, va seguir amb “Seria fantàstic”, “Fiesta”, “Paraules d’amor” i “Caminante”. Esperem que heretin els desheretats per molts anys més aquestes fantàstiques cançons de Serrat, perquè com ell canta: “...Seria fantàstic que res no fos urgent. No passar mai de llarg i servir per quelcom. Anar per la vida sense compliments anomenant les coses pel seu nom. Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat i pixar-se de riure i fer volar coloms...”. Al Teatre Grec n'hi van volar uns quants.

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais