ZaideCuba. Foto: Arxiu Picap
Sayde Chaling Chong Garcia (ZaideCuba) es va establir a Barcelona el novembre de 2002 i uns anys més tard es va sentir atret per la música catalana. Explica que el que més el va sorprendre van ser les orquestracions de les cobles sardanistes: "La primera vegada que vaig tenir contacte amb les sardanes va ser l'any 2004 a Móra d'Ebre. En aquell moment vaig pensar que havia de fer alguna cosa musicalment, tot i que no vaig estar preparat fins al 2011".
ZaideCuba va començar a estudiar música als vuit anys en un conservatori de l'Havana, però per qüestions polítiques va haver de deixar les aules i estudiar per lliure. Productor i arranjador, aquí es va adonar que "la cultura catalana al costat de la cultura espanyola era molt petita en quantitat no en qualitat", fet que el va portar a versionar músics de casa nostra.
"Em vaig convertir amb un ratolí de biblioteca pública, vaig estar anys i anys escoltant música catalana i gràcies a internet vaig anar depurant. A més, vaig tenir l'ajuda d'Arturo Gaya i Kike Pellicer, membres de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Premi Nacional de Cultura d'aquest any". Així és com va descobrir Teresa Rebull, de qui ha versionat "Paisatge de l'Ebre", mentre que dels Quicos ha escollit "Ja podem ficar paret".
Però a banda de clàssics, des d'Ovidi Montllor fins a Raimon, Joan Manuel Serrat, Marina Rossello Lluís Llach, el cubà ha triat grups més actuals, com Gossos ("Oxigen") o Antònia Font ("Zoom"). La sorpresa és escoltar aquests temes des d'un estil al qual no estem acostumats: afro latin, danzón, salsa, bolero, mambo, txa-txa-txa...
Sayde Chaling Chong Garcia (ZaideCuba) es va establir a Barcelona el novembre de 2002 i uns anys més tard es va sentir atret per la música catalana. Explica que el que més el va sorprendre van ser les orquestracions de les cobles sardanistes: "La primera vegada que vaig tenir contacte amb les sardanes va ser l'any 2004 a Móra d'Ebre. En aquell moment vaig pensar que havia de fer alguna cosa musicalment, tot i que no vaig estar preparat fins al 2011".
ZaideCuba va començar a estudiar música als vuit anys en un conservatori de l'Havana, però per qüestions polítiques va haver de deixar les aules i estudiar per lliure. Productor i arranjador, aquí es va adonar que "la cultura catalana al costat de la cultura espanyola era molt petita en quantitat no en qualitat", fet que el va portar a versionar músics de casa nostra.
"Em vaig convertir amb un ratolí de biblioteca pública, vaig estar anys i anys escoltant música catalana i gràcies a internet vaig anar depurant. A més, vaig tenir l'ajuda d'Arturo Gaya i Kike Pellicer, membres de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Premi Nacional de Cultura d'aquest any". Així és com va descobrir Teresa Rebull, de qui ha versionat "Paisatge de l'Ebre", mentre que dels Quicos ha escollit "Ja podem ficar paret".
Però a banda de clàssics, des d'Ovidi Montllor fins a Raimon, Joan Manuel Serrat, Marina Rossello Lluís Llach, el cubà ha triat grups més actuals, com Gossos ("Oxigen") o Antònia Font ("Zoom"). La sorpresa és escoltar aquests temes des d'un estil al qual no estem acostumats: afro latin, danzón, salsa, bolero, mambo, txa-txa-txa...
.gif)
.gif)
