Agustí Espín (baix), Joan Clota 'Nen' (cant) i El Perla (guitarra). Foto: Martí E. Berenguer
Amb "Plaça Espanya", uns especials tanguillos que versen sobre la comunitat de gitanos catalans de fa mig segle al barri barceloní d'Hostafrancs, ha arrencat la presentació, aquest 27 d'agost al matí al Taller de Músics, del projecte Cants oblidats. D'Hostafrancs és precisament Joan Clota 'Nen', el cantador que interpreta un repertori transmès històricament a l'ombra de l'eclosió comercial de la rumba catalana i del flamenc més canònic o ortodox.
Ara, l'edició del disc Cants oblidats i el corresponent espectacle (amb una formació que, a més del Nen, completen el guitarrista El Perla, el baixista Agustí Espín i el percussionista Paco de Mode), vol aportar llum i difusió a tota aquesta tradició musical que no ha transcendit gaire més enllà de la comunitat dels gitanos catalans. I, si pot ser, actuar com un estímul per a treballs que puguin venir en la mateixa línia.
La idea del projecte és posar en valor tot un repertori format per cants i formes musicals que, al marge de la rumba catalana, han estat especialment estimats i interpretats pels gitanos catalans: tanguillos, tarantes, fandangos... a més d'un pal especialment poc conegut i que té múltiples variants arreu de Catalunya, el panyo o rondenya; pals del flamenc canònic (buleries i seguiriyas), una balada, el clàssic de Peret "Pensant en tu" i una cançó-protesta ("La nostra història"), que s'integren en un repertori cantat completament en català (tret de la seguiriya, interpretada en caló). Davant tot aquest repertori atrevit i divers, caldrà seguir amb molta atenció com reaccionen aquells prescriptors i 'entesos' que Enrique Morente anomenava 'flamencòlics'.
El projecte, que ara s'ha pogut materialitzar gràcies al Premi Puig-Porret, és el fruit de la feina encetada fa uns quatre anys al voltant de tot aquest repertori i de tres trajectòries: la de Joan Clota 'Nen', cantador i fill de cantadors del barri d'Hostrafrancs que ha crescut amb aquestes músiques; la de Martí Marfà, antropòleg especialitzat en l'estudi dels gitanos catalans que és ideòleg i coordinador del projecte, i la del Taller de Músics, centre especialment significat en el foment del flamenc més experimental i heterodox.
Sobre les reaccions que pugui despertar un projecte com aquest, que després de Vic vol presentar-se arreu, Marfà admet que estan força expectants, perquè a Cants oblidats es confronten dos paradigmes que en general s'han vist sovint com a distants i fins i tot oposats: el de certa cultura catalana que percep el flamenc com una música aliena i invasiva, i el de certa cultura flamenca que no admet vida artística més enllà del cànon establert.
Martí Marfà i Joan Clota 'Nen'. Foto: Martí E. Berenguer
.gif)
.gif)
