Els noms del heavy en català

Els grups més destacats de l'escena més contundent

| 28/08/2015 a les 15:00h
Arxivat a: Enderrock, heavy mètal, LGP, Sangtraït, rock dur
Aquest cap de setmana el trio Los Guardians del Pont recordarà a Sangtraït en un espectacle simfònic juntament amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà en el marc del Festival Acústica de Figueres. Lluny de l'actualitat més mediàtica, hi ha tot un seguit de grups de mètal que prediquen els ritmes més foscos i durs del panorama català. Amb l'ajuda del guitarrista d'LGP Joan Cardoner, repassem algunes de les bandes més rellevants del gènere. 
Inmoonere. Foto: Arxiu Enderrock

Icestorm 
L'hivern del 2006 va néixer a Barcelona una proposta de heavy mètal freda però plena de passió. L'any 2012 van enregistrar el debut, Contes de la vall de glaç (el podeu escoltar aquí). En una de les cançons del debut, "Ullals de sang", han tingut la col·laboració de Quim Mandado (LGP i ex-Sangtraït).

Setge 
Els barcelonins han publicat dos discos i es defineixen com una banda d'open death metal. Al seu darrer videoclip, de la cançó "Rebutjo el vostre ajut", estrenen nou cantant, Albert Gràcia, que li dóna un nou registre agressiu completament diferent a la versió del disc. 

 
Forja
Des de Terrassa el power mètal l'invoquen sis músics rere el nom de Forja. Canten power mètal en català i incorporen a la contundència tonades més folks gràcies a l'acordió i la lira. Els seus primers passos musicals reben el nom de Desperta Ferro



Cendra
L'altra capital del Vallès Occidental, Sabadell, també té tonades contundents, en aquest cas d'evil punk a càrrec d'aquest trio: 



Inmoonere
A les terres tarragonines el heavy mètal l'encapçala Inmoonere. Els reusencs parteixen d'aquesta base com a punt de partida per fusionar una multiplicitat d'estils. Cuinat a foc lent, el grup es va formar l'any 2006 i set anys després va publicar Un dia perfecte per morir. Ara estan en plena gestació del segon llarga durada. 



LGP
En aquesta petita mostra dels ritmes més contundents de l'escena catalana és evident que no hi podien faltar Los Guardians del Pont. Membres de mítiques bandes de rock dur com ara Místic, Rockson, Terratrèmol i Sangtraït, el trio de Joan Cardoner, Quim Mandado i Martín Rodríguez acumula dos discos en aquest nou projecte: Rockferatu (Rockson, 2010) i Sancta Sanctorum (Picap, 2013).

Foscor
Deutors de l'escola dels noranta, els barcelonins Foscor destil·len un dark mètal que es mou entre la modernor i els clàssics. El 2013 van actuar al Primavera Club, i han deixat empremta a diversos països europeus com ara França, Alemanya, Portugal o Itàlia. 



Godmode
El setembre de l'any passat el quartet reusenc va debutar amb Terra morta (en podeu escoltar algunes cançons aquí). Doom mètal hereu de la nocturnitat que va sorgir en l'embriaguesa de la festa major de la seva ciutat natal. 

Angoixa
Robert G. és l'home orquestra del death mètal català, un homenatge al gènere dels anys noranta. Amb dos discos a l'esquena, el darrer està format per vuit temes propis i una versió (aquí trobareu l'enllaç per a la descàrrega gratuïta). 

Eter

Rock-mètal del Penedès sense embuts, amb lletres reivindicatives i d'acabat poètic. Després d'una primera etapa de la qual resten dues maquetes, Eter van canviar la formació i l'any 2013 van publicar el seu primer disc, Un món dissonant



Korruption Found
Grup de black-death mètal amb dos treballs al mercat, Inventors de la guerra (2006) i Déus del genocidi caníbal (2013), un enregistrament que suposa una evolució en la seva línia de mètal extrem cantat en català.

 
Entropia
Amb Pànik sagnant (2014) celebraven els vint anys de la banda amb un àlbum de drone doom experimental. Un grup de brutal grind, d'ideari anarkosatanista i antifeixista: 
 

  
Noctämbuls
Grup de tribut a Sangtraït que s'ha aventurat a fer alguns temes propis, amb els quals es van presentar al Sona 9 2012. El seu heavy rock neix al Garraf i al Baix Penedès i pretén ocupar un espai orfe actualment en català.

Siroll 
Mètal i harcorde inclassificable en plena Catalunya Central que consta de dues maquetes, Aniquilació (2013) i Predica el mal (2012).